Revista Digital de Crítica Literària
(Ciutadella de Menorca, 1990). Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca i doctor per la de Barcelona. Com gairebé tota persona lletraferida de la seva generació, és professor a secundària, concretament de llatí i grec. Després d’haver passat precàriament per diferents universitats i projectes de recerca, roman a Menorca sense romanticismes neoruralistes. S’ha dedicat a les llengües minoritzades de l’avior, un poc a la literatura setcentista (en sentit ample) i a escriure quatre versos. La resta, demaneu-ho als seus escrits.
(Ciutadella de Menorca, 1990). Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca i doctor per la de Barcelona. Com gairebé tota persona lletraferida de la seva generació, és professor a secundària, concretament de llatí i grec. Després d’haver passat precàriament per diferents universitats i projectes de recerca, roman a Menorca sense romanticismes neoruralistes. S’ha dedicat a les llengües minoritzades de l’avior, un poc a la literatura setcentista (en sentit ample) i a escriure quatre versos. La resta, demaneu-ho als seus escrits.
Invocar Bacus pot ser perillós. Eurípides ens ho advertia sense renunciar a transmetre’ns la fascinació que inevitablement inspira la seva transgressió sacralitzada. Tanmateix, el déu de múltiples i inexplicats noms (Dionís, Bacus, Líber) també és l’inventor del vi, origen i motor del trencament polític, i, com a conseqüència, un déu camperol que mena la seva...
Llegeix-loUn gabinet de teràpies alternatives (seré diplomàtic) ocupa la saleta exterior d’una antiga casa benestant de la Raval de Maó. Esmitjada, la parcel·la se situa entre el carrer del Rector Mort i el carrer de la Comèdia. Els noms no són mai innocents, aquí tampoc. Una església propera, en primer poc més que una ermita,...
Llegeix-lo
