(Barcelona, 1988). Periodista i filòloga anglesa. Doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi «Al límit de la pell hi ha la metàfora», un estudi de les poetes catalanes del s. XXI. Ha publicat articles, capítols i ressenyes a diversos mitjans. És membre del consell de redacció de les revistes Caràcters, Compàs d’amalgama i Haidé. Estudis maragallians.
(Barcelona, 1988). Periodista i filòloga anglesa. Doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi «Al límit de la pell hi ha la metàfora», un estudi de les poetes catalanes del s. XXI. Ha publicat articles, capítols i ressenyes a diversos mitjans. És membre del consell de redacció de les revistes Caràcters, Compàs d’amalgama i Haidé. Estudis maragallians.
Comencem amb la invocació: A mi, no la color d’uns bells ulls humans, sinó la mirada desafiant de mel espessa de les cabres, incloent-hi els precipicis. Antonina Canyelles (Palma, 1942) assumeix la identitat d’un animal salvatge (per molt que s’hagi domesticat) curiós, intel·ligent, àgil, imprevisible i amb molt bon equilibri per poder-se sostenir en terrenys...
Llegeix-lo