(Palma, 1977). Narrador i poeta. Ha publicat Requiescat in pace (Capaltard, 1998), juntament amb Pere Perelló; el volum Poezies (Capaltard, 2001), amb l'heterònim Bartomeu Matagalhs; Poema B (Edicions 96, 2006); Els joves i les vídues (Edicions 62, 2006; Premi Ausiàs March de poesia) i Pluja de foc (Terrícola, 2016). La darrera obra publicada és la novel·la Eren ells (Angle, 2016; Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la i Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana).
(Palma, 1977). Narrador i poeta. Ha publicat Requiescat in pace (Capaltard, 1998), juntament amb Pere Perelló; el volum Poezies (Capaltard, 2001), amb l'heterònim Bartomeu Matagalhs; Poema B (Edicions 96, 2006); Els joves i les vídues (Edicions 62, 2006; Premi Ausiàs March de poesia) i Pluja de foc (Terrícola, 2016). La darrera obra publicada és la novel·la Eren ells (Angle, 2016; Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la i Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana).
Quan el setembre del 2016 LaBreu va publicar El dia que va morir David Bowie, de Sebastià Portell, el món literari va tenir un petit estremiment digne de la novel·la El sexe dels àngels, de Terenci Moix. Faig aquesta referència perquè hom relacionava el text de Portell amb El dia que va morir Marilyn, encara...
Llegeix-loEl 21 de març d’enguany, en una sala ben atapeïda del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Julian Barnes es va erigir com a figura preferent i preferida del Festival Kosmopolis, i va poder experimentar una vegada més la sensació de ser un autor de lectors fidels. Penso que el tipus de lector fidel de...
Llegeix-loLa poesia catalana que es produeix i que s’edita avui dia, a empentes i rodolons o amb transferències bancàries, pateix de dos mals crònics i de pronòstic reservat: la manca de crítica i l’ostracisme. Les revistes especialitzades s’adrecen a un públic reduït, i al llarg dels darrers anys els suplements culturals dels diaris han fet...
Llegeix-loViure amb la sensació d’haver de viure. O viure com si l’alè de la teva vida el visquessin uns altres. O, com si anessis llevant tels d’una ceba, viure com si l’hipertext obligatori de la teva vida l’escrigués algú que és molt present però tu no saps mai qui és. Aquesta és la sensació amb...
Llegeix-lo