Potser érem quatre gats o quaranta o quatre-cents els que esperàvem La necessitat, la nova novel·la de Pasqual Farràs. Hem hagut de tenir paciència durant catorze anys, el temps que ha passat des que va publicar el seu últim llibre, El vigilant i les coses (2009)… Aviam, un moment, en honor a la veritat he...

Qui l’hagi sentit mai a la ràdio sap que Sergi Pàmies té una capacitat innata d’improvisació narrativa. Al marge del guió, caça al vol qualsevol detall que passi per allà i se’n serveix per desplegar un discurs expansiu, implacable i exhilarant, que es dispara en direccions impensades, ja sigui per dissertar sobre el que duu...

Un dels trets de l’obra d’Anne Carson que el sofert lector (o lectora) de poesia catalana més agraeix, només apropar-s’hi, una de les característiques que més poden intrigar-lo, és el fet que els seus poemes no semblen maldar per semblar poemes. És, d’entrada, un descans, sobretot anant-hi des d’una tradició com la nostra, on la...

Quan llegisc un autor estranger sempre mire d’establir paral·lelismes amb els escriptors de casa. És una tendència que sovint et fa obrir els ulls i veure que som una literatura tan digna com qualsevol altra. Els casos europeus sempre són fàcilment extrapolables al cas català, amb l’afegitó de semblar sempre els més desgraciats de la...

Sobre les virtuts de l’Espill publicat per Cal Carré Amb la lucidesa que el caracteritza, Joan Fuster parlava de la necessitat de «desarqueologitzar» els nostres autors antics en aquests termes en una carta de 1971 adreçada a Germà Colón: «“Els Nostres Clàssics” són llibres per a erudits (…) i els nostres han d’adreçar-se al lector...

Fa cosa d’un any va aparèixer en català Hotel insomni i pocs mesos després ens deixava el seu autor, Charles Simic (1938-2023). La notícia agafava desprevingut Pau Sanchis (àlies Sif), editor del Buc, que feia poc que s’hi intercanviava mails; la traductora, Marta Pera, que ja havia introduït Simic al català el 2014 amb Mestre...

Rebo una newsletter d’Anagrama. L’obro: la Irene Solà m’explica la seva novel·la, que aquest mes surt a la venda en castellà. Es diu Te di ojos y miraste las tinieblas. El correu explica quatre referències i influències per situar el lector. Justament fa un parell de dies que algú deia per xarxes que la novel·la...

Sobre Pregària a Prosèrpina de Sánchez Piñol Fa un parell d’anys, Albert Sánchez Piñol publicava Les estructures elementals de la narrativa, on desgranava els secrets per escriure una novel·la de manera intrigant i divertida. El famós Papitu. Evidentment, es referia a la manera d’estructurar la informació, l’arquitectura de la novel·la, i no pas a quin...

Quatre anys després d’haver guanyat el II Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra, Chantal Poch torna amb un nou poemari, Cremaven (LaBreu, 2023). Mentre que a L’ala fosca la imatge que suggeria el títol li servia per parlar del llenguatge com un mitjà que ens permet arribar a allò sagrat, que s’eleva com l’ala,...

Estimat Martí, Suposo que tu també t’has llegit la darrera novel·la d’en Melcior Comes, El dia de la balena. Ja ho saps, la que ens té a nosaltres dos com a personatges principals. N’estic bastant content, tot i que a mi em reserva el típic paper d’amic del protagonista, d’al·lot una mica beneit, simpàtic i...

A partir de Matar el nervi, d’Anna Pazos La joventut com a fenomen: la generació de records. Avançar en la transició que va dels vint als trenta amb certa lucidesa i estabilitat emocional sembla un luxe reservat només per  als més afortunats. Entre la por a la mediocritat i l’espera de les formes definitives de l’amor...

«Aquest text no l’hauria pogut escriure si no l’hagués viscut», afirmava Marguerite Duras a l’entrevista radiofònica que Jean Pierre Ceton li havia fet per a France Culture el 1980. L’escriptora es referia al seu relat L’home que seu al passadís, que des de fa uns mesos podem llegir en català gràcies a la traducció d’Arnau...

