Us ho confessaré: com a bona esgarriada, vaig començar la història pel final i del revés. L’estiu del 2007, quan tenia setze anys i les hormones barallant-se per l’absurda gradació de l’escala de Kinsey, en D., un amic bardaix que treballava en una llibreria, em va vendre La veu melodiosa en una edició de butxaca...

Fa uns dies va sortir publicat a La Lectora l’editorial de l’últim número de la revista Els Marges, i s’hi deien unes quantes coses que em sembla que paga la pena de comentar. Hi ha crítiques disperses i vagues. S’hi critiquen l’edició que fa Club Editor de l’obra de Víctor Català, la beca per escriptors...

Hi ha llibres que expliquen una història i llibres que estiren la mirada cap a formes diferents de percebre. Bluets, de Maggie Nelson, traduït per Míriam Cano i editat per l’Altra editorial, pertany clarament a aquesta segona categoria. No perquè ofereixi cap revelació grandiosa ni perquè articuli una teoria nova sobre el dolor o l’amor,...

Tinc la vaga impressió que els nostres companys de causa es pensen que organitzen un ball d’envelat; és molt possible que a darrera hora decretin que s’[hi] ha d’anar […] amb barretina morada. Armand Obiols (d’una carta a Josep Carner, 31-8-1948) […] en lloc de resoldre els problemes estructurals, polítics i socials que pateix la...

Alicia Kopf buscava una mirada nova. Ho escriu al final de tot de Memòria d’Eco, a l’última frase dels agraïments. I pot ser que el llibre sigui aquesta mirada, aquesta veu nova, però abans és una cosa millor: n’és la cerca. Deu anys després de Germà de gel, Alicia Kopf ens torna a regalar un...

Les alarmes recents davant l’auge dels discursos feixistes i la tasca conscient de desmemòria històrica que solen professar fa més urgent que mai, als nostres dies, trobar formes per a combatre’ls. Cada cop més, ens adonem que actes com l’exhumació de les fosses franquistes, en el nostre context més proper, no obeeixen tan sols a...

Premi de la Crítica de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris, Premi Josep Maria Llompart i Premi Crítica Serra d’Or; a aquestes altures, un s’acosta a Sala Augusta seguit de Llengua materna, l’últim llibre de poesia de Sebastià Alzamora, amb la mateixa por amb què s’acosta a la Gioconda: la por d’imaginar-se’l més gran, la por...

Quan amb alumnes d’institut hem abordat el contractualisme, concretament en la versió liberal que beu de la tradició pragmàtica britànica, una qüestió que ha aparegut sovint és si l’estat ha de proporcionar serveis. Quan els preguntava quina era la funció de l’estat en un liberalisme ortodox (i molt simplificat), sempre responien que aquest havia de...

“Vivim gairebé sempre fora de nosaltres mateixos, i la vida en si és una perpètua dispersió. Tanmateix, és cap a nosaltres que tendim, com cap a un centre al voltant del qual fem, com planetes, el·lipsis absurdes i distants.” (Bernardo Soares / Fernando Pessoa) “Posa nom a la relació que mantens amb el dolor, i...

Diuen que a la tercera va la vençuda. Com a mínim, sembla que en això coincideixen la saviesa popular i la crítica catalana pel que fa al resultat de Relíquia, el tercer llibre que Pol Guasch ha publicat a l’editorial Anagrama, després de dos lliuraments d’una qualitat més aviat dubtosa, i la veritat és que...

[…] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M’ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta mirada atònita, descol·locada, de qui arriba al podi sense que ningú s’ho esperi. Pol Guasch El clixé segons el...