A la coberta d’El pit adormit de Dolors Miquel no hi ha la reproducció d’un tros de quadre de Miquel Barceló amb tot de bestioles amunt i avall, sinó d’un brodat que va fer la mare del pintor, Francisca Artigues, a partir d’un quadre del fill. Art derivatiu d’aparença domèstica i humil, que ens remet...

Quan el 1983 Francesc Parcerisas va publicar L’edat d’or no devia ser conscient que aquest llibre marcaria la recepció de la seua obra, l’anterior i la posterior. Estudiosos, crítics i lectors en general de Parcerisas coincideixen a considerar L’edat d’or el tombant d’una maduració literària. Des d’aleshores, l’estètica de Parcerisas ja serà per sempre recognoscible:...

Perdre’s acostuma a ser una experiència que volem corregir. Quan no sabem on som, busquem  una adreça, consultem un mapa, obrim el mòbil, preguntem coses a algú. La desorientació és una  avaria que cal reparar com més aviat millor. La contemporaneïtat ha perfeccionat  extraordinàriament els instruments per aconseguir-ho. Tenim coordenades, satèl·lits, aplicacions  que calculen rutes...

«Acabaràs bandoler i de mala sang! Te veig l’estampa! —vaig cridar-li. Que el qui comença per lladre d’honres, poc li costa de ser lladre de cabals!» (p. 86). La punyalada, Marian Vayreda Quan els editors de La Lectora vam acordar que centraríem la represa literària en un tríptic que tractés la figura de la dona...

Fa segles que els humans anem pensant i repensant la relació entre la natura i la cultura. Vet aquí l’eterna pregunta: què és innat i què és creat? Cada cop més, ha anat prenent força la idea que ni l’univers natural ni l’univers cultural existeixen com a espais estancs, i que cap dels dos preval...

«Torno honrada a la llar; mes ¿a on trobaré diners (…)?», es diu l’Enrica a si mateixa, tornant a casa, després d’haver rebutjat allitar-se amb en Claret, que li hauria donat els diners per salvar el seu marit malalt. L’Enrica, protagonista del conte «¡…….!», de Carme Karr, conviu amb els clixés que el seu context...

1. A l’abril de 1981, sortí el número 1 de la col·lecció Textos Filosòfics, amb el propòsit evident de contribuir a la normalització lingüística del català en un dels àmbits més desemparats, el del gènere literari específic que és la filosofia, i que comprèn des dels aforismes presocràtics o els diàlegs platònics, passant pels tractats...

El primer contacte que vaig tenir amb la literatura de Montserrat Roig va ser a través d’El temps de les cireres, i he de dir que recordo molt bé el desconcert que em va provocar. Jo m’hi abocava amb unes referències que havia sentit a dir a la universitat i que ens explicaven la seva...

Us ho confessaré: com a bona esgarriada, vaig començar la història pel final i del revés. L’estiu del 2007, quan tenia setze anys i les hormones barallant-se per l’absurda gradació de l’escala de Kinsey, en D., un amic bardaix que treballava en una llibreria, em va vendre La veu melodiosa en una edició de butxaca...

Fa uns dies va sortir publicat a La Lectora l’editorial de l’últim número de la revista Els Marges, i s’hi deien unes quantes coses que em sembla que paga la pena de comentar. Hi ha crítiques disperses i vagues. S’hi critiquen l’edició que fa Club Editor de l’obra de Víctor Català, la beca per escriptors...

Hi ha llibres que expliquen una història i llibres que estiren la mirada cap a formes diferents de percebre. Bluets, de Maggie Nelson, traduït per Míriam Cano i editat per l’Altra editorial, pertany clarament a aquesta segona categoria. No perquè ofereixi cap revelació grandiosa ni perquè articuli una teoria nova sobre el dolor o l’amor,...