prò així visc al meu cau amb cor d’okupa a punt per quan m’arribi l’hora guapa. Jordi Cussà   És ben sabut que deambular per aquest espai imprevisible que és la vida —si no et quedes quiet esperant que t’arrabassin de l’úter i que, després, al cap de molts anys, t’arribi l’hora de l’autòpsia— t’exposa...

COORDENADES I Encara que de vegades pugui semblar el contrari, sovint és més complicat parlar d’una obra que t’agrada que no pas parlar d’una que no et satisfà. No tant en quant a haver-se de mullar, en el sentit de posar el dit a la ferida, sinó en el de poder dilucidar realment allò que...

Sobre Plagia millor!, Manel Ollé, Calla i paga, d’Inés García López, i Urbis phantasma, de Sebastià Jovani L’Escola Bloom de tallers d’escriptura i seminaris de literatura ha esdevingut un dels centres d’irradiació més lluminosament actius del panorama literari actual. A les seves aules es generen lectures, connexions i estructures de pensament que estan repercutint de manera visible...

Llegeix la primera part de l’article aquí. 3 De manera no gaire ordenada, és a dir al vol no de les notes que he deixat de banda sinó de les impressions de la relectura de l’obra, prosseguiré amb l’enumeració incompleta d’un seguit de característiques, de L’atzar i les ombres, al meu parer totes significatives i...

Contra el món, de Pere Antoni Pons, és una novel·la variada i versàtil com el seu autor. Periodista, crític d’art i literari, poeta, entrevistador, jurat de premis literaris, tuitaire, novel·lista… Segurament tot allò que li permet, de pane lucrando, viure de l’escriptura. Cercant inspiració a la gloriosa hemeroteca de Traces (UAB), hi he trobat una...

En el centenari de Pinotxo l’any 1981, Italo Calvino va escriure que una de les característiques del relat de Collodi era el «d’oferir-se a la col·laboració perpètua del lector per ser analitzat i anotat i desmuntat i remuntat, operacions sempre útils si són dutes a terme respectant el text, i només el que hi ha...

1 Tal com hi va haver un temps, i uns llocs, on es gronxaven els jardins aeris, un temps d’impotents i clamoroses, piràmides, el temps dels àurics temples grecs, el temps de les catedrals, el del castells inversemblants i el de les ciutats interminables, hi ha també l’època i l’indret de la gran novel·la, Europa,...

A partir de Carrer Ordener, carrer Labat de Sarah Kofman S’inicia el relat: «una parada de metro separa el carrer Ordener del carrer Labat». Entre aquest parell de carrers que configuren el títol de l’obra publicada per Lleonard Muntaner i traduïda per Josefa Contijoch i Yael Langella, era necessària tota aquella dolcesa per a l’existència...

Just obrint Coeficient de flotabilitat de Josep Domènech Ponsatí t’adones que et caldran alguns requisits previs, innegociables. En començar, encara que alguns epígrafs inicials o l’epíleg signat per Adrià Pujol apuntin al terme «palimpsest», entendre el títol és bàsic per capir tant l’estructura del llibre com una possible clau interpretativa. Simplificant-ho molt, el coeficient de...

Eduard Marco (Borbotó, 1976) ha tornat a la publicació de llibres de poemes després de més d’una dècada des del seu Refugi incòlume (Denes, 2009); abans havia publicat els següents títols poètics: Ideologiari (2003), La quadratura del cercle (2005) i Càbala (2008). Més de deu anys són massa temps per a algú que ha escrit...

Club Editor acaba de publicar dues obres de Jesús Moncada: el recull de contes Històries de la mà esquerra i la novel·la Estremida memòria, que ja s’han presentat a la llibreria La Fatal, de Lleida, en el marc d’un vermut literari en el qual Jaume Belló, Alba Reñé i Teresa Ibars van llegir fragments del...

Després d’haver treballat més d’un any colze a colze a l’editorial Montaner i Simon, Pere Calders va descobrir la vocació literària de Jesús Moncada. L’autor d’«Invasió subtil», sempre curiós, va demanar-li si li deixaria veure algun dels seus textos. Moncada es va prendre molt seriosament la demanda i va trigar tres mesos a portar-li un...

