Premi de la Crítica de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris, Premi Josep Maria Llompart i Premi Crítica Serra d’Or; a aquestes altures, un s’acosta a Sala Augusta seguit de Llengua materna, l’últim llibre de poesia de Sebastià Alzamora, amb la mateixa por amb què s’acosta a la Gioconda: la por d’imaginar-se’l més gran, la por...

Quan amb alumnes d’institut hem abordat el contractualisme, concretament en la versió liberal que beu de la tradició pragmàtica britànica, una qüestió que ha aparegut sovint és si l’estat ha de proporcionar serveis. Quan els preguntava quina era la funció de l’estat en un liberalisme ortodox (i molt simplificat), sempre responien que aquest havia de...

Desaparèixer, de Maria Stepànova, transcorre en un marc simbòlic i atemporal que identificam amb un temps contemporani en què els noms dels personatges i de les ciutats i països per on es mouen s’amaguen rere inicials o malnoms. Ens arriba al català gràcies a la traducció de Miquel Cabal, que ha estat capaç d’afrontar el...

La fidelitat a l’obra original és una idea que a l’acadèmia, en l’àmbit dels estudis d’adaptació, fa anys que ha quedat desfasada. Perquè una adaptació és, al cap i a la fi, una obra nova, però també per la dificultat de definir què es considera fidelitat a una obra de partida (als personatges, al tema...

Si bé explicar la trama d’una novel·la resulta l’antítesi de la crítica literària, em veig obligada a posar-vos el caramel a la boca amb Rosa Candida (2007) i Edèn (2022), dues novel·les de la islandesa Auður Ava Ólafsdóttir traduïdes al català per Marcià Riutort. I és que, amigues lectores, som davant de dos llibres per...

Tot va començar en grups friquis de Facebook i va sortir de mare amb Twitter. Si t’agradaven les llengües, la variació romànica, xalaves amb el Petit atles lingüístic del domini català i de tant en tant participaves als debats d’aquests grups, a vegades algun paio, sovint anònim, t’acusava d’«interferit» i et demanava de «depurar» la...

Imagineu-vos que un diumenge aneu al teatre. Imagineu-vos que el menú del dia és una comèdia produïda per un peix gros del gremi o, si més no, per un peix respectat dins l’escosistema teatral. Imagineu-vos que després n’heu de fer una crítica per la qual, evidentment, no cobrareu ni un euro. Imagineu-vos que sou molt...

En el límit de les paraules en l’abisme en la profunditat de no sé què t’invoco no forcis la veu ni el sentit (Josefa Contijoch) La lectora, en minúscula, convoca tres significats evidents. D’una banda, és una referència a la revista en la qual estem escrivint. En segon lloc, a la lectora que soc jo,...

«El nostre país dóna massa la sensació de ser una contrada aproximadament feliç i cal imposar-li una mica de drama.»  Armand Obiols, «Contra la felicitat», La Publicitat, 24/6/1928.  Quan llegia la introducció que Josep M. Balaguer escrivia per a Buirac, la selecció dels articles de crítica literària que Armand Obiols va publicar a La Nau,...

I. El corcó Imaginem-nos un suposat escriptor relativament jove que fins ara ha publicat quatre llibres. Un d’ells ha rebut un premi que, per un motiu o un altre, resulta que és important. Un dia, li truquen d’un número desconegut: l’han convidat a la Fira del Llibre de Guadalajara perquè Barcelona n’és la convidada d’honor...

La nit anterior havia llegit una notícia monstruosa, i pensava: vivim entre tanta abjecció, es viu entre abjeccions, veritablement. El dia era gris, el mar semblava ampliar el cel, o el mar gris semblava ampliar-se en el cel; la ciutat, vista des de Montjuïc i cada cop des de més amunt, cada cop més a...

Un bon dia, un canvi de timó a Serra d’Or va fer que la porta de la revista se m’obrís. Durant anys, el pare Massot havia anat seguint amb un xic de curiositat les meves circumval·lacions de vida i d’escriptura a través de tercers, però sempre m’hi havia barrat l’entrada. Era un fet una mica...

