1. Crec que una de les troballes més grans de Un segon de llum —i de tota la poesia de Guillem Ramisa, de fet— és la insistència a aconseguir un estil cru i tendre al mateix temps. És una poesia que busca sempre un to conversacional i clar, però que no es rabeja sobre si...

1 En la lliga de l’epigrama, els robaiyat d’en Dachs semblen una mena d’anti-haikus. L’haiku, en un ideal, és pura evocació, i també evocació d’un silenci, podríem dir. Agafem aquest de Bashō, per exemple, escrit davant d’un antic camp de batalla que ara és cobert d’herba: L’herba d’estiu— l’únic rastre dels somnis de molts guerrers....

Quatre notes a partir d’«El Tet a Cao Lanh» I En una carta a Joan Triadú del 18 de juny de 1974, poc temps després de la publicació d’Eixarms, el seu primer llibre de poemes, Serrallonga li explicava: Inoblidable amic: L’any 1968, per convergència de diversos corrents, vaig esclatar de nou en vers. De llavors ençà,...

(Aquest text és la primera part de la ponència «Verdaguer, Serrallonga, els poemes i les coses», que es va dir el 14 de maig passat en el plenari de la Societat Verdaguer.) De quin ésser es dedueix l’existència de la lògica, eh? S’hi arribarà, multiplicant els càlculs, a L’ésser? Vols dir a L’u? I si...

Vista de lluny, la vida de Ferrater sembla ben llaminera per fer-ne literatura, té alguna cosa de caricaturitzable: el poeta genial, el faldiller, el bevedor —o el maleït, que és el que llegim a la faixa de la traducció castellana de Vèncer la por. El cas és que el llibre de Jordi Amat no explota...

Notes disperses a partir d’El “potser” com a públic de Perejaume No singer of the day or night is lucky as I am the dark my sounding-board, the light my auditorium. Don Paterson Donna Haraway té un llibre que es diu How like a leaf, que és una entrevista llarguíssima amb Thyrza N Goodeve que li...

El nom de l’arc és «vida», la seva obra és mort. Heràclit, fr. 48 M 1. Poc després que sortís el llibre, en un vídeo per a Núvol, Guim Valls ja donava dues de les principals claus de lectura per llegir Pitó: 1) que el llibre té a darrere la lectura de La follia que ve de...

Quatre apunts de llibreta a partir d’«El diamant dins l’aigua» 1 Caputxes buides de botxí quan el record ens estavella El març del 2001, cinc anys després de Mascarada, Pere Gimferrer publicava El diamant dins l’aigua; el llibre s’obre amb un poema («El diamant dins l’aigua») de 182 versos dividits en quaranta-cinc quartetes octosil·làbiques rimades...

Del clos estant de la pintura… Joan Brossa …on les paraules moren —on fins i tot les imatges moren— i els colors se n’ufanen. Perejaume aquí Víctor Sunyol Mitges notes en homenatge a Alfons Borrell (amb Víctor Sunyol i Perejaume ajudant-m’hi) Bastant al principi de Reconèixer Borrell, mentre se’l veu que ara pinta i ara...

C’est l’inconnu qui nous mène Henri Meschonnic En un sentit positiu, la poesia podria ser alguna cosa com ara el que resulta de certa mena de tria i combinació de les paraules, en la mesura que, per un cantó, són material sensible —sonen— i, per l’altre, signifiquen. Ara bé, en un sentit diguem-ne especulatiu, podem...

1. Si se’m permet, començaré fent marrada. Hi ha la idea, tan pràctica com infundada, que el lloc final dels poemes és formar part d’un llibre i, si pot ser, d’un llibre amb una coherència interna. I de coherències n’hi ha infinites: des de la forma externa —dècimes, sonets, sextines, certa mètrica comuna—, al tema...

Déu no pensa, crea; no existeix, és etern. Søren Kierkegaard 1. Segons informa Jesús Aumatell al seu «Aproximació a la poesia de Josep Junyent i Rafart», Josep Junyent va obtenir premi als Concursos de poesia de les festes de Sant Roc de Cantonigròs, organitzades per Joan Triadú, els anys 1952 i 1953. El segon cop,...

Sis apunts a partir del poema «El castell de la puresa» I. Ep! L’artifici és epistemològic: és la guerra del sentit i del so, el mot que viu de ferralla i d’escorça. Josep Pedrals Evidentment Gimferrer no és un poeta barroc. No ho és —no ho pot ser— en el sentit que ho són —o...

Mig apunt sobre la mística en Verdaguer arran de la nova edició de Roser de tot l’any Aquest maig Verdaguer Edicions ha tret una edició nova de Roser de tot l’any. Dietari de pensaments religiosos de Jacint Verdaguer. En aquesta ocasió, l’edició és a càrrec de M. Carme Bernal, qui, seguint la línia dels darrers...

Wulf & Eadwacer és un poema curt, de només dinou versos, escrit en anglès antic, i és segurament un dels més críptics i difícils d’interpretar de tots els poemes anglosaxons que es conserven (segles vii–x dC). De fet, el primer editor de l’Exeter book —el còdex del segle x de la catedral d’Exeter que conté...

1. La mort i la primavera és, sobretot, la construcció d’una societat i d’un individu; de la mateixa manera, La plaça del Diamant és, sobretot, la construcció d’una societat i, en aquest cas, d’una indivídua. El que ens passa quan llegim la segona és que podem anar pel món i assenyalar amb el dit un...

«Com, només un ritme, si el ritme ens fa d’ofici?» G. Ferrater Fins fa no gaire, en català només teníem traduït un llibre de versos de Ted Hughes, Cartes d’aniversari, i els llibres diguem-ne infantils de La dona de ferro i L’home de ferro. A part d’això, i que jo sàpiga, hi havia un poema...