Estimat Martí, Suposo que tu també t’has llegit la darrera novel·la d’en Melcior Comes, El dia de la balena. Ja ho saps, la que ens té a nosaltres dos com a personatges principals. N’estic bastant content, tot i que a mi em reserva el típic paper d’amic del protagonista, d’al·lot una mica beneit, simpàtic i...

A partir de Matar el nervi, d’Anna Pazos La joventut com a fenomen: la generació de records. Avançar en la transició que va dels vint als trenta amb certa lucidesa i estabilitat emocional sembla un luxe reservat només per  als més afortunats. Entre la por a la mediocritat i l’espera de les formes definitives de l’amor...

«Aquest text no l’hauria pogut escriure si no l’hagués viscut», afirmava Marguerite Duras a l’entrevista radiofònica que Jean Pierre Ceton li havia fet per a France Culture el 1980. L’escriptora es referia al seu relat L’home que seu al passadís, que des de fa uns mesos podem llegir en català gràcies a la traducció d’Arnau...

Això és (o vol ser) una ressenya (o, com a mínim, un comentari) (a partir?) de Consum preferent (Anagrama, 2023), la novel·la guanyadora del Premi Anagrama d’enguany, escrita per Andrea Genovart. Començo aquesta ressenya constatant (confessant) que ara mateix encara no he acabat de llegir el llibre en qüestió (tranquil, lector, guarda’t la piulada al...

Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981) és tipògraf i poeta. També és vocal de l’AELC per les Illes Balears i ha exercit la docència com a professor de disseny tipogràfic a l’EDIB. Fins ara ha publicat cinc poemaris, entre els quals en destaquen Arèola (Premi Bernat Vidal i Tomàs, AdiA Edicions, 2019) i Llibre d’esvalots (Nova...

L’any 2013, després d’haver publicat cinc novel·les, dos llibres de relats, tres obres d’assaig, una obra de teatre i més d’una vintena de traduccions —entre les quals destaquen les de E. L. Doctorow i Julien Garcq—, Julià de Jòdar donava a la impremta la que semblava que havia de ser la seva darrera contribució a...

A l’inici de La pastoral catalana, en Pau, un dels protagonistes de la novel·la, dina amb un amic d’infància. Com és habitual en aquests casos, tots dos passen revista al món i a sí mateixos. Parlant d’Europa, d’Espanya i de Catalunya, en Gusset, aquest amic, diu el següent: de polítics capaços de canviar el discurs...

prò així visc al meu cau amb cor d’okupa a punt per quan m’arribi l’hora guapa. Jordi Cussà   És ben sabut que deambular per aquest espai imprevisible que és la vida —si no et quedes quiet esperant que t’arrabassin de l’úter i que, després, al cap de molts anys, t’arribi l’hora de l’autòpsia— t’exposa...

COORDENADES I Encara que de vegades pugui semblar el contrari, sovint és més complicat parlar d’una obra que t’agrada que no pas parlar d’una que no et satisfà. No tant en quant a haver-se de mullar, en el sentit de posar el dit a la ferida, sinó en el de poder dilucidar realment allò que...

Sobre Plagia millor!, Manel Ollé, Calla i paga, d’Inés García López, i Urbis phantasma, de Sebastià Jovani L’Escola Bloom de tallers d’escriptura i seminaris de literatura ha esdevingut un dels centres d’irradiació més lluminosament actius del panorama literari actual. A les seves aules es generen lectures, connexions i estructures de pensament que estan repercutint de manera visible...

Llegeix la primera part de l’article aquí. 3 De manera no gaire ordenada, és a dir al vol no de les notes que he deixat de banda sinó de les impressions de la relectura de l’obra, prosseguiré amb l’enumeració incompleta d’un seguit de característiques, de L’atzar i les ombres, al meu parer totes significatives i...

Contra el món, de Pere Antoni Pons, és una novel·la variada i versàtil com el seu autor. Periodista, crític d’art i literari, poeta, entrevistador, jurat de premis literaris, tuitaire, novel·lista… Segurament tot allò que li permet, de pane lucrando, viure de l’escriptura. Cercant inspiració a la gloriosa hemeroteca de Traces (UAB), hi he trobat una...

