L’oblit dels més vells
Gairebé un segle després de la seva mort, es fa molt difícil situar en una perspectiva adequada l’obra dramàtica d’Ignasi Iglésias. En primera instància, perquè en contraposició amb l’àmplia popularitat que va gaudir en vida, el llegat de l’andreuenc es va anar fonent a mesura que avançava el segle XX. Bona part d’aquesta desmemòria la … …
La vagabunda que enyorava l’antic Egipte
Ocàs i fascinació, d’Eva Baltasar (Club Editor, 2024) és una novel·la protagonitzada per una vagabunda improbable a qui una dona de fer feines castellanoparlant i amb vocació humanitària intenta salvar. La vagabunda en qüestió (com que no en sabem el nom, l’anomenarem així) té certa afinitat amb els nens. És pedagoga i treballa a una … …
Sobre Lectura de «La terra gastada», de T.S. Eliot, de Joan Ferraté
L’écriture, c’est ce neutre, ce composite, cet oblique où fuit notre sujet, le noir-et-blanc où vient se perdre toute identité, à commencer par celle-là même du corps qui écrit. Roland Barthes El 1929 Ezra Pound va publicar al New York Herald Tribune un opuscle titulat «Com llegir» que comença així: «Quan estudiem Física no … …
el més llegit
01
La lectura i el cansament
Sobre les neures que m’ha despertat llegir de simulacres, cansament i exhauriment aquests cansaments ens cremaven la capacitat de parlar, l’ànima. …
02
Sobre Lectura de «La terra gastada», de T.S. Eliot, de Joan Ferraté
L’écriture, c’est ce neutre, ce composite, cet oblique où fuit notre sujet, le noir-et-blanc où vient se perdre toute identité, …
03
La vagabunda que enyorava l’antic Egipte
Ocàs i fascinació, d’Eva Baltasar (Club Editor, 2024) és una novel·la protagonitzada per una vagabunda improbable a qui una dona …
Eugeni Oneguin segons un de tants
Fa més de mig segle, Pere Gimferrer ja va avisar que un poema podia ser un seguit de paranys. La lectora o lector que és a punt d’obrir Arnau, l’últim llibre d’Adrià Targa, trobarà el primer de seguida: aquest títol que, a partir del nom del protagonista, sembla prometre una mena de remake, o de … …
Ningú es recordarà que un jorn va ser-hi. Sobre La tieta de Víctor Català
Fins l’1 de desembre es pot veure a la Sala Àtrium l’espectacle Verbagàlia, 1 a partir dels monòlegs Verbagàlia i La tieta, amb la direcció d’Albert Arribas i la interpretació d’Oriol Genís i Paula Blanco. És d’una importància cabdal que actualment puguem trobar el teatre de Víctor Català en cartellera. La dramatúrgia de Català no … …
Un cor massa tendre per morir. Sobre Una noia i un soldat, de Teresa Pàmies
Teresa Pàmies i Bertran (Balaguer, Lleida, 1919-Granada, 2012) va començar la seva carrera literària l’any 1971, amb la publicació del llibre Testament a Praga, escrit amb el seu pare, Tomàs Pàmies, que havia mort cinc anys enrere. Va rebre el Premi Josep Pla, i amb els diners del guardó (200.000 pessetes) va poder tornar a … …
Dissertació de Girona
Quan fa vint-i-tants anys vaig lliurar la meva tesi de doctorat sobre l’obra poètica de Joan Ferraté al registre de la universitat de Southampton, poc em podia pensar que seria avui aquí1 dissertant sobre l’autor, en qualitat, com qui diu, d’especialista. Mai no vaig tenir la pretensió d’erigir-me en acadèmic expert en Joan Ferraté, i menys … …
Condensar la memòria: una lectura d’Acròpolis, d’Adrià Targa
El 2021 Adrià Targa ens brindava el que fins aleshores era el seu millor poemari, Canviar de cel, un llibre que demostrà la contínua expansió d’una obra cada vegada més interessant. Després de Canviar de cel érem uns quants els que esperàvem el seu proper llibre, que finalment ha sigut Acròpolis (Godall edicions, 2024), guanyador … …
Arrel o el «tall central» en l’obra poètica de Begonya Pozo
Amb aquest Arrel, publicat per Godall, Begonya Pozo ha guanyat merescudament el Premi Pollença de poesia del 2023. És el millor poemari de Pozo, com intentarem demostrar a continuació. L’escriptura de Pozo és fortament autobiogràfica, i Arrel també ho és (vegeu textos com «Tresor»), però aquesta és menys directament anecdòtica perquè Pozo camufla i sublima … …
Besllums. Sobre El sol i les fogueres de Perejaume
Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Escriure, per a Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), és això, una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga. «Repetir, perdurar. Compensar la fugacitat amb la repetició». A El sol i les fogueres (Tushita … …
«Tros de vida esculpit musicalment amb mots…»
L’heterònim romà de Ponç Pons a «Humanum est» (Epigrames de Claudi Valeri) Sin salir de mí mismo, noto que en mi sentir vibran otros sentires, y que mi corazón canta siempre en coro, aunque su voz sea para mí la voz mejor timbrada. ANTONIO MACHADO, Los complementarios “La poesia | m’ha estat, vera … …
Karaokes i ventalls
El primer poema de Karaoke foxtrot, de Jordi Vintró, fa servir el motlle venerable de l’auca (els heptasíl·labs apariats) per presentar la història d’un senyor estrafolari, de qui no sabem altra cosa que la seva condició de veí d’un tal Serafí. Compondre una auca per resumir la peripècia i la personalitat d’algú remarcable entra de … …
Diari en saó. L’escriptura conreada o la memòria que tries
Els fills han crescut, l’espai dietarístic s’ha fet erm. En aquest paisatge eixorc, ens interessa el treball de la Mercè Ibarz, en especial el darrer volum, Labor inacabada, dins del Tríptic de la terra, perquè estronca una línia narrativa que pot donar fruits singulars en un futur. I ens interessa el de l’Anna Punsoda perquè … …