A La Lectora creiem que sense una crítica honesta no es pot fer literatura. Pensem que el sector de la crítica està sotmès a una centrifugació cada cop més acusada per part de la maquinària de la indústria cultural i que existeixen pocs espais que no estiguin dirigits per subtils interessos comercials.

La nostra concepció del sistema literari ens duu a engegar aquesta empresa amb l’objectiu de publicar crítiques tant de novetats editorials com de qüestions literàries i culturals d’abast més ampli. Esperem que entre tots puguem fer de La Lectora un espai de crítica i pensament relaxats, que aprofundeixi en els principals temes d’estudi a tractar i que no pateixi per la basarda habitual que provoca la pressa, la immediatesa i la dictadura de l’actualitat que impera en el nostre dia a dia. Esperem, doncs, que aquí us pugueu sentir com a casa vostra.

Editors

Gemma Medina
(Rubí, 1989). És llicenciada en Filologia Catalana i Teoria de la Literatura i va cursar un màster d’Edició.  És editora i correctora freelance. Ha publicat articles i ressenyes a Núvol, Reduccions i La Directa. És cofundadora de la col·lecció de plaquettes de poesia «Els papers díscols». Actualment viu a Budapest.

Gerard Cisneros
(Manresa, 1989). És llicenciat en Filosofia a la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes. Es dedica a la docència en educació secundària. Ha publicat el llibre de poemes D’epitalami, res, (Meteora, 2017; Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), la plaquette «Bolets» (Gnurf, 2012) i les traduccions Poeta de les Cendres, de Pasolini (Edicions Poncianes, 2015) i la selecció de poemes «Milestones, 13», d’Allen Ginsberg (Edicions Poncianes, 2015).

Marc Rovira
(Barcelona, 1989). És llicenciat en Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura, i ha cursat un màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Treballa com a docent a secundària, editor, corrector i traductor. Ha escrit els llibres de poemes Passejant a l’ampit d’una parpella maula (Galerada, 2009; Premi Amadeu Oller), Els ocells de la llum (Pagès, 2015; Premi Les Talúries de l’IEI) i Cap vespre (Proa, 2019; Premi Miquel de Palol). 

Col·laboradors

Adrià Targa

(Tarragona, 1987). És llicenciat en Filologia Clàssica i treballa a l’educació secundària. Ha publicat els llibres de poemes L’exili de Constança (Cossetània, 2008), Boques en calma (Edicions 62, 2010; Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat), Ícar (Edicions Poncianes, 2015) i la plaquette Liorna (Els papers díscols, 2015). També ha traduït del gallec Celebració de Gonzalo Hermo (Godall, 2016) i té poemes publicats a Amors sense casa (Angle, 2018), antologia LGBTQ de la poesia catalana.

Albert Tarrés

(Girona, 1978). Va estudiar filologia catalana. Va col·laborar en la revista Divers i va participar en el recull de contes Ciutats imaginades (Cossetània). Ha publicat un llibre d’haikus, En la fulla i la nit (Viena Edicions). Ha escrit per a les obres Noc, on la remor repensa i La fageda d’en Joan, del fotògraf Pep Sau. En relació a l’aspecte gràfic, destaca l’autoedició de fanzines i altres treballs com Ermitarbre, les il·lustracions per a la plaquette d'Irene Tarrés Treta de terra (Els papers díscols) i per a la Revista de Girona (Núm. 253).

Anna Perera Roura

(Banyoles, 1986). És llicenciada en Filologia Catalana, màster de Recerca en Humanitats i doctora en literatura catalana, amb la tesi L’erotisme en la poesia catalana del segle XX: Joan Salvat-Papasseit, Josep Palau i Fabre i Gabriel Ferrater. Treballa a la Universitat de Girona fent gestió i recerca.

Arnau Barios

(Térmens, 1989). És llicenciat en Filologia Eslava a la Universitat de Barcelona. És traductor del rus. Actualment ensenya català a Sant Petersburg.

Artur Garcia Fuster

(Barcelona, 1991). Filòleg i professor d'institut. Expert en literatura catalana contemporània i també en sèries de TV3.

Carles Dachs

(Santa Eugènia de Berga, 1987) és llicenciat en Filologia catalana i actualment és professor lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Ha publicat Suc de llum (Premi Joan Duch per a Joves Escriptors; Fonoll, 2010) i A dalt més alt (Premi Maria Mercè Marçal; Pagès, 2015). És cofundador de la petita col·lecció de plaquettes «Els Papers Díscols».

