(Text de presentació del llibre Aritmètica llum, llegit el 28 de març, a la llibreria La llar del llibre de Sabadell). En un passatge de la interessantíssima ressenya que ha fet d’Aritmètica llum al seu blog personal, diu el poeta Carles Camps Mundó que «la vida del llenguatge, com la dels números, és resoldre incògnites,...

La primera vegada que vam poder llegir la filòsofa Simone de Beauvoir al català va ser el 1966 amb el llibre Une mort très douce, traduïda com Una mort molt dolça a càrrec de Ramon Xuriguera. Un text no estrictament filosòfic, la narració del qual es presenta com unes memòries que tot i el seu...

Lectura del poema «Mein Vogel» (1956) d’Ingeborg Bachmann   Mein Vogel Was auch geschieht: die verheerte Welt sinkt in die Dämmerung zurück, einen Schlaftrunk halten ihr die Wälder bereit, und vom Turm, den der Wächter verließ, blicken ruhig und steht die Augen der Eule herab. Was auch geschieht: du weißt deine Zeit, mein Vogel, nimmst...

Qui dia passa, any literari empeny. I aquest 2022, juntament amb Guillem Viladot i Joan Fuster, toca festejar el centenari del naixement i el mig segle de la mort de Gabriel Ferrater. D’entre tots els actes programats per enguany, personalment m’interessen quatre novetats editorials: la imminent biografia Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater de...

Un en recordeu de Pont aeri? Segur que sí. No, home, no, la discoteca txumba-txumba, no, on vas a parar! La sèrie. La sèrie! La millor sitcom catalana de la història, sens dubte. Tothom se’n recorda. La interpretaven els actors Manel Martínez i Xavier Bonet, que feien de Fernandes i d’Òscar. Compartien pis i tenien...

En una crònica de Montserrat Serra, feta en ocasió d’un acte de presentació dels Soliloquis de nyigui-nyogui d’Enric Casasses (Edicions 62, 2021), Jordi Cornudella destaca el següent: «L’Enric Casasses no és algú molt virtuós que sap fer cantar la llengua i que sap fer filigranes, no, les seves construccions són plenes de filigranes, però són...

Una de la matinada, un bar qualsevol. Els integrants de la taula ja han perdut el compte de les cerveses i els combinats que el seu fetge ha de patir. La conversa comença a decaure. És en aquest precís moment quan els temes més rocambolescos comencen a sorgir. Safareigs sexuals, records llunyans o la joia...

«Aixeca’ls l’hàbit i classifica: ous, no ous» Jaume Ferrer a Unsex me! (p. 45)   Si el Humbert Humbert de Nabokov contemplés el suïcidi de Lolita —una Lolita dolça i discriminada per motius d’identitat sexual— i escrivís un llibre des de la ràbia, potser prendria la veu d’un personatge shakespearià. S’ompliria de condicionals que ofegarien...

Res fascina tant a l’espècie humana com el fenomen de l’eros. De fet, no seria forassenyat afirmar que la filosofia existeix, en part, gràcies a ell, ja que: què genera més admiració, misteri i encís que les passions de l’erotisme? Potser alguns em contradiran i sentenciaran que allò que ens causa realment més interrogants és...

Fa uns dies em proposava parlar de literatura txeca i, més concretament, volia fer una selecció de les obres que tenim disponibles en català. Vaig triar la novel·la més emblemàtica de Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, per encetar aquest viatge, i no ho vaig fer només per l’estima que tenen els txecs...

MOTEL Potser no és la millor manera de començar una crítica, però diria que si no heu llegit encara AIOUA, el millor que podeu fer és estalviar-vos de moment aquesta i qualsevol altra crítica, i llençar-vos de cap a la piscina del motel (buida i meravellosament inquietant) d’aquesta novel·la: llenceu-vos-hi sense dubtar, sense llegir-ne res...

«Jordi em diu: no vulguis ésser heroïna, que no has nascut per això.» Anna Murià a «La finestra de gel» Durant els últims anys, la majoria de lectors que arribaven a llegir Anna Murià ho feien per dos camins: o bé, arran de la febre rodorediana, hi arribaven llegint les Cartes a l’Anna Murià, que...

