En el límit de les paraules en l’abisme en la profunditat de no sé què t’invoco no forcis la veu ni el sentit (Josefa Contijoch) La lectora, en minúscula, convoca tres significats evidents. D’una banda, és una referència a la revista en la qual estem escrivint. En segon lloc, a la lectora que soc jo,...
Llegeix-loImagineu-vos que un diumenge aneu al teatre. Imagineu-vos que el menú del dia és una comèdia produïda per un peix gros del gremi o, si més no, per un peix respectat dins l’escosistema teatral. Imagineu-vos que després n’heu de fer una crítica per la qual, evidentment, no cobrareu ni un euro. Imagineu-vos que sou molt...
Llegeix-lo«El nostre país dóna massa la sensació de ser una contrada aproximadament feliç i cal imposar-li una mica de drama.» Armand Obiols, «Contra la felicitat», La Publicitat, 24/6/1928. Quan llegia la introducció que Josep M. Balaguer escrivia per a Buirac, la selecció dels articles de crítica literària que Armand Obiols va publicar a La Nau,...
Llegeix-loI. El corcó Imaginem-nos un suposat escriptor relativament jove que fins ara ha publicat quatre llibres. Un d’ells ha rebut un premi que, per un motiu o un altre, resulta que és important. Un dia, li truquen d’un número desconegut: l’han convidat a la Fira del Llibre de Guadalajara perquè Barcelona n’és la convidada d’honor...
Llegeix-loSempre és una bona notícia que Víctor Sunyol torne a la publicació, esta vegada a ca Labreu. Atri s’obri amb un poema-pròleg del seu bessó Antoni Clapés i s’acaba amb unes “Notes” aclaridores —i sàvies, com les de l’Arnau Pons celanià— de Sunyol i un bon epíleg de Núria Armengol. Una citació de Danielle Collobert...
Llegeix-loLa nit anterior havia llegit una notícia monstruosa, i pensava: vivim entre tanta abjecció, es viu entre abjeccions, veritablement. El dia era gris, el mar semblava ampliar el cel, o el mar gris semblava ampliar-se en el cel; la ciutat, vista des de Montjuïc i cada cop des de més amunt, cada cop més a...
Llegeix-loA propòsit de l’últim llibre d’Eduard Escoffet, Lírica de consum, he tornat a un article en el qual Josep Pedrals exposava que un dels trets fonamentals de la poesia és el seu caràcter imprevisible, el trencament amb la linealitat de l’expressió i la sorpresa o desconcert que aquest gir provoca en el lector («Els tombants...
Llegeix-loNo pasaránPaul Celan, «In Eins» Óssip Mandelstam va escriure en una ocasió que el poema, com la pedra de Tiútxev, és de la mateixa natura que una roca que, despresa del flanc d’una muntanya, rodola i cau enmig d’un camí i el barra. La Rosa de Ningú és el llibre que Celan va escriure a...
Llegeix-loTot fent referència a l’assaig canònic Saturn i la malenconia, de Klibansky, Panofsky i Saxl, Calvino defensa a les seves Lliçons americanes que la relació entre malenconia i humor és molt estreta: «Així com la malenconia és la tristesa que es torna lleugera, així també l’humour és el còmic un cop perd la pesantor corpòria...
Llegeix-loSi hagués tingut un lloc de prestigi en una revista fa uns seixanta anys i m’hagués trobat en la tessitura de sintetitzar la prosa de Plath sota un únic terme, probablement hauria optat per captivadora. Sylvia no va envellir mai, sempre fou considerada —allò que ens encanta categoritzar com a— una escriptora jove. Al terra...
Llegeix-loL’any 1985 —ara iaiejo— va sortir un dels llibres de versos més bonics que havia vist fins aleshores. Era el primer volum d’una col·lecció multilingüe de poesia, i l’havia dissenyat una gran mestra de la tipografia editorial catalana que es deia Mercedes de Azúa Comella (1947-2023). En contra dels usos moderniquis de l’època, la col·lecció...
Llegeix-loUn bon dia, un canvi de timó a Serra d’Or va fer que la porta de la revista se m’obrís. Durant anys, el pare Massot havia anat seguint amb un xic de curiositat les meves circumval·lacions de vida i d’escriptura a través de tercers, però sempre m’hi havia barrat l’entrada. Era un fet una mica...
Llegeix-lo