Deu ser natural que després d’anys d’escriptores narrant-nos les angoixes i les il·lusions, els dols i els dubtes al voltant de la maternitat i la posterior criança (Solsona, Dalmau, Dedéu, Albets, Baltasar, Codony, Orriols, Ruiz, Cabré-Verdiell, Casagran… Completeu la llista, si és que és possible) ara els escriptors vulguin dir-hi la seva. Ho he pensat...

Havent viscut ja prou temps per acumular unes quantes lectures i havent escrit també nombroses crítiques literàries puc afirmar que, pel que fa a llibres, se’n pot parlar de moltes maneres i analitzar-los des de múltiples punts de vista: des d’una vessant estrictament narratològica o adoptant una mirada de possible influència sociològica; centrant-nos en el...

No negaré que quan vaig saber que apareixia una novel·la sobre la relació entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols vaig aixecar una mica la cella esquerra (amb la dreta no em surt) com si fos l’emoticona de whatsapp que vol mostrar perplexitat o desconfiança. Ja hi tornem a ser. Un altre producte a rebuf de...

Prossegueix la nòmina de catalans que van veient coses pel món que els estan agradant tant i que decideixen escriure’n un llibre. Aquesta vegada és el torn de Júlia Bacardit amb Corresponsal d’enlloc, la crònica dels mesos passats a Bucarest com a enviada d’una agència de notícies. El llibre de Bacardit apareix molt poc temps...

La cançó “Tot torna a començar”, del grup Mishima, acaba amb tres preguntes a l’aire que, quan érem uns joves culturetes, cantàvem als concerts amb tota la força del nostre garganxó: “Potser tu mai has tingut un amic imaginari? Potser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda? Potser tu mai...

Un dia cap al migdia, pel cantó del Poblenou, vaig fer el vermut amb un grup d’ebrencs lletraferits. Veníem d’una presentació semiclandestina a la llibreria No Llegiu. Vaig arribar-hi just de temps perquè, des de fora, aquesta llibreria sembla més aviat una sucursal de La Tienda de Lolín i vaig perdre uns deu minuts passant-hi...

Sent honestos, fa mesos que tenia pendent de fer un article sobre Els murs invisibles de Ramon Mas. Vaig acceptar l’encàrrec sense saber res de la novel·la ni del seu autor (més enllà de sonar-me’n el nom). Va ser curiós –una d’aquestes casualitats de la vida que semblen realment preconcebudes– perquè quan finalment vaig anar...

El dia de Santa Jordi uns quants veïns de Sant Andreu ens vam llevar amb talls al subministrament elèctric. Aprofitant l’avorriment que genera avui en dia una casa fosca sense Internet se’m va acudir que, com que estan tan de moda les llistes –la dels llibres més venuts per Sant Jordi, el cànon de literatura...

Ja fa uns anys que vaig perdre de petja el meu estimat companyó Gros (conegut també com a Bacó, Cansalada o Papada Fresca, de nom de fonts Marc), central corpulent i contundent del Turó de la Peira Club Cultural Deportiu i un dels millors rondallaires que he conegut mai. Recordo perfectament una tarda memorable al...

Benvolguts/des productors/es, La tenim. Hem trobat l’obra que buscàvem, la novel·la total. Tracta tots els temes que entusiasmen el nostre públic: la violència moral i física de l’heteropatriarcat, els fills no desitjats, el bullying, els amors d’infantesa, les infidelitats, la mort perinatal, la precarietat laboral, la incomunicació familiar, els gurus d’autoajuda en format conferències de...

Encara rai que tinc amigues com la famosa filòloga montblanquina Brigid Amorós. Potser vosaltres no sabeu qui és, però es tracta de tota una institució a la zona sud de la Conca de Barberà. Lectora impenitent i experta en la vida i obra de Maria Aurèlia Capmany i de Britney Spears, dues figures cabdals per...

Tinc una amiga que organitza uns sopars d’aniversari molt curiosos. Ajunta gent ràndom (crec que l’anglicisme s’utilitza així) i fem uns àpats anuals en què neixen i evolucionen converses sempre sorprenents. Un cop, fa un parell d’anys, em va tocar seure al costat d’una noia que va estar-se tot el sopar parlant-me de la seva...

