I. El corcó Imaginem-nos un suposat escriptor relativament jove que fins ara ha publicat quatre llibres. Un d’ells ha rebut un premi que, per un motiu o un altre, resulta que és important. Un dia, li truquen d’un número desconegut: l’han convidat a la Fira del Llibre de Guadalajara perquè Barcelona n’és la convidada d’honor...

La nit anterior havia llegit una notícia monstruosa, i pensava: vivim entre tanta abjecció, es viu entre abjeccions, veritablement. El dia era gris, el mar semblava ampliar el cel, o el mar gris semblava ampliar-se en el cel; la ciutat, vista des de Montjuïc i cada cop des de més amunt, cada cop més a...

Un bon dia, un canvi de timó a Serra d’Or va fer que la porta de la revista se m’obrís. Durant anys, el pare Massot havia anat seguint amb un xic de curiositat les meves circumval·lacions de vida i d’escriptura a través de tercers, però sempre m’hi havia barrat l’entrada. Era un fet una mica...

Faig el cafè al pati de la universitat. No hi queda pràcticament ningú perquè són les cinc de la tarda i les classes ja fa hores que han acabat. Hi ha dos companys de feina: treballo en un centre de documentació de dilluns a divendres per pagar-me els estudis. Tot petant la xerrada, un d’ells...

Pocs dies després de publicar-se La passada a l’espai, de Manel Vidal Boix, vaig veure a Twitter que el pòdcast de culte Mentrimentres li dedicava una entrevista. Vaig estar temptat de respondre’ls amb algun comentari irònic de l’estil: “Però no éreu un podcast sobre literatura, vosaltres?” Aleshores vaig recordar la promesa que em vaig fer...

A què s’inclina un cos, quan el seu impuls travessa la nit, cap al terreny desconegut del desig? Blanca Llum Vidal, en la seva obra No cometràs adulteri, editat per Fragmenta Editorial, ens convida a repensar l’adulteri no com una simple transgressió, sinó com un acte que desdibuixa els límits de la identitat i la...

Hi ha un amor personal i humà que es pur i que porta en ellun pressentiment i un reflex diví. Es l’amistat. Simone Weil L’amistat com un encantament. Sobtadament, ens advé un estat d’atracció envers l’estranyesa de l’altre que aconsegueix seduir-nos i descol·locar-nos en un mateix moviment d’arrossegament. L’amistat com aquest bé preuat que no...

Diu Iris Murdoch, en la millor sintetització de la filosofia de l’art que conec (“The Sublime and the Good”), que sigui el que sigui que veiem i valorem en l’art, això revelarà què valorem del món i, en l’essencial, com l’entenem. El mateix, em penso, passa amb la idea de Déu. L’art i la religió...

Prossegueix la nòmina de catalans que van veient coses pel món que els estan agradant tant i que decideixen escriure’n un llibre. Aquesta vegada és el torn de Júlia Bacardit amb Corresponsal d’enlloc, la crònica dels mesos passats a Bucarest com a enviada d’una agència de notícies. El llibre de Bacardit apareix molt poc temps...

Un dia cap al migdia, pel cantó del Poblenou, vaig fer el vermut amb un grup d’ebrencs lletraferits. Veníem d’una presentació semiclandestina a la llibreria No Llegiu. Vaig arribar-hi just de temps perquè, des de fora, aquesta llibreria sembla més aviat una sucursal de La Tienda de Lolín i vaig perdre uns deu minuts passant-hi...

«En lloc d’una hermenèutica, cal un erotisme de l’art» Susan Sontag (Contra la interpretació, 1969)   Fa uns mesos, publicava un article —disculpeu el gest autoreferencial— a propòsit de l’assaig Llegir Petit i escriure sobre literatura i amor (Arcàdia 2023) de Blanca Llum Vidal. En aquella crítica, argumentava que la unicitat del llibre no requeia...

L’écriture, c’est ce neutre, ce composite, cet oblique où fuit notre sujet, le noir-et-blanc où vient se perdre toute identité, à commencer par celle-là même du corps qui écrit. Roland Barthes El 1929 Ezra Pound va publicar al New York Herald Tribune un opuscle titulat «Com llegir» que comença així: «Quan estudiem Física no se’ns...

