Revista Digital de Crítica Literària
—Però tu, digues quina mena d’home ets i què cerques. —Soc, com veus, un cavaller que busca sense poder trobar; la meva recerca ha estat llarga i vana. —I què t’agradaria trobar? —L’aventura, per experimentar la meva valentia i el meu coratge. Et demano, doncs, que m’indiquis, si en coneixes, alguna aventura i algun...
Llegeix-lo1. Amb quines reixestensa d’amor la vidaInfern m’envoltes Com és sabut, l’haiku és una forma poètica japonesa de tres versos distribuïts seguint l’esquema sil·làbic 5/7/5, que en el recompte català pren la forma de 4/6/4. Revela l’instant en què l’haijin, l’escriptor d’haikus, percep un objecte o una situació...
Llegeix-lo«Tot, sempre, ve de molt enrere», escriu Josefa Contijoch (Manlleu, 1940), poeta, narradora, assagista, traductora. És a l’inici de Sense alè (2012) un text proteic, difícil de classificar, a cavall entre la novel·la, l’autoficció, les memòries, l’assaig, la prosa poètica i fins i tot el gènere epistolar i que va merèixer el premi Ciutat de...
Llegeix-loPanait Istrati va néixer el 1884 a Brăila, a la riba romanesa del Danubi. Fill d’una bugadera i d’un contrabandista grec a qui no va conèixer mai, Istrati era pobre i de jove va ser un comunista fervorós. Va recórrer Egipte, Istanbul i Suïssa, on va anar a parar amb l’esperança de curar-se la tuberculosi....
Llegeix-loEl pas implacable del temps no és només una condemna inexorable, és, també, la possibilitat d’adonar-nos que aquest nostre segle XXI fa la fila d’anar per un sender costerut. Un camí, un indret, que si no es torça farà de mal pair. Pinta, en alguns aspectes, que se’n va pels tocoms transitats anteriorment: totalitarisme, violència,...
Llegeix-loTot va començar en grups friquis de Facebook i va sortir de mare amb Twitter. Si t’agradaven les llengües, la variació romànica, xalaves amb el Petit atles lingüístic del domini català i de tant en tant participaves als debats d’aquests grups, a vegades algun paio, sovint anònim, t’acusava d’«interferit» i et demanava de «depurar» la...
Llegeix-loFa un parell d’anys que formo part del Comitè de Selecció del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Com potser sabreu, n’hem de seleccionar una desena i la guanyadora final ja va a càrrec d’un jurat venerable. És una tasca que al principi vaig encarar amb molta il·lusió (no és broma), però que...
Llegeix-loMaria Magdalena (2026) forma part del cicle d’obres dirigides per Carme Portaceli que pretenen reinterpretar la història de les dones. Bé, d’algunes dones. En els darrers anys, al Teatre Nacional de Catalunya s’hi ha pogut veure Anna Karènina de Tolstoi (2024, amb adaptació d’Anna Maria Ricart Codina), Bovary de Flaubert (2023, amb text de Michael...
Llegeix-loEn el límit de les paraules en l’abisme en la profunditat de no sé què t’invoco no forcis la veu ni el sentit (Josefa Contijoch) La lectora, en minúscula, convoca tres significats evidents. D’una banda, és una referència a la revista en la qual estem escrivint. En segon lloc, a la lectora que soc jo,...
Llegeix-loImagineu-vos que un diumenge aneu al teatre. Imagineu-vos que el menú del dia és una comèdia produïda per un peix gros del gremi o, si més no, per un peix respectat dins l’escosistema teatral. Imagineu-vos que després n’heu de fer una crítica per la qual, evidentment, no cobrareu ni un euro. Imagineu-vos que sou molt...
Llegeix-lo«El nostre país dóna massa la sensació de ser una contrada aproximadament feliç i cal imposar-li una mica de drama.» Armand Obiols, «Contra la felicitat», La Publicitat, 24/6/1928. Quan llegia la introducció que Josep M. Balaguer escrivia per a Buirac, la selecció dels articles de crítica literària que Armand Obiols va publicar a La Nau,...
Llegeix-loI. El corcó Imaginem-nos un suposat escriptor relativament jove que fins ara ha publicat quatre llibres. Un d’ells ha rebut un premi que, per un motiu o un altre, resulta que és important. Un dia, li truquen d’un número desconegut: l’han convidat a la Fira del Llibre de Guadalajara perquè Barcelona n’és la convidada d’honor...
Llegeix-lo