En el centenari de Pinotxo l’any 1981, Italo Calvino va escriure que una de les característiques del relat de Collodi era el «d’oferir-se a la col·laboració perpètua del lector per ser analitzat i anotat i desmuntat i remuntat, operacions sempre útils si són dutes a terme respectant el text, i només el que hi ha...

1 Tal com hi va haver un temps, i uns llocs, on es gronxaven els jardins aeris, un temps d’impotents i clamoroses, piràmides, el temps dels àurics temples grecs, el temps de les catedrals, el del castells inversemblants i el de les ciutats interminables, hi ha també l’època i l’indret de la gran novel·la, Europa,...

A partir de Carrer Ordener, carrer Labat de Sarah Kofman S’inicia el relat: «una parada de metro separa el carrer Ordener del carrer Labat». Entre aquest parell de carrers que configuren el títol de l’obra publicada per Lleonard Muntaner i traduïda per Josefa Contijoch i Yael Langella, era necessària tota aquella dolcesa per a l’existència...

Just obrint Coeficient de flotabilitat de Josep Domènech Ponsatí t’adones que et caldran alguns requisits previs, innegociables. En començar, encara que alguns epígrafs inicials o l’epíleg signat per Adrià Pujol apuntin al terme «palimpsest», entendre el títol és bàsic per capir tant l’estructura del llibre com una possible clau interpretativa. Simplificant-ho molt, el coeficient de...

Eduard Marco (Borbotó, 1976) ha tornat a la publicació de llibres de poemes després de més d’una dècada des del seu Refugi incòlume (Denes, 2009); abans havia publicat els següents títols poètics: Ideologiari (2003), La quadratura del cercle (2005) i Càbala (2008). Més de deu anys són massa temps per a algú que ha escrit...

Club Editor acaba de publicar dues obres de Jesús Moncada: el recull de contes Històries de la mà esquerra i la novel·la Estremida memòria, que ja s’han presentat a la llibreria La Fatal, de Lleida, en el marc d’un vermut literari en el qual Jaume Belló, Alba Reñé i Teresa Ibars van llegir fragments del...

Després d’haver treballat més d’un any colze a colze a l’editorial Montaner i Simon, Pere Calders va descobrir la vocació literària de Jesús Moncada. L’autor d’«Invasió subtil», sempre curiós, va demanar-li si li deixaria veure algun dels seus textos. Moncada es va prendre molt seriosament la demanda i va trigar tres mesos a portar-li un...

He donat ja el meu cor a tants homes barats! Dolors Miquel La gràcia dels bons llibres —no m’atreveixo a dir-ne dissort, d’aquest mareig del caparró— és que maltracten el lector —d’aquí cap allà, d’allà cap aquí— i el converteixen en una mena de jonqui saltimbanqui. Hi pensava l’altre dia, havent llegit la reedició del...

Llegeix la primera part de l’article aquí, i la segona aquí. Per dotar de credibilitat i força les veus protagonistes del llibre —la del noi i la d’en Gabriel— el metanarrador ha dissenyat des del principi de la trilogia un dispositiu narratiu que a El metall impur decideix descloure i mostrar-nos-el de manera integral. Em...

Ara farà uns mesos que va arribar a les llibreries Inclinacions: Crítica a la rectitud (Fragmenta Editorial, 2022) de la pensadora feminista Adriana Cavarero, assaig que posa al centre d’interès el tracte amb l’alteritat, per tant, allò que no som nosaltres, allò que se’ns escapa i amb què, tanmateix i irremeiablement, convivim. Llibre que vol...

Llegeix la primera part de l’article aquí. Com es reconstrueix un món abolit? Ressuscitant el morts. Una cosa que només pot fer l’art i la llegenda. Qui hagi llegit Juan Rulfo no podrà deixar de pensar que de Jòdar rendeix un homenatge al mestre com només un gran escriptor pot fer: assassinant el mestratge. Que...

Tres notes a propòsit d’ El metall impur de Julià de Jòdar   Potser us pensareu que és tot una mentida i jo no us diré ni sí ni no  Pau Riba        I «Larvatus prodeo». Sota aquest lema, Julià de Jòdar desenvolupa la tercera i darrera novel·la de la trilogia L’atzar i...