Potser érem quatre gats o quaranta o quatre-cents els que esperàvem La necessitat, la nova novel·la de Pasqual Farràs. Hem hagut de tenir paciència durant catorze anys, el temps que ha passat des que va publicar el seu últim llibre, El vigilant i les coses (2009)… Aviam, un moment, en honor a la veritat he...

Estimat Martí, Suposo que tu també t’has llegit la darrera novel·la d’en Melcior Comes, El dia de la balena. Ja ho saps, la que ens té a nosaltres dos com a personatges principals. N’estic bastant content, tot i que a mi em reserva el típic paper d’amic del protagonista, d’al·lot una mica beneit, simpàtic i...

Contra el món, de Pere Antoni Pons, és una novel·la variada i versàtil com el seu autor. Periodista, crític d’art i literari, poeta, entrevistador, jurat de premis literaris, tuitaire, novel·lista… Segurament tot allò que li permet, de pane lucrando, viure de l’escriptura. Cercant inspiració a la gloriosa hemeroteca de Traces (UAB), hi he trobat una...

Després d’haver treballat més d’un any colze a colze a l’editorial Montaner i Simon, Pere Calders va descobrir la vocació literària de Jesús Moncada. L’autor d’«Invasió subtil», sempre curiós, va demanar-li si li deixaria veure algun dels seus textos. Moncada es va prendre molt seriosament la demanda i va trigar tres mesos a portar-li un...

Oh, que cansat que estic d’aquesta trista, covarda i tan avorrida vida de crític literari, i com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà, on diuen que les ressenyes no són ni fel·latòries ni pseudorigoroses. Aleshores, tots els escriptors damnificats, dirien: «Mireu, mireu, com toca el dos, ja es veia que no aguantaria», mentre jo, ben lluny, em...

Quan ja havia acabat la universitat. Quan se n’havia anat de la seva ciutat i hi havia tornat al cap de tres anys. Quan havia escrit moltes pàgines sobre el seu escriptor preferit. Quan passava la jornada laboral envoltat d’adolescents d’extraradi. Quan pensava si realment era això la vida adulta. Quan havia escrit trenta-set ressenyes...

Un dels moments més divertits de la trama del «Cas Millet» —situem-nos, novembre del 2011— va ser quan en Jordi Montull va afirmar ben tristoi, a la sortida del jutjat, davant d’un eixam de micròfons: «Aviam, tampoc vaig matar Kennedy!». Com volent dir: «No sé què feu tots aquí, tants escarafalls, si només ens acusen...

Hi ha un punt de trobada subtil, entre la imaginació i el coneixement, que és intrínsecament artístic. M’agradaria haver-me inventat aquesta sentència tan elegant però, ai las, —a en Vladímir al que és d’en Vladímir— he de confessar que vaig llegir-li aquest estiu a l’amic Nabòkov. Degudament manipulada, em sembla una bona manera d’encetar el...

Els dietaris m’agraden perquè sempre són ambigus, sospitosos. L’exemple més palmari de la distància que separa la teoria de l’autèntica pràctica literària. L’estructura pautada i l’ordre dels dies en facilita l’elaboració, però cal una mà mestra per no convertir-los en un doll d’obvietats o de monotonia. La naturalesa liminar i expansiva en permet ràpidament la...

Damià Bardera té nou llibre al mercat i això sempre és una bona notícia, perquè vol dir que hi ha molta teca per llegir. Un dels múltiples relats de Bèsties de companyia (Godall Edicions) el protagonitza una cartera vocacional que treballa en un país amb un índex d’analfabetització altíssim. La dona lamenta que, per culpa...

Abans de morir, a més de plantar una xicranda i publicar un llibre recull d’articles de La Lectora, m’agradaria completar la col·lecció de l’Obra Completa de Josep Pla. És un repte que vaig entomar de jove, just després de llegir fascinat El quadern gris —robat a la meva àvia, Biblioteca Bàsica d’El Periódico— més o...

Un en recordeu de Pont aeri? Segur que sí. No, home, no, la discoteca txumba-txumba, no, on vas a parar! La sèrie. La sèrie! La millor sitcom catalana de la història, sens dubte. Tothom se’n recorda. La interpretaven els actors Manel Martínez i Xavier Bonet, que feien de Fernandes i d’Òscar. Compartien pis i tenien...