Carles Rebassa

(Palma, 1977). Narrador i poeta. Ha publicat Requiescat in pace (Capaltard, 1998), juntament amb Pere Perelló; el volum Poezies (Capaltard, 2001), amb l'heterònim Bartomeu Matagalhs; Poema B (Edicions 96, 2006); Els joves i les vídues (Edicions 62, 2006; Premi Ausiàs March de poesia) i Pluja de foc (Terrícola, 2016). La darrera obra publicada és la novel·la Eren ells (Angle, 2016; Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la i Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana).

Gemma Bartolí

(Barcelona, 1991). Graduada en música a l’ESMUC i filòloga catalana. Actualment fa una tesi sobre les poètiques de la modernitat en la literatura catalana a través de Ramon D. Perés i és membre de la secretaria de la revista Haidé. Estudis Maragallians. També col·labora regularment a Caràcters i treballa com a correctora al diari Ara.

Gonzalo Hermo

(Rianxo, 1987). És llicenciat en Filologia Gallega i doctor en Lingüística. Ha publicat tres llibres de poesia: Crac (Barbantesa, 2011), Celebración (Apiario, 2014; Premi de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris i Premi Nacional Poesia Jove «Miguel Hernández») i A vida salvaxe (2018; Premi de Poesia Afundación). Ha col·laborat amb publicacions gallegues i catalanes, com ara Caràcters.

Irene Pujadas

(Sant Just Desvern, 1990). Grau en Humanitats i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Va treballar cinc anys a la revista butxaca i ara busca activitats per a «Barcelona Ciutat de la Literatura» i escriu a mitjans com La Llança, Ara Llegim o Barcelona Metròpolis. És una de les editores i fundadores de la revista de creació BRANCA.

Iris Llop

(Barcelona, 1990) ha cursat el grau d’Estudis Literaris i el màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Va realitzar part dels seus estudis a la Freie Universität de Berlin. Actualment està escrivint una tesi sobre la noció de reflexió novel·lesca desenvolupada per Milan Kundera i imparteix classes al grau d’Estudis Literaris de la UB. És col·laboradora ocasional de la revista Caràcters i organitza el club de lectura de la Llibreria l’Odissea de Vilafranca del Penedès i el del Museu d'Història de Catalunya.

Jaume Coll Mariné

(Muntanyola, 1989). És llicenciat en filosofia i ha publicat els llibres de versos Quanta aigua clara als ulls de la veïna (Edicions 1984, 2014) i Un arbre molt alt (Edicions 62, 2018; Premi Ausiàs March). També està fent un treball de doctorat sobre Segimon Serrallonga, és membre del consell de redacció de la revista Reduccions i és baixista del grup Obeses.

Josep Santacreu

(Esplugues de Llobregat, 1984). És llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i en Filologia Catalana, té el Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística i està mirant d'acabar el Màster d'Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalana, tot a la UAB. També li agraden els castells i la cervesa.

Júlia Bacardit

(Barcelona, 1991). Graduada en Humanitats, escriu a mitjans com La Llança, Núvol i Nationàlia. És sòcia co-fundadora de la revista de creació BRANCA.

Laura G. Ortensi

(Roses, 1991). És llicenciada en Periodisme, graduada en Filologia Catalana i màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes. Es guanya la vida corregint textos i redactant continguts web. Ha publicat articles i ressenyes a Núvol, Butxaca, Catorze i Els de dalt.

Marc R. Justribó

(Barcelona, 1985). Marc Rovira Justribó és llicenciat en filologia catalana. Màster en estudis avançats de literatura catalana. Postgrau de correcció. Corrector i editor de subtítols.

Misael Alerm

(La Garriga, 1990). Llicenciat en Belles Arts i màster en Estudis Avançats en Història de l'Art. Ha publicat els llibres de poemes Vell País Natal (Adia, 2014) i Aiga (Adia, 2017). Coordina l'espai Expressions de La Directa. Treballa amb joves.

Oriol Pérez Treviño

(Manresa, 1974). És musicòleg. Ha coordinat la Xarxa de Músiques de Catalunya; ha dirigit el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí; ha coordinat del Centre Robert Gerhard; ha estat director de L'Auditori i és un dels impulsors de la revista musical "440 Clàssica". Ha escrit en diverses publicacions especialitzades i genèriques. És autor d'una biografia de Josep Maria Mestres Quadreny.

Tura Sanz Sanglas

(Ordis, 1992). Graduada en Belles Arts i màster de Producció i Recerca Artística a la UB. Viu i treballa entre Ordis i Barcelona. Podeu veure el seu treball a www.tura.cat.

Xènia Dyakonova

(Sant Petersburg, 1985). És Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha publicat tres llibres de poemes en rus i un en català, Per l'inquilí anterior (Blind Books, 2015) i un grapat de traduccions de literatura russa. És guanyadora del Premi Vidal Alcover de Traducció (2016) i del Premi PEN de Traducció (2018). Imparteix classes a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i col·labora amb el diari Ara.