Faig el cafè al pati de la universitat. No hi queda pràcticament ningú perquè són les cinc de la tarda i les classes ja fa hores que han acabat. Hi ha dos companys de feina: treballo en un centre de documentació de dilluns a divendres per pagar-me els estudis. Tot petant la xerrada, un d’ells...

Joan Vinyoli deu ser, amb tota probabilitat, l’autor contemporani amb qui Serrallonga sentia més afinitats, tant des d’un punt de vista poètic com des d’un punt de vista empàtic (és a dir de ‘ser dins del sentir de l’altre’, o ‘sentir-se a dins el sentir de l’altre’). Tot i que, segons apuntava en el seu...

Han fet un trenta minuts sobre els expats i suposo que hauria de mirar-lo. Tinc la intuïció que no n’aprendré gaire res, que es tractarà d’un document pensat per introduir a la problemàtica a les persones que no hi conviuen, que no fa anys que hi van perdent batalles o n’escriuen. Hores més tard algú...

1. DEL CONCEPTE DEL NOUCENTISME: si malentenem el noucentisme com si només fos la idea d’Ors ens enfonsem en l’atzucac sense voler veure que el carrer només és sense sortida per un cantó. Jo entenc el noucentisme en sentit ampli, o amplíssim, com un moviment que té un costat clarament esquerrà, progressista i modern en...

Quan fa vint-i-tants anys vaig lliurar la meva tesi de doctorat sobre l’obra poètica de Joan Ferraté al registre de la universitat de Southampton, poc em podia pensar que seria avui aquí dissertant sobre l’autor, en qualitat, com qui diu, d’especialista. Mai no vaig tenir la pretensió d’erigir-me en acadèmic expert en Joan Ferraté, i menys...

El primer que vaig llegir de Truman Capote va ser l’entrevista que Pati Hill va fer-li a The Paris Review, ara recollida en un estoig de dos meravellosos volums a l’editorial Acantilado. M’agrada la gent, sobretot si parlem d’artistes, que posen el treball al centre de la creació. Cap mandrós no triomfa, i si ho...

II M’agrada molt el títol triat per a l’antologia: Una tendresa oculta. Pérez-Montaner ha explicat que volia que el títol fora un sintagma extret de l’obra d’Estellés que poguera encabir si no totes, perquè és impossible, sí alguna de les línies mestres de l’obra del burjassoter. Alhora, també volia trobar un sintagma que fora profundament...

El 18 de juliol passat, Nervi, el nou programa de cultura de 3cat, va dedicar un episodi a la crítica. El títol era ambiciós: «Aquí es critica». La introducció parlava del paper que aquesta disciplina havia pres en els darrers anys, amb la irrupció d’internet, les xarxes socials, els booktubers i els pòdcasts. La cosa...

 A la memòria de Vicent Salvador  I Joan Fuster ens va donar la fórmula exacta que permetia no reduir la poesia d’Estellés a un mer realisme. «Poeta de realitats» és un epítet cert i útil per a entendre l’obra proteica del poeta valencià més important des d’Ausiàs March. I tanmateix, sembla que el pensador de...

La indecisió, quan no es tracta d’un dilema que posi en qüestió la malla moral que ens orienta, més que una mancança, sovint és un procés, el camí que fa la consciència entre una fixació i una altra, i, com qualsevol procés, podem identificar-ne fases, recurrències, circularitats. Quan una decisió és positiva, és a dir,...

Hi ha un periodista, que és poeta, que és editor, i que és de Reus. Porta per nom Jordi Cervera Nogués. Ha publicat narrativa, poesia, assaig i literatura infantil i juvenil, i ha guanyat diversos premis. I, recentment, el Premi Narcís Lunes i Boloix, el 2023, que convoca anualment l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts,...

Per què, més que la brava caiguda en el delicte, la meva arrossegada complicitat t’atreu?  Josep Carner, «Adam s’adreça a Eva» Ho diré a la Garcia Fuster: tot en la Ifigènia del Teatre lliure és un gran tràiler. Si en teatre es pogués parlar de fotografia, com en el cinema, podríem dir tranquil·lament que la...