Sempre és una bona notícia que Víctor Sunyol torne a la publicació, esta vegada a ca Labreu. Atri s’obri amb un poema-pròleg del seu bessó Antoni Clapés i s’acaba amb unes “Notes” aclaridores —i sàvies, com les de l’Arnau Pons celanià— de Sunyol i un bon epíleg de Núria Armengol. Una citació de Danielle Collobert...

La nit anterior havia llegit una notícia monstruosa, i pensava: vivim entre tanta abjecció, es viu entre abjeccions, veritablement. El dia era gris, el mar semblava ampliar el cel, o el mar gris semblava ampliar-se en el cel; la ciutat, vista des de Montjuïc i cada cop des de més amunt, cada cop més a...

A propòsit de l’últim llibre d’Eduard Escoffet, Lírica de consum, he tornat a un article en el qual Josep Pedrals exposava que un dels trets fonamentals de la poesia és el seu caràcter imprevisible, el trencament amb la linealitat de l’expressió i la sorpresa o desconcert que aquest gir provoca en el lector («Els tombants...

No pasaránPaul Celan, «In Eins» Óssip Mandelstam va escriure en una ocasió que el poema, com la pedra de Tiútxev, és de la mateixa natura que una roca que, despresa del flanc d’una muntanya, rodola i cau enmig d’un camí i el barra. La Rosa de Ningú és el llibre que Celan va escriure a...

Tot fent referència a l’assaig canònic Saturn i la malenconia, de Klibansky, Panofsky i Saxl, Calvino defensa a les seves Lliçons americanes que la relació entre malenconia i humor és molt estreta: «Així com la malenconia és la tristesa que es torna lleugera, així també l’humour és el còmic un cop perd la pesantor corpòria...

Si hagués tingut un lloc de prestigi en una revista fa uns seixanta anys i m’hagués trobat en la tessitura de sintetitzar la prosa de Plath sota un únic terme, probablement hauria optat per captivadora. Sylvia no va envellir mai, sempre fou considerada —allò que ens encanta categoritzar com a— una escriptora jove. Al terra...

L’any 1985 —ara iaiejo— va sortir un dels llibres de versos més bonics que havia vist fins aleshores. Era el primer volum d’una col·lecció multilingüe de poesia, i l’havia dissenyat una gran mestra de la tipografia editorial catalana que es deia Mercedes de Azúa Comella (1947-2023). En contra dels usos moderniquis de l’època, la col·lecció...

Un bon dia, un canvi de timó a Serra d’Or va fer que la porta de la revista se m’obrís. Durant anys, el pare Massot havia anat seguint amb un xic de curiositat les meves circumval·lacions de vida i d’escriptura a través de tercers, però sempre m’hi havia barrat l’entrada. Era un fet una mica...

Lectura d’ Ítaca arrasada, de Joan Deusa 1. L’estranyament de si Fa un temps, quan em trobava en el procés d’escriptura i correcció del meu llibre de poemes Exposició, de tant en tant tenia alguna conversa amb Joan Deusa sobre la follia i les possibilitats representatives de la poesia. Aquests temes a poc a poc...

Comencem amb la invocació: A mi, no la color d’uns bells ulls humans, sinó la mirada desafiant de mel espessa de les cabres, incloent-hi els precipicis. Antonina Canyelles (Palma, 1942) assumeix la identitat d’un animal salvatge (per molt que s’hagi domesticat) curiós, intel·ligent, àgil, imprevisible i amb molt bon equilibri per poder-se sostenir en terrenys...

Presentar-vos avui Pols, el nou llibre de Ramon Boixeda, guanyador del XXIII premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, em temo que serà una tasca molt difícil, tal vegada impossible. Ho dic per atrapar la vostra benevolència, esclar, però també perquè és veritat. No és que, en si, sigui un llibre...