Actualitats i arqueologies digressives. Lletraferidura 2

Hi ha un periodista, que és poeta, que és editor, i que és de Reus. Porta per nom Jordi Cervera Nogués. Ha publicat narrativa, poesia, assaig i literatura infantil i juvenil, i ha guanyat diversos premis. I, recentment, el Premi Narcís Lunes i Boloix, el 2023, que convoca anualment l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, … …

Rellegir Ígur Neblí. Lectures del Jardí (IV)

Quan vaig llegir Ígur Neblí per primera vegada, jo encara no sabia llegir. En aquell temps, era encara un marrec. Un marrec que anava molt en bici, pels voltants del poblet on havia nascut, un poblet que en aquell moment no m’agradava gaire, i que després m’agradaria més (però més val que no avancem esdeveniments); … …

Un tast de vins al celler de Can Virgili Sabaté

Invocar Bacus pot ser perillós. Eurípides ens ho advertia sense renunciar a transmetre’ns la fascinació que inevitablement inspira la seva transgressió sacralitzada. Tanmateix, el déu de múltiples i inexplicats noms (Dionís, Bacus, Líber) també és l’inventor del vi, origen i motor del trencament polític, i, com a conseqüència, un déu camperol que mena la seva … …

el més llegit

01
02
03

històric

I si, gènia?

Per què, més que la brava caiguda en el delicte, la meva arrossegada complicitat t’atreu?  Josep Carner, «Adam s’adreça a Eva» Ho diré a la Garcia Fuster: tot en la Ifigènia del Teatre lliure és un gran tràiler. Si en teatre es pogués parlar de fotografia, com en el cinema, podríem dir tranquil·lament que la … …

L’excepcionalitat com a símptoma

L’afirmació que Joan Yago és un dels dramaturgs amb una de les trajectòries més coherents del país no hauria d’estranyar a ningú. I faig servir la paraula «coherent» de manera deliberada perquè és precisament això (i no el reconeixement públic, que també hi és) allò que dona sentit i continuïtat a tota la seva obra. … …

Carles Riba i la paraula poètica

Aquest article és un fragment de la conferència que es va llegir al «I Simposi de Poesia: Camins entre l’experimentació i el cànon» organitzat per l’AELC el dia 22 de novembre de 2023. L’altre dia a l’Ateneu Barcelonès va passar una cosa que em va fer pensar en la funció de la paraula poètica. Jo … …

Història del geòmetra. Lectures del Jardí (III)

La crepuscologia en l’univers 26-dimensional de la literatura interdependent Sento pena per qualsevol que modeli la seva novel·la a partir de la de Potocki; amb tal multitud de personatges i esdeveniments fins i tot el lector més espavilat, en trobar-se perdut, abandonarà la lectura. Lucjan Siemienski Semblava obvi que el punt àlgid de la seva … …

Raons de pes. Lectures del Jardí (II)

El dia de Santa Jordi uns quants veïns de Sant Andreu ens vam llevar amb talls al subministrament elèctric. Aprofitant l’avorriment que genera avui en dia una casa fosca sense Internet se’m va acudir que, com que estan tan de moda les llistes –la dels llibres més venuts per Sant Jordi, el cànon de literatura … …

Innocència a cops de martell

 Sobre La Cassandra i el llop de Margarita Karapanu La Cassandra és una nena de sis anys que viu a Atenes, en el si d’una família benestant. Se’n cuiden els avis, oncles i servents (el majordom Petros, la cuinera Faní), ja que el seu pare és absent i la seva mare viu a París. Aquesta novel·la, … …

Un gratacels. Lectures del Jardí (I)

Publicat el 1989, vaig llegir El jardí dels set crepuscles l’any 1992. Jo tenia 18 anys. Em va agradar molt, fins al punt que els amics em van titllar de fanàtic. L’adolescència (allargada) és l’edat ideal per empassar-te patracols sense el neguit d’haver d’entendre’ls del tot, la millor època cerebral per enlluernar-se. Una arquitectura endimoniada … …

La passió d’amor i Salvat Papasseit

(E-mail que vaig enviar fa anys a un amic i que he trobat de casualitat ara fa poc.) Els mals d’amor no tenen altra cura que morir-se. T’escric això, Francesc, a les 7:26 del matí. Porto més de dues hores desperta i he mig vist una pel·lícula de Kiarostami, Còpia Certificada. Dic mig perquè entre … …

Set notes de mòbil a Un segon de llum de Guillem Ramisa

1. Crec que una de les troballes més grans de Un segon de llum —i de tota la poesia de Guillem Ramisa, de fet— és la insistència a aconseguir un estil cru i tendre al mateix temps. És una poesia que busca sempre un to conversacional i clar, però que no es rabeja sobre si … …

Sobre Ànimes mortes, de Gógol

Totes les novel·les avorrides s’assemblen; cada novel·la divertida ho és a la seva manera. A les Ànimes mortes de Gógol n’hi ha molta, de diversió, i la raó és que es tracta d’una de les obres més singulars del seu segle. I això que el plantejament és força senzill: el misteriós protagonista d’aquest «poema», Txítxikov, … …