Hi deu haver una Dolcesa 2; diguem-ne, dolcesa adulta, assumida com una impossibilitat, i com un esforç imprescindible. Alhora. I hi deu haver una mena de Dolcesa 1 –diguem-ne, la dolcesa primària– que és una realitat incontestable, testada per l’experiència i protegida pels arguments que aporta la inaturable capacitat de provocar retorns: el present comprensible,...

Després de Farem un pensament. Metaforismes i saials (2021) Manel Rodríguez-Castelló (Alcoi, 1958) torna a traure a l’editorial Lletra Impresaun nou títol: Estimats poetes. El certer pròleg d’aquest segon llibre és obra del poeta i estudiós Josep Maria Sala-Valldaura. Tant Sala-Valldaura com Rodríguez-Castelló, en la seua presentació, expliciten el caràcter miscel·lani i virolat d’Estimats poetes:...

“Paradísia” és el nom comú de la paradisea liliastrum, també anomenada lliri blanc. J. M. Panareda Clopés, citat per Laia Llobera l’inici de Paradísia, ladefineix a Plantes de muntanya com una “herba alta, molt vistosa per les seves flors, sense fulles i lleugerament oloroses”, que creix a plats assolellats, de sega o en relleixos rocosos,...

La filiació implica un vincle, un lligam. I aquesta relació connectada implica una pauta complementària: ser part d’un tot, o ser la baula posterior –descendent– d’una cadena temporal (amb antecessors: quina paraula més sàvia), o ser coses que has rebut d’altres com a beneficiari. Hi ha uns dadors i uns rebedors; amb rols complementaris. I...

Dic: no aturar-se. I vull dir: no deixar d’escriure. Mantenir viu el poema, sí, però també mantenir viva l’escriptura: el gest, la voluntat. La mestra Dolors Oller potser en diria “actitud prelingüística”; amb tota la raó. I jo m’atreviré a referir-m’hi com a actitud prelingüística intersticial. En general, des de la persistència del poeta, podríem...

Hi ha una mena de llibres que semblen un miracle —exagero, però que se m’entengui—; llibres com Boques en calma, d’Adrià Targa, Cau de llunes, de Maria Mercè Marçal, Felí encès, de Jordi Cornudella, Pere Gimferrer, o El volcà, d’Anna Dodas (o el cas més extrem que conec —Rimbaud a part, esclar—, que és Don...

Rubén Luzón (1982) ha publicat Segons manera, el seu setè llibre de versos (LaBreu, 2024). I hi aplega cinquanta poesies, numerades, sense títol. I me n’ha interessat, per algun motiu que miraré d’explicar, la número 43. Sens dubte, el text permetria una certa anàlisi des de la seqüencialitat del conjunt del recull, però –imprudentment– me’n...

Quan les estructures cauen, en aquest acte del declivi s’esdevé el decaïment com un fenomen inacabat i obert des d’on ressorgeix de les cendres una nova llum. Poeta de les cendres, escrit el 1966 i inacabat —i traduït per Gerard Cisneros Cecchini a Edicions Poncianes—, és un poema llarg i autobiogràfic. I una de les...

1. DEL CONCEPTE DEL NOUCENTISME: si malentenem el noucentisme com si només fos la idea d’Ors ens enfonsem en l’atzucac sense voler veure que el carrer només és sense sortida per un cantó. Jo entenc el noucentisme en sentit ampli, o amplíssim, com un moviment que té un costat clarament esquerrà, progressista i modern en...

Joan Ferraté es va dir gairebé sempre a través del que havien escrit altres abans que ell. Emboscat rere màscares llunyanes (gregues, xineses o babilòniques) o bé resseguint vies alambinades, derivatives, refractades i indirectes, tendia sempre a fer el rar moviment literari d’allunyar-se per arribar a ser més a prop. Com a lector, crític o...

L’écriture, c’est ce neutre, ce composite, cet oblique où fuit notre sujet, le noir-et-blanc où vient se perdre toute identité, à commencer par celle-là même du corps qui écrit. Roland Barthes El 1929 Ezra Pound va publicar al New York Herald Tribune un opuscle titulat «Com llegir» que comença així: «Quan estudiem Física no se’ns...

Fa més de mig segle, Pere Gimferrer ja va avisar que un poema podia ser un seguit de paranys. La lectora o lector que és a punt d’obrir Arnau, l’últim llibre d’Adrià Targa, trobarà el primer de seguida: aquest títol que, a partir del nom del protagonista, sembla prometre una mena de remake, o de...