Quan fa vint-i-tants anys vaig lliurar la meva tesi de doctorat sobre l’obra poètica de Joan Ferraté al registre de la universitat de Southampton, poc em podia pensar que seria avui aquí dissertant sobre l’autor, en qualitat, com qui diu, d’especialista. Mai no vaig tenir la pretensió d’erigir-me en acadèmic expert en Joan Ferraté, i menys...

Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Escriure, per a Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), és això, una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga. «Repetir, perdurar. Compensar la fugacitat amb la repetició».  A El sol i les fogueres (Tushita...

En certes situacions de risc extrem, els moviments espontanis del cos atrapat encara acceleren la massa d’aigua o de fang que l’està engolint. M’hi fan pensar els sensibles estremiments del feminisme, que se’ns va ensorrant en el guirigall de les reivindicacions dutes fins l’absurd. Així comença el pamflet filosòfic Discurs contrafeminista (Editorial Afers, 2024). L’ús del...

El 9 de novembre de 1937, quan Marià Manent ja s’havia instal·lat a Viladrau per refugiar-se de la guerra, el poeta català va baixar un dia a Barcelona per trobar-se amb Carles Riba, qui li va encarregar la traducció d’El Renaixement. Estudis d’art i poesia de Walter Pater, publicat originalment a Anglaterra el febrer de...

Confesso que fa quatre mesos que provo d’escriure aquest article. Quatre mesos que vaig rebre el llibre del qual avui em proposo tossudament parlar-vos. Em refereixo a Paraula / Silenci (2023), el tercer recull poètic d’Àlbum Versàlia de Papers Versàlia. Francament, no sabria assenyalar-vos una raó que expliqui el motiu d’aquesta impossibilitat. Potser tan sols...

L’Avenç ha publicat aquest febrer el nou llibre de la manresana Cristina Masanés, Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge. Es tracta d’una espècie de dietari en diferit en què Masanés parla de l’afàsia que va patir el seu pare després d’haver sofert un accident vascular. S’hi veu la urgència del primer moment,...

L’epitafi a la làpida de Stendhal al cementiri de Montmartre podria resumir la vida de Josep Pla: «Scrisse. Amò. Visse» (‘Va escriure. Va estimar. Va viure’). L’ordre potser no és ben bé aquest. O sí. Crec que va arribar a estimar més que escriure, perquè per l’escriptura sentia un veritable amor, i que només va...

«Llegia. Llegia amb una minúcia i una atenció insuperables», així narra Maurice Blanchot com Thomas, el protagonista de Thomas l’Obscur, s’acosta a la lectura. Un mètode peculiar en què l’individu es deixa assaltar i posseir pels mots que conformen cada pàgina. Ras i curt, no es tracta en cap cas d’un jo que s’apodera de...

La primera persona que em va parlar de l’existència d’Enric Casasses, l’any 1986, no tenia res a veure amb el món literari. Va ser l’amic Serapi Soler (gracienc del carrer Perill) . Tots dos formàvem el Col·lectiu Altres Músiques durant l’única temporada que no va ser un col·lectiu unipersonal, ell tot sol. Veníem cassets i...

Just encetada la rentrée literària del 2021, Julià Guillamon va publicar una columna en què denunciava l’arraconament sofert per l’anomenada generació dels setanta, els «actuals sèniors literaris», en favor dels autors més joves o de la més immediata novetat editorial. Segons el periodista, totes aquelles septuagenàries testes d’Hidra han estats escapçades a causa d’una manca...

Encara rai que tinc amigues com la famosa filòloga montblanquina Brigid Amorós. Potser vosaltres no sabeu qui és, però es tracta de tota una institució a la zona sud de la Conca de Barberà. Lectora impenitent i experta en la vida i obra de Maria Aurèlia Capmany i de Britney Spears, dues figures cabdals per...

Potser no és casualitat que només durant aquest últim any a casa nostra s’hagin publicat diversos llibres entorn de la figura d’Hannah Arendt. Penso en La nostàlgia, de Barbara Cassin (Edicions 62) que, si bé no parla exclusivament de la pensadora, sí que li dedica un dels tres capítols de l’obra; Amor sense món, de...