Tinc la vaga impressió que els nostres companys de causa es pensen que organitzen un ball d’envelat; és molt possible que a darrera hora decretin que s’[hi] ha d’anar […] amb barretina morada. Armand Obiols (d’una carta a Josep Carner, 31-8-1948) […] en lloc de resoldre els problemes estructurals, polítics i socials que pateix la...

Alicia Kopf buscava una mirada nova. Ho escriu al final de tot de Memòria d’Eco, a l’última frase dels agraïments. I pot ser que el llibre sigui aquesta mirada, aquesta veu nova, però abans és una cosa millor: n’és la cerca. Deu anys després de Germà de gel, Alicia Kopf ens torna a regalar un...

Premi de la Crítica de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris, Premi Josep Maria Llompart i Premi Crítica Serra d’Or; a aquestes altures, un s’acosta a Sala Augusta seguit de Llengua materna, l’últim llibre de poesia de Sebastià Alzamora, amb la mateixa por amb què s’acosta a la Gioconda: la por d’imaginar-se’l més gran, la por...

Les alarmes recents davant l’auge dels discursos feixistes i la tasca conscient de desmemòria històrica que solen professar fa més urgent que mai, als nostres dies, trobar formes per a combatre’ls. Cada cop més, ens adonem que actes com l’exhumació de les fosses franquistes, en el nostre context més proper, no obeeixen tan sols a...

Quan amb alumnes d’institut hem abordat el contractualisme, concretament en la versió liberal que beu de la tradició pragmàtica britànica, una qüestió que ha aparegut sovint és si l’estat ha de proporcionar serveis. Quan els preguntava quina era la funció de l’estat en un liberalisme ortodox (i molt simplificat), sempre responien que aquest havia de...

“Vivim gairebé sempre fora de nosaltres mateixos, i la vida en si és una perpètua dispersió. Tanmateix, és cap a nosaltres que tendim, com cap a un centre al voltant del qual fem, com planetes, el·lipsis absurdes i distants.” (Bernardo Soares / Fernando Pessoa) “Posa nom a la relació que mantens amb el dolor, i...

Diuen que a la tercera va la vençuda. Com a mínim, sembla que en això coincideixen la saviesa popular i la crítica catalana pel que fa al resultat de Relíquia, el tercer llibre que Pol Guasch ha publicat a l’editorial Anagrama, després de dos lliuraments d’una qualitat més aviat dubtosa, i la veritat és que...

[…] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M’ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta mirada atònita, descol·locada, de qui arriba al podi sense que ningú s’ho esperi. Pol Guasch El clixé segons el...

(Aquest és el text que es va llegir per a la presentació del llibre duta a terme el 27 de març de 2026 al Temple Romà.) Bon vespre a tothom.  I moltes gràcies per fer-nos companyia. Especialment a la Rosa Cadafalch, gran actriu i magnífica rapsoda que ens ha fet el favor de la seva...

Farid ud-Din Attar escriu des d’un imaginari on no existeix la separació entre poesia, filosofia i experiència espiritual. Llegir avui La conversa dels ocells. Les set valls, en la traducció acurada de Carles Duarte per a Tres Portals, és entrar en una tradició literària que sovint Occident ha mirat amb exotisme, però que en realitat...

El que ara us explicaré pertany a la meva intimitat i no vull que se’m jutgi. Quan a finals de l’any 2016 van ingressar a l’hospital la meva àvia per última vegada –sempre hi ha un últim ingrés d’uns avis, d’uns pares, aquell moment en què, tàcitament, tot i que no es digui en veu...

Desaparèixer, de Maria Stepànova, transcorre en un marc simbòlic i atemporal que identificam amb un temps contemporani en què els noms dels personatges i de les ciutats i països per on es mouen s’amaguen rere inicials o malnoms. Ens arriba al català gràcies a la traducció de Miquel Cabal, que ha estat capaç d’afrontar el...

La fidelitat a l’obra original és una idea que a l’acadèmia, en l’àmbit dels estudis d’adaptació, fa anys que ha quedat desfasada. Perquè una adaptació és, al cap i a la fi, una obra nova, però també per la dificultat de definir què es considera fidelitat a una obra de partida (als personatges, al tema...

Si bé explicar la trama d’una novel·la resulta l’antítesi de la crítica literària, em veig obligada a posar-vos el caramel a la boca amb Rosa Candida (2007) i Edèn (2022), dues novel·les de la islandesa Auður Ava Ólafsdóttir traduïdes al català per Marcià Riutort. I és que, amigues lectores, som davant de dos llibres per...

Aquesta flor,del teu pit al meu llavi,flor en el llibre. Vibracions. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) Conten que Rilke tenia per costum rebre les seves visites amb els més exquisits arranjaments florals; a les més apreciades, fins i tot les obsequiava amb la lectura en veu alta d’algunes poesies. Era d’esperar, doncs, que quan la poeta Nimet...

00. El perquè de tot Un dia vaig tindre la idea d’investigar quins poemaris havien publicat autors valencians al llarg de mitja dècada. Volia centrar-me únicament en treballs individuals, deixant a un costat la publicació d’obres completes, antologies, traduccions o llibres fets a quatre mans. El meu objectiu inicial era llegir-los i comentar-los tots per...

Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims mesos, un thriller que em prometia hores de diversió, «un ritme trepidant» i «una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió,...

 La ira, canta, deessa… Tothom reconeix aquest mots que serveixen d’obertura a un dels majors textos èpics de l’antiguitat. El poeta invoca una veu superior perquè l’impregni dels mots correctes, de l’essència del relat que li permetrà transmetre’l. La inspiració és etèria, com el baf. I és que l’ànima, al capdavall, no és únicament el...

Entre la veu analítica i implacable que diu la novel·la i el somieig boirós de la mirada (tan ingènua com manipuladora) de la protagonista, s’obre la fractura on germina el joc de l’Amèlia de les Camèlies d’Etna Miró. L’amplada d’aquest esvoranc revela d’una manera gairebé dolorosa les martingales morals i les trampes emocionals que sustenten...

I que sia dit des d’ara: aquest és un molt bon text —i un molt bon llibre de Cap de Brot. Som davant la college novel d’una noia de vint-i-un anys just sortida de l’ou acadèmic i amb tots els clixés d’un personatge dels Pantomima Full. La protagonista pateix una crisi diguem-ne “vital” que origina...

Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, (Cap de Brot edicions) és un llibre d’una qualitat que el situa molt per sobre de la mitjana de tot el que es publica darrerament en la nostra llengua. Aquest elogi inicial té un punt de metzina, perquè la mitjana del que es publica darrerament en la nostra llengua...

Ja sé que a primer cop d’ull no ho sembla –perquè anatòmicament les diferències no són evidents– però hi ha dues classes d’espècies humanes barcelonines. La vida a la capital catalana no s’encara de la mateixa manera si has crescut en una cantonada qualsevol de l’Eixample que si ho has fet en un barri de...

La poesia de Maria Antònia Salvà, i no ho dic jo, ho va dir Josep Carner —interlocutor privilegiat i amistat de confiança, que ens ha deixat lectures úniques sobre els seus textos i sobre el seu procés d’escriptura— exalta l’encís íntim, l’emoció gentil, agafa «qualsevol estímul delicat del món visible» i el transforma en una...

En l’antigor, la poesia era sinònim de música. O més ben dit: la música n’era una part indestriable. «La combinació de sons d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme», diu el DIEC2, constituïa l’única manera perquè un text fos considerat artístic. Avui, això ja no és així. I, si bé aquesta...