Això és (o vol ser) una ressenya (o, com a mínim, un comentari) (a partir?) de Consum preferent (Anagrama, 2023), la novel·la guanyadora del Premi Anagrama d’enguany, escrita per Andrea Genovart. Començo aquesta ressenya constatant (confessant) que ara mateix encara no he acabat de llegir el llibre en qüestió (tranquil, lector, guarda’t la piulada al...

Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981) és tipògraf i poeta. També és vocal de l’AELC per les Illes Balears i ha exercit la docència com a professor de disseny tipogràfic a l’EDIB. Fins ara ha publicat cinc poemaris, entre els quals en destaquen Arèola (Premi Bernat Vidal i Tomàs, AdiA Edicions, 2019) i Llibre d’esvalots (Nova...

L’any 2013, després d’haver publicat cinc novel·les, dos llibres de relats, tres obres d’assaig, una obra de teatre i més d’una vintena de traduccions —entre les quals destaquen les de E. L. Doctorow i Julien Garcq—, Julià de Jòdar donava a la impremta la que semblava que havia de ser la seva darrera contribució a...

A l’inici de La pastoral catalana, en Pau, un dels protagonistes de la novel·la, dina amb un amic d’infància. Com és habitual en aquests casos, tots dos passen revista al món i a sí mateixos. Parlant d’Europa, d’Espanya i de Catalunya, en Gusset, aquest amic, diu el següent: de polítics capaços de canviar el discurs...

prò així visc al meu cau amb cor d’okupa a punt per quan m’arribi l’hora guapa. Jordi Cussà   És ben sabut que deambular per aquest espai imprevisible que és la vida —si no et quedes quiet esperant que t’arrabassin de l’úter i que, després, al cap de molts anys, t’arribi l’hora de l’autòpsia— t’exposa...

COORDENADES I Encara que de vegades pugui semblar el contrari, sovint és més complicat parlar d’una obra que t’agrada que no pas parlar d’una que no et satisfà. No tant en quant a haver-se de mullar, en el sentit de posar el dit a la ferida, sinó en el de poder dilucidar realment allò que...

Sobre Plagia millor!, Manel Ollé, Calla i paga, d’Inés García López, i Urbis phantasma, de Sebastià Jovani L’Escola Bloom de tallers d’escriptura i seminaris de literatura ha esdevingut un dels centres d’irradiació més lluminosament actius del panorama literari actual. A les seves aules es generen lectures, connexions i estructures de pensament que estan repercutint de manera visible...

Llegeix la primera part de l’article aquí. 3 De manera no gaire ordenada, és a dir al vol no de les notes que he deixat de banda sinó de les impressions de la relectura de l’obra, prosseguiré amb l’enumeració incompleta d’un seguit de característiques, de L’atzar i les ombres, al meu parer totes significatives i...

Contra el món, de Pere Antoni Pons, és una novel·la variada i versàtil com el seu autor. Periodista, crític d’art i literari, poeta, entrevistador, jurat de premis literaris, tuitaire, novel·lista… Segurament tot allò que li permet, de pane lucrando, viure de l’escriptura. Cercant inspiració a la gloriosa hemeroteca de Traces (UAB), hi he trobat una...

En el centenari de Pinotxo l’any 1981, Italo Calvino va escriure que una de les característiques del relat de Collodi era el «d’oferir-se a la col·laboració perpètua del lector per ser analitzat i anotat i desmuntat i remuntat, operacions sempre útils si són dutes a terme respectant el text, i només el que hi ha...

1 Tal com hi va haver un temps, i uns llocs, on es gronxaven els jardins aeris, un temps d’impotents i clamoroses, piràmides, el temps dels àurics temples grecs, el temps de les catedrals, el del castells inversemblants i el de les ciutats interminables, hi ha també l’època i l’indret de la gran novel·la, Europa,...

A partir de Carrer Ordener, carrer Labat de Sarah Kofman S’inicia el relat: «una parada de metro separa el carrer Ordener del carrer Labat». Entre aquest parell de carrers que configuren el títol de l’obra publicada per Lleonard Muntaner i traduïda per Josefa Contijoch i Yael Langella, era necessària tota aquella dolcesa per a l’existència...