Llegeix l’article «Lectures poloneses, I: Konstanty Ildefons Gałczyński»
La tartana embruixada
A la Natalia, el llum de la tartana embruixada
I
Allegro
De mentir-vos, me’n guardo prou,
i l’Artur ho confirmaria.
Aquell telegrama tenia
nou paraules exactes, nou:
EL COTXER EMBRUIXAT
LA TARTANA EMBRUIXADA
EL CAVALL EMBRUIXAT
Resulta que el nostre Ben Ali,
el mag de Cracòvia, diu:
“En un tres i no res teniu
embruixat un cotxer: ruixar-li
els ulls amb reflexos daurats
d’una agulla n’és la manera.
També la tartana s’esvera,
embruixada de cop, i els gats,
si en passeja cap a la vora,
prò el cavall no.” Li faig un truc:
“Bona nit, i disculpi l’hora.
Un cavall embruixat! Que puc
refiar-me’n?” “No! Gens ni mica!”
Són les dues. Tremolo. Oh cels!
El carter, dret com una pica,
i a mi se m’ericen els pèls:
EL COTXER EMBRUIXAT?
LA TARTANA EMBRUIXADA?
EL CAVALL EMBRUIXAT?
Quina por! Tinc les mans gelades.
He apartat la cortina. Veig
claps de plata —són les teulades
de Cracòvia— , el guspireig
dels fanals, la nit malastruga,
unes quantes estrelles, lluny,
unes fulles que el vent belluga…
i una veu al meu cap retruny:
Que potser he cridat la tartana
i me n’he oblidat tot seguit?
El cotxer, esperant, s’ha adormit
i la barba li creix ufana
mentre dorm embruixat pel vent
i pel mag i pel quart creixent?
EL COTXER EMBRUIXAT
LA TARTANA EMBRUIXADA
EL CAVALL EMBRUIXAT
II
Allegro sostenuto
Jo, l’Artur i el Ronard hem anat
del carrer Venècia al Mercat.
No és fàcil: hi ha tants edificis!
I la nit —riu de caps i capricis—
ens portava, senyors i senyores, per la ciutat:
III
Allegretto
És la nit que es fa dir RAUXA,
nit TEATRE REI DE XAUXA,
nit de DISSECCIÓ D’OCELLS,
nit FORMATGES, nit TORTELLS,
nit CORAL, TAQUIGRAFIA,
nit de LÀPIDA i TRAMVIA,
nit PERRUQUES, CARNISSERS,
nit de PASTES i PATÉS,
nit HABITACIONS AMB VISTES,
nit MERCADERIES MIXTES,
nit dels rètols, nit del TEMPLE,
o d’un tal TIBERI STERN…
Són els dos amics de sempre:
nit eterna, vent etern.
IV
Allegro ma non troppo
Arribats a Cal Negre, vam fer-hi parada.
(Quina casa, Déu meu! Què no hauria donat
per tenir-la!) De sobte, què veig? A l’entrada
de la plaça Major, just davant del Mercat:
EL COTXER EMBRUIXAT
LA TARTANA EMBRUIXADA
EL CAVALL EMBRUIXAT
Cau la llum de les torres de Santa Maria
i el cavall té unes dents de debò. Qui ho diria!
V
Allegro cantabile
Blanca crinera i cua blanca,
el vent hi bufa i s’hi entrebanca.
Una calessa. Una noieta
i un mariner a la seva dreta.
Van a casar-se. Vil de mena,
el mariner traïrà la nena,
i quan se’l mengi una balena
ella haurà de morir de pena,
d’una buidor desesperant…
Prò vés per on: l’amor és tan
fort, que quan morin, s’uniran.
I ara va la tartana embruixada
amb el noi i la noia velada
fora vila, muntanyes enllà,
a una vella, petita esglesiola,
perquè els lligui les mans amb l’estola
—mans frisoses— aquell capellà
que fa cara de lluna novella.
Bull la nit, i la tendra parella
xiuxiueja —prò ai! Ha arribat
el matí, que no té pietat
i ni tan sols té decòrum,
i en un tres i no res s’ha esfumat
in secula seculorum
EL COTXER EMBRUIXAT
LA TARTANA EMBRUIXADA
EL CAVALL EMBRUIXAT
VI
Allegro furioso alla polacca
Mentrestant, a la taverna
dels cotxers, hi ha gresca eterna:
sona l’Elefant Guillat
(és un vals), pengen bigotis
sobre els gots, i no te’n fotis,
del cogombre avinagrat,
que és el rei de tot plegat!
Mestre Onoszko, el més granat,
diu amb veu de mil campanes:
—Mentre hi hagi al món tartanes
i cavalls, mentre flueixi
l’aigua al Vístula i segueixi
el sarau, en tots els pobles,
els més rònecs i els més nobles,
hi ha d’haver, perquè no es digui,
(tant se val si és de nyigui-
nyogui), simplement, que hi sigui—
EL COTXER EMBRUIXAT
LA TARTANA EMBRUIXADA
EL CAVALL EMBRUIXAT
