El que ara us explicaré pertany a la meva intimitat i no vull que se’m jutgi. Quan a finals de l’any 2016 van ingressar a l’hospital la meva àvia per última vegada –sempre hi ha un últim ingrés d’uns avis, d’uns pares, aquell moment en què, tàcitament, tot i que no es digui en veu...

Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims mesos, un thriller que em prometia hores de diversió, «un ritme trepidant» i «una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió,...

Entre la veu analítica i implacable que diu la novel·la i el somieig boirós de la mirada (tan ingènua com manipuladora) de la protagonista, s’obre la fractura on germina el joc de l’Amèlia de les Camèlies d’Etna Miró. L’amplada d’aquest esvoranc revela d’una manera gairebé dolorosa les martingales morals i les trampes emocionals que sustenten...

I que sia dit des d’ara: aquest és un molt bon text —i un molt bon llibre de Cap de Brot. Som davant la college novel d’una noia de vint-i-un anys just sortida de l’ou acadèmic i amb tots els clixés d’un personatge dels Pantomima Full. La protagonista pateix una crisi diguem-ne “vital” que origina...

Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, (Cap de Brot edicions) és un llibre d’una qualitat que el situa molt per sobre de la mitjana de tot el que es publica darrerament en la nostra llengua. Aquest elogi inicial té un punt de metzina, perquè la mitjana del que es publica darrerament en la nostra llengua...

Ja sé que a primer cop d’ull no ho sembla –perquè anatòmicament les diferències no són evidents– però hi ha dues classes d’espècies humanes barcelonines. La vida a la capital catalana no s’encara de la mateixa manera si has crescut en una cantonada qualsevol de l’Eixample que si ho has fet en un barri de...

2. On la lectora entén per fi, si no ha llegit el llibre, quines són les aventures de la Diana i quines implicacions tenen per ella Georg Simmel descriu l’«aventura» com un esdeveniment que surt de la quotidianitat, del fil narratiu de la vida del subjecte, que s’hi incorpora com un tot tancat, i l’obliga...

—Però tu, digues quina mena d’home ets i què cerques. —Soc, com veus, un cavaller que busca sense poder trobar; la meva recerca ha estat llarga i vana.   —I què t’agradaria trobar? —L’aventura, per experimentar la meva valentia i el meu coratge. Et demano, doncs, que m’indiquis, si en coneixes, alguna aventura i algun...

Panait Istrati va néixer el 1884 a Brăila, a la riba romanesa del Danubi. Fill d’una bugadera i d’un contrabandista grec a qui no va conèixer mai, Istrati era pobre i de jove va ser un comunista fervorós. Va recórrer Egipte, Istanbul i Suïssa, on va anar a parar amb l’esperança de curar-se la tuberculosi....

El pas implacable del temps no és només una condemna inexorable, és, també, la possibilitat d’adonar-nos que aquest nostre segle XXI fa la fila d’anar per un sender costerut. Un camí, un indret, que si no es torça farà de mal pair. Pinta, en alguns aspectes, que se’n va pels tocoms transitats anteriorment: totalitarisme, violència,...

Fa un parell d’anys que formo part del Comitè de Selecció del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Com potser sabreu, n’hem de seleccionar una desena i la guanyadora final ja va a càrrec d’un jurat venerable. És una tasca que al principi vaig encarar amb molta il·lusió (no és broma), però que...

Tot fent referència a l’assaig canònic Saturn i la malenconia, de Klibansky, Panofsky i Saxl, Calvino defensa a les seves Lliçons americanes que la relació entre malenconia i humor és molt estreta: «Així com la malenconia és la tristesa que es torna lleugera, així també l’humour és el còmic un cop perd la pesantor corpòria...

Si hagués tingut un lloc de prestigi en una revista fa uns seixanta anys i m’hagués trobat en la tessitura de sintetitzar la prosa de Plath sota un únic terme, probablement hauria optat per captivadora. Sylvia no va envellir mai, sempre fou considerada —allò que ens encanta categoritzar com a— una escriptora jove. Al terra...

Amb pràcticament un any de diferència, han aparegut dos llibres que posen sobre la taula les conseqüències de la difamació dins del panorama cultural i mediàtic a Catalunya. El novembre del 2024 Llort publicava la novel·la Demolició (Editorial Clandestina) i fa unes setmanes ha aparegut Difamació (Club Editor), d’Eva Piquer, un assaig que analitza l’efecte...

Aquest estiu he llegit La gran substitució d’Albert Pijuan. N’havia llegit bones crítiques i potser per això les expectatives eren altes, però he de confessar que el llibre no m’ha acabat de funcionar del tot. En molts moments vaig tenir la sensació que hi havia un joc ocult, una mena de trampa o de codi...

Havent viscut ja prou temps per acumular unes quantes lectures i havent escrit també nombroses crítiques literàries puc afirmar que, pel que fa a llibres, se’n pot parlar de moltes maneres i analitzar-los des de múltiples punts de vista: des d’una vessant estrictament narratològica o adoptant una mirada de possible influència sociològica; centrant-nos en el...

Flann O’Brien Als antípodes del comiat brutal de Bodon o el trauma soterrat de Lluís hi trobem An Béal Bocht, una sàtira inclassificable del modernista irlandès Flann O’Brien publicada el 1941. En les dècades anteriors a la publicació, el republicanisme irlandès havia promogut la revitalització del gaèlic amb estratègies que O’Brien criticava sovint en les...

A El tigre, la primera novel·la de Borja Vilallonga, hi trobem una recerca obsessiva del sentit de l’existència. L’Adrià, el protagonista, emprèn un viatge vital marcat per la fugida: de la societat, del buit que l’envolta i, sobretot, de si mateix. El seu recorregut —que passa per un seminari, un sanatori, la francmaçoneria i el...

Hi ha un dolor molt particular pels mons que desapareixen definitivament, un dolor profund que va molt més enllà de la nostàlgia. En la fi abrupta de l’esplendor cultural dels imperis o en la quasi desaparició d’una cultura per genocidis, colonialisme o desplaçaments forçosos (vegeu Zweig, Mann, Márai, Canetti, Tišma, Kertész, Rokhman, Achebe, etc.) hi...

Tots portem a dins una mitologia íntima que va començar a conrear-se en la infantesa, escoltant d’esquitllentes, captant a mitges les converses dels adults i trastocant-les amb la imaginació per tal de dotar-les de sentit, que serà un sentit únic, sovint tenyit de trets llegendaris, romàntics o obscurs, un pessic d’emoció per salpebrar una rutina...

No negaré que quan vaig saber que apareixia una novel·la sobre la relació entre Mercè Rodoreda i Armand Obiols vaig aixecar una mica la cella esquerra (amb la dreta no em surt) com si fos l’emoticona de whatsapp que vol mostrar perplexitat o desconfiança. Ja hi tornem a ser. Un altre producte a rebuf de...

Des del llit d’un hospital en surt el record molