La nit anterior havia llegit una notícia monstruosa, i pensava: vivim entre tanta abjecció, es viu entre abjeccions, veritablement. El dia era gris, el mar semblava ampliar el cel, o el mar gris semblava ampliar-se en el cel; la ciutat, vista des de Montjuïc i cada cop des de més amunt, cada cop més a...

Classificar és angoixant, i el cap em fa que sí quan llegeixo Georges Perec parlant d’aquesta pràctica ancestral: «Suposo que com tothom, a vegades m’agafa un deliri per l’ordre; l’abundància de coses a ordenar, la quasi-impossibilitat de distribuir-les segons criteris prou satisfactoris, fan que no acabi mai, que no passi d’ordenacions provisionals i poc clares,...