He donat ja el meu cor a tants homes barats! Dolors Miquel La gràcia dels bons llibres —no m’atreveixo a dir-ne dissort, d’aquest mareig del caparró— és que maltracten el lector —d’aquí cap allà, d’allà cap aquí— i el converteixen en una mena de jonqui saltimbanqui. Hi pensava l’altre dia, havent llegit la reedició del...

Llegeix la primera part de l’article aquí, i la segona aquí. Per dotar de credibilitat i força les veus protagonistes del llibre —la del noi i la d’en Gabriel— el metanarrador ha dissenyat des del principi de la trilogia un dispositiu narratiu que a El metall impur decideix descloure i mostrar-nos-el de manera integral. Em...

Ara farà uns mesos que va arribar a les llibreries Inclinacions: Crítica a la rectitud (Fragmenta Editorial, 2022) de la pensadora feminista Adriana Cavarero, assaig que posa al centre d’interès el tracte amb l’alteritat, per tant, allò que no som nosaltres, allò que se’ns escapa i amb què, tanmateix i irremeiablement, convivim. Llibre que vol...

Llegeix la primera part de l’article aquí. Com es reconstrueix un món abolit? Ressuscitant el morts. Una cosa que només pot fer l’art i la llegenda. Qui hagi llegit Juan Rulfo no podrà deixar de pensar que de Jòdar rendeix un homenatge al mestre com només un gran escriptor pot fer: assassinant el mestratge. Que...

Tres notes a propòsit d’ El metall impur de Julià de Jòdar   Potser us pensareu que és tot una mentida i jo no us diré ni sí ni no  Pau Riba        I «Larvatus prodeo». Sota aquest lema, Julià de Jòdar desenvolupa la tercera i darrera novel·la de la trilogia L’atzar i...

No Mor Fins ara, hem vist com Escriptures alçurades generava un moviment centrípet de metareferencialitat que sedimentava nivells dins del pla ficcional. Ara caldria veure com el llibre se centrifuga cap enfora mitjançant l’aparició del propi Hac Mor en tant que autor i alhora personatge. En diverses ocasions, Màrius Palmés i Annalívia Alegre —els crítics...

True story, no glory. Let’s go. Lizzo 2023: Catalunya és un desastre, la política des de 2017 que s’arrossega com un cuc en descomposició, la inflació fa que ningú pugui arribar a final de mes i no puguem ni comprar quatre maduixes, els lloguers estan pels núvols i les hipoteques s’apugen a marxes forçades, la...

(Crítica-homenatge a les Escriptures alçurades de Carles Hac Mor) «Una crítica que vulgui mullar-se de veritat ha d’impregnar-se de l’estil de l’obra que estudia. Amb una mica de sort, l’acusaran de plagi.» Mar Rius Palmés «Tots els humans són iguals però alguns són més Hac Mor que d’altres.» Anna Lívia Alegre   L.: Començarem aquesta...

Quina hauria de ser la llargària d’un llibre de poesia? És, millor que no ens enganyem, una pregunta per passar l’estona, sense gaire transcendència; diguem el que diguem aquí, seguiran publicant-se totxos en vers inacabables i quadernets de haikus plens de pàgines en blanc, d’una mida a la vora de la plaquette. La indecisió, en...

Oh, que cansat que estic d’aquesta trista, covarda i tan avorrida vida de crític literari, i com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà, on diuen que les ressenyes no són ni fel·latòries ni pseudorigoroses. Aleshores, tots els escriptors damnificats, dirien: «Mireu, mireu, com toca el dos, ja es veia que no aguantaria», mentre jo, ben lluny, em...

Publicada barra reeditada a finals de l’any passat per Comanegra, L’atzar i les ombres, que vinc de tancar, aglutina (i Julià de Jòdar la reescriu una mica) la trilogia que va començar amb L’àngel de la segona mort (1997), va seguir amb El trànsit de les fades (2001) i va culminar amb El metall impur,...

Igual que L’home que va matar Liberty Valance, de John Ford, Guilleries comença amb un enterrament. Comença, també, amb un mal averany: hem vingut a aquest món a patir. Ferran Garcia enceta així l’ombra de fatalitat que cobrirà la resta de la novel·la, una ombra que acompanyarà el nostre protagonista i la resta dels personatges...