Totes les novel·les avorrides s’assemblen; cada novel·la divertida ho és a la seva manera. A les Ànimes mortes de Gógol n’hi ha molta, de diversió, i la raó és que es tracta d’una de les obres més singulars del seu segle. I això que el plantejament és força senzill: el misteriós protagonista d’aquest «poema», Txítxikov,...

L’epitafi a la làpida de Stendhal al cementiri de Montmartre podria resumir la vida de Josep Pla: «Scrisse. Amò. Visse» (‘Va escriure. Va estimar. Va viure’). L’ordre potser no és ben bé aquest. O sí. Crec que va arribar a estimar més que escriure, perquè per l’escriptura sentia un veritable amor, i que només va...

Només la inconsciència de la joventut pot proporcionar tranquil·litat. Nosaltres hem arribat en aquell punt que ja podem copsar tots els paranys i això ens fa viure en un neguit constant. El càsting, Antònia Carré-Pons   Durant els últims nou anys, les operacions estètiques han crescut un 215%, amb un augment considerable després de la...

La vida no és sinó una ombra ambulant, un pobre actor  que es mou enrigidit i consumeix el temps que li toca d’estar a escena  i després ja ningú no el sent més.  ―W. Shakespeare, Macbeth la còpia d’una còpia d’una còpia ― Chuck Palahniuk, El club de la lluita Hi ha pocs escriptors capaços...

Ja fa uns anys que vaig perdre de petja el meu estimat companyó Gros (conegut també com a Bacó, Cansalada o Papada Fresca, de nom de fonts Marc), central corpulent i contundent del Turó de la Peira Club Cultural Deportiu i un dels millors rondallaires que he conegut mai. Recordo perfectament una tarda memorable al...

Hi ha llibres que emeten senyals en una longitud d’ona que els seus coetanis no arriben a captar. Res a veure amb la qualitat. Això pot passar i passa amb bons i fins i tot grans llibres: llibres rodons, impecables (això sí: potser rars, extrems o singulars), que llegits algunes dècades més tard mouen a...

Benvolguts/des productors/es, La tenim. Hem trobat l’obra que buscàvem, la novel·la total. Tracta tots els temes que entusiasmen el nostre públic: la violència moral i física de l’heteropatriarcat, els fills no desitjats, el bullying, els amors d’infantesa, les infidelitats, la mort perinatal, la precarietat laboral, la incomunicació familiar, els gurus d’autoajuda en format conferències de...

Aquest flamant Tiberi Cèsar té un dels moments culminants al bell mig de la novel·la («Stat sua cuique dies»), quan Octavi August, moribund, consuma la seva successió: Tiberi Claudi Neró, fill de Lívia Drusil·la, menarà el destí d’aquesta «Roma tremolosa d’equilibris», convertit en Tiberi Juli Cèsar, segon emperador entre el 14 dC i el 37...

Just encetada la rentrée literària del 2021, Julià Guillamon va publicar una columna en què denunciava l’arraconament sofert per l’anomenada generació dels setanta, els «actuals sèniors literaris», en favor dels autors més joves o de la més immediata novetat editorial. Segons el periodista, totes aquelles septuagenàries testes d’Hidra han estats escapçades a causa d’una manca...

Robert Louis Stevenson deia en un dels seus assaigs sobre l’art d’escriure que l’estil és com una teranyina; el patró de la teranyina que l’autor aconsegueix de filar és el joc de matisos de la seva intel·ligència; és a dir, la seva manera d’imaginar l’obra. En aquesta trama, que ell anomena sensual i lògica, també...

Tinc una amiga que organitza uns sopars d’aniversari molt curiosos. Ajunta gent ràndom (crec que l’anglicisme s’utilitza així) i fem uns àpats anuals en què neixen i evolucionen converses sempre sorprenents. Un cop, fa un parell d’anys, em va tocar seure al costat d’una noia que va estar-se tot el sopar parlant-me de la seva...

Borja Bagunyà, Sessió de control / Una casa fosca i un flagell (Comanegra, 2023). Manuel de Pedrolo, Situació analítica, (Comanegra, 2023). La possibilitat d’una literatura insensata la va caçar al vol fa més de set anys Max Besora una tarda d’estiu en la terrassa d’un bar del Poble Sec. Després d’haver-hi donat unes quantes voltes,...

