Desaparèixer, de Maria Stepànova, transcorre en un marc simbòlic i atemporal que identificam amb un temps contemporani en què els noms dels personatges i de les ciutats i països per on es mouen s’amaguen rere inicials o malnoms. Ens arriba al català gràcies a la traducció de Miquel Cabal, que ha estat capaç d’afrontar el...

La fidelitat a l’obra original és una idea que a l’acadèmia, en l’àmbit dels estudis d’adaptació, fa anys que ha quedat desfasada. Perquè una adaptació és, al cap i a la fi, una obra nova, però també per la dificultat de definir què es considera fidelitat a una obra de partida (als personatges, al tema...

Si bé explicar la trama d’una novel·la resulta l’antítesi de la crítica literària, em veig obligada a posar-vos el caramel a la boca amb Rosa Candida (2007) i Edèn (2022), dues novel·les de la islandesa Auður Ava Ólafsdóttir traduïdes al català per Marcià Riutort. I és que, amigues lectores, som davant de dos llibres per...

00. El perquè de tot Un dia vaig tindre la idea d’investigar quins poemaris havien publicat autors valencians al llarg de mitja dècada. Volia centrar-me únicament en treballs individuals, deixant a un costat la publicació d’obres completes, antologies, traduccions o llibres fets a quatre mans. El meu objectiu inicial era llegir-los i comentar-los tots per...

Aquesta flor,del teu pit al meu llavi,flor en el llibre. Vibracions. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) Conten que Rilke tenia per costum rebre les seves visites amb els més exquisits arranjaments florals; a les més apreciades, fins i tot les obsequiava amb la lectura en veu alta d’algunes poesies. Era d’esperar, doncs, que quan la poeta Nimet...

Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims mesos, un thriller que em prometia hores de diversió, «un ritme trepidant» i «una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió,...

 La ira, canta, deessa… Tothom reconeix aquest mots que serveixen d’obertura a un dels majors textos èpics de l’antiguitat. El poeta invoca una veu superior perquè l’impregni dels mots correctes, de l’essència del relat que li permetrà transmetre’l. La inspiració és etèria, com el baf. I és que l’ànima, al capdavall, no és únicament el...

Entre la veu analítica i implacable que diu la novel·la i el somieig boirós de la mirada (tan ingènua com manipuladora) de la protagonista, s’obre la fractura on germina el joc de l’Amèlia de les Camèlies d’Etna Miró. L’amplada d’aquest esvoranc revela d’una manera gairebé dolorosa les martingales morals i les trampes emocionals que sustenten...

I que sia dit des d’ara: aquest és un molt bon text —i un molt bon llibre de Cap de Brot. Som davant la college novel d’una noia de vint-i-un anys just sortida de l’ou acadèmic i amb tots els clixés d’un personatge dels Pantomima Full. La protagonista pateix una crisi diguem-ne “vital” que origina...

Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, (Cap de Brot edicions) és un llibre d’una qualitat que el situa molt per sobre de la mitjana de tot el que es publica darrerament en la nostra llengua. Aquest elogi inicial té un punt de metzina, perquè la mitjana del que es publica darrerament en la nostra llengua...

Ja sé que a primer cop d’ull no ho sembla –perquè anatòmicament les diferències no són evidents– però hi ha dues classes d’espècies humanes barcelonines. La vida a la capital catalana no s’encara de la mateixa manera si has crescut en una cantonada qualsevol de l’Eixample que si ho has fet en un barri de...