Un final, de J. P. Sansaloni, forma part d’aquelles novel·les que, darrerament, recreen un món postapocalíptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat. Tal com defensa L. J. Salart a l’epíleg, lluny d’aportar un bri d’esperança, Un final ens explica que no n’hi ha cap. Si bé això potser incomoda alguns lectors, sospito que...

La llum a dalt dels arbres es rovella, una deu diu silenci i una estrella esquerda la pantalla de la nit: el vent s’endú la tarda en una esquella. Carles Dachs Com sempre, abans de posar-me a treballar m’excuso a mi mateix de fer les coses sense gaire destresa acusant la precipitació, la manca de...

Per casualitats lectores, el nou llibre del mallorquí Sebastià Alzamora, Ràbia (Proa, 2022), em va arribar just quan començava a llegir Sicília sense morts de Guillem Frontera, publicat l’any 2015 per Club Editor. Fins al moment, no n’havia llegit res ni d’un ni de l’altre, malgrat conèixer la rellevància dels seus noms. Sicília se centrava...

Sobre La part del foc, de Pol Guasch Amb molta probabilitat l’any 2021 es recordarà com l’any de consolidació de Pol Guasch. Anteriorment guanyador del premi de poesia Francesc Garriga amb Tanta gana (LaBreu 2018), durant el proppassat 2020 fou doblement guardonat tant per Napalm al cor, premi Llibres Anagrama de Novel·la 2020, com per La...

A propòsit d’Orígens, de Saša Stanišić La literatura és un ciment dèbil. També me n’adono amb aquest text. Evoco tot allò que està il·lès i passo de puntetes per allò que ha quedat destrossat, descric la vida abans i després de la commoció […[/mfn] No culpo la guerra ni la separació del distanciament de la...

Jo us parlaré d’actes lascius, sagnants, contra natura, de càstigs i d’assassinats accidentals, de morts causades per enganys i estratagemes i, com a desenllaç, d’intrigues que han fallat i s’han girat en contra de qui les va inventar. El que us diré és la pura veritat. Hamlet, William Shakespeare, Acte cinquè, Escena II (trad. Joan...

Enguany es complix un quart de segle d’Insuficiència mitral (Lumen, 1997), un tour de force mètric i sintàctic de Jordi Vintró. Consta de dos llibres reïxits en un: l’original català i la seua versió en castellà. Ens centrarem en la versió catalana. Vintró hi crea un poema de 1000 versos, organitzats en 500 apariats, agrupats...

Si parlem d’autors nascuts a Txèquia, la qüestió sobre quin és el més important per a la literatura universal és senzilla de resoldre: aquest paper correspon a Franz Kafka i l’orgull que senten els txecs per aquesta figura no és difícil d’acreditar. En tenim com a testimonis una gran quantitat de museus, escultures i rutes...

Damià Huguet i Roig, Canova, poeta i rajolaire, és una figura que no sona gaire –o gota— a fora Mallorca. A l’illa, en canvi, gaudeix de força popularitat. Entre el món lletraferit o campaner (de Campos, la seua vila), és clar. Més encara si l’any passat que celebràvem l’any Damià Huguet. Fa ben poc la...

Aquest 7 de desembre va poder-se tornar a veure al Temporada Alta I només jo vaig escapar-ne, de la dramaturga britànica Caryl Churchill (1938), estrenada prèviament el 27 de maig al Teatre Lliure de Montjuïc, sota la direcció de Magda Puyo. En el muntatge, l’esplèndid repartiment (Vicky Peña, Lurdes Barba, Imma Colomer i Muntsa Alcañiz)...

La primera frase de La verda és porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret és tota una declaració d’intencions. Hi llegim unes paraules —«Estàs a punt de llegir l’últim llibre de Joan Todó»—, que calquen literalment la primera frase d’un llibre d’Italo Calvino: «Stai per cominciare a leggere il nuovo romanzo Se una notte d’inverno un...

En una fotografia de pla mitjà que li va fer Nadar a Baudelaire a principi de la dècada de 1860, i que els lectors catalans trobem a les edicions d’El meu cor despullat i El pintor de la vida moderna, el poeta francès apareix elegantment vestit i ben pentinat, mira directament la càmera, desafiant-la —impressió...