Quan fa vint-i-tants anys vaig lliurar la meva tesi de doctorat sobre l’obra poètica de Joan Ferraté al registre de la universitat de Southampton, poc em podia pensar que seria avui aquí dissertant sobre l’autor, en qualitat, com qui diu, d’especialista. Mai no vaig tenir la pretensió d’erigir-me en acadèmic expert en Joan Ferraté, i menys...

El 2021 Adrià Targa ens brindava el que fins aleshores era el seu millor poemari, Canviar de cel, un llibre que demostrà la contínua expansió d’una obra cada vegada més interessant. Després de Canviar de cel érem uns quants els que esperàvem el seu proper llibre, que finalment ha sigut Acròpolis (Godall edicions, 2024), guanyador...

Amb aquest Arrel, publicat per Godall, Begonya Pozo ha guanyat merescudament el Premi Pollença de poesia del 2023. És el millor poemari de Pozo, com intentarem demostrar a continuació. L’escriptura de Pozo és fortament autobiogràfica, i Arrel també ho és (vegeu textos com «Tresor»), però aquesta és menys directament anecdòtica perquè Pozo camufla i sublima...

L’heterònim romà de Ponç Pons a «Humanum est» (Epigrames de Claudi Valeri)   Sin salir de mí mismo, noto que en mi sentir vibran otros sentires, y que mi corazón canta siempre en coro, aunque su voz sea para mí la voz mejor timbrada. ANTONIO MACHADO, Los complementarios   “La poesia | m’ha estat, vera...

II M’agrada molt el títol triat per a l’antologia: Una tendresa oculta. Pérez-Montaner ha explicat que volia que el títol fora un sintagma extret de l’obra d’Estellés que poguera encabir si no totes, perquè és impossible, sí alguna de les línies mestres de l’obra del burjassoter. Alhora, també volia trobar un sintagma que fora profundament...

 A la memòria de Vicent Salvador  I Joan Fuster ens va donar la fórmula exacta que permetia no reduir la poesia d’Estellés a un mer realisme. «Poeta de realitats» és un epítet cert i útil per a entendre l’obra proteica del poeta valencià més important des d’Ausiàs March. I tanmateix, sembla que el pensador de...

Confesso que fa quatre mesos que provo d’escriure aquest article. Quatre mesos que vaig rebre el llibre del qual avui em proposo tossudament parlar-vos. Em refereixo a Paraula / Silenci (2023), el tercer recull poètic d’Àlbum Versàlia de Papers Versàlia. Francament, no sabria assenyalar-vos una raó que expliqui el motiu d’aquesta impossibilitat. Potser tan sols...

Massa sovint, es considera la tasca de fer la crítica a un primer llibre amb certa displicència. El ressenyaire de torn, amb l’autoritat d’haver publicat innombrables judicis de valor d’entre 30 i 60 línies, es veu amb cor d’emmarcar l’obra de l’autor novell partint d’un marc crític format per llocs comuns, llistes dels Top Ten...

Hi ha un periodista, que és poeta, que és editor, i que és de Reus. Porta per nom Jordi Cervera Nogués. Ha publicat narrativa, poesia, assaig i literatura infantil i juvenil, i ha guanyat diversos premis. I, recentment, el Premi Narcís Lunes i Boloix, el 2023, que convoca anualment l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts,...

Invocar Bacus pot ser perillós. Eurípides ens ho advertia sense renunciar a transmetre’ns la fascinació que inevitablement inspira la seva transgressió sacralitzada. Tanmateix, el déu de múltiples i inexplicats noms (Dionís, Bacus, Líber) també és l’inventor del vi, origen i motor del trencament polític, i, com a conseqüència, un déu camperol que mena la seva...

Aquest article és un fragment de la conferència que es va llegir al «I Simposi de Poesia: Camins entre l’experimentació i el cànon» organitzat per l’AELC el dia 22 de novembre de 2023. L’altre dia a l’Ateneu Barcelonès va passar una cosa que em va fer pensar en la funció de la paraula poètica. Jo...

(E-mail que vaig enviar fa anys a un amic i que he trobat de casualitat ara fa poc.) Els mals d’amor no tenen altra cura que morir-se. T’escric això, Francesc, a les 7:26 del matí. Porto més de dues hores desperta i he mig vist una pel·lícula de Kiarostami, Còpia Certificada. Dic mig perquè entre...