El plaer d’experimentar l’eufòria de quan et recorden intel·lectualment que ets un ésser sensible. Així, el llibre Comptes pendents de Vivian Gornick, esdevé una relectura de les obres que ha llegit i han deixat marca, una revisió constant en diferents etapes vitals que posen de manifest el moment en què es troba quan llegeix els...

Dance me all around the room Spin me like a ballerina, super high Dance me all around the moon Light me up like the 4th of July  «If You Lie Down With me», Lana del Rey   I Una jove princesa entra al bosc, arriba al costat d’un pou i es posa a jugar amb...

Potser érem quatre gats o quaranta o quatre-cents els que esperàvem La necessitat, la nova novel·la de Pasqual Farràs. Hem hagut de tenir paciència durant catorze anys, el temps que ha passat des que va publicar el seu últim llibre, El vigilant i les coses (2009)… Aviam, un moment, en honor a la veritat he...

Qui l’hagi sentit mai a la ràdio sap que Sergi Pàmies té una capacitat innata d’improvisació narrativa. Al marge del guió, caça al vol qualsevol detall que passi per allà i se’n serveix per desplegar un discurs expansiu, implacable i exhilarant, que es dispara en direccions impensades, ja sigui per dissertar sobre el que duu...

Quan llegisc un autor estranger sempre mire d’establir paral·lelismes amb els escriptors de casa. És una tendència que sovint et fa obrir els ulls i veure que som una literatura tan digna com qualsevol altra. Els casos europeus sempre són fàcilment extrapolables al cas català, amb l’afegitó de semblar sempre els més desgraciats de la...

Sobre les virtuts de l’Espill publicat per Cal Carré Amb la lucidesa que el caracteritza, Joan Fuster parlava de la necessitat de «desarqueologitzar» els nostres autors antics en aquests termes en una carta de 1971 adreçada a Germà Colón: «“Els Nostres Clàssics” són llibres per a erudits (…) i els nostres han d’adreçar-se al lector...

Rebo una newsletter d’Anagrama. L’obro: la Irene Solà m’explica la seva novel·la, que aquest mes surt a la venda en castellà. Es diu Te di ojos y miraste las tinieblas. El correu explica quatre referències i influències per situar el lector. Justament fa un parell de dies que algú deia per xarxes que la novel·la...

Sobre Pregària a Prosèrpina de Sánchez Piñol Fa un parell d’anys, Albert Sánchez Piñol publicava Les estructures elementals de la narrativa, on desgranava els secrets per escriure una novel·la de manera intrigant i divertida. El famós Papitu. Evidentment, es referia a la manera d’estructurar la informació, l’arquitectura de la novel·la, i no pas a quin...

Estimat Martí, Suposo que tu també t’has llegit la darrera novel·la d’en Melcior Comes, El dia de la balena. Ja ho saps, la que ens té a nosaltres dos com a personatges principals. N’estic bastant content, tot i que a mi em reserva el típic paper d’amic del protagonista, d’al·lot una mica beneit, simpàtic i...

A partir de Matar el nervi, d’Anna Pazos La joventut com a fenomen: la generació de records. Avançar en la transició que va dels vint als trenta amb certa lucidesa i estabilitat emocional sembla un luxe reservat només per  als més afortunats. Entre la por a la mediocritat i l’espera de les formes definitives de l’amor...

«Aquest text no l’hauria pogut escriure si no l’hagués viscut», afirmava Marguerite Duras a l’entrevista radiofònica que Jean Pierre Ceton li havia fet per a France Culture el 1980. L’escriptora es referia al seu relat L’home que seu al passadís, que des de fa uns mesos podem llegir en català gràcies a la traducció d’Arnau...

Això és (o vol ser) una ressenya (o, com a mínim, un comentari) (a partir?) de Consum preferent (Anagrama, 2023), la novel·la guanyadora del Premi Anagrama d’enguany, escrita per Andrea Genovart. Començo aquesta ressenya constatant (confessant) que ara mateix encara no he acabat de llegir el llibre en qüestió (tranquil, lector, guarda’t la piulada al...