(Barcelona, 1964). Professor de teoria de la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en retòrica i teoria de la poesia. Exerceix de crític literari en diverses publicacions. És autor de diversos llibres de reflexió sobre el procés de creació poètica, com Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno (1994), El contorn del poema (1998, premi de la Institució de les Lletres Catalanes d’assaig 2000), El riure de la màscara. Formes de l’objectivitat en la poesia contemporània (2007, premis Josep Vallverdú d’assaig 2004 i Crítica Serra d’Or d’assaig 2008) i La veu cantant (2011, premi Sant Miquel d’Engolasters 2010). Pel que fa a la poesia catalana, s’ha dedicat sobretot a l’anàlisi de l’obra de Gabriel Ferrater.
(Barcelona, 1964). Professor de teoria de la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en retòrica i teoria de la poesia. Exerceix de crític literari en diverses publicacions. És autor de diversos llibres de reflexió sobre el procés de creació poètica, com Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno (1994), El contorn del poema (1998, premi de la Institució de les Lletres Catalanes d’assaig 2000), El riure de la màscara. Formes de l’objectivitat en la poesia contemporània (2007, premis Josep Vallverdú d’assaig 2004 i Crítica Serra d’Or d’assaig 2008) i La veu cantant (2011, premi Sant Miquel d’Engolasters 2010). Pel que fa a la poesia catalana, s’ha dedicat sobretot a l’anàlisi de l’obra de Gabriel Ferrater.
De les moltes ensenyances que el poeta anglès W. H. Auden va disseminar en els seus textos en prosa, n’hi ha una que és recordada tot sovint però —molt em temo— amb més greuge que profit. És aquella de La mà del tenyidor que ens convida a aprendre que les opinions crítiques d’un escriptor «sempre...
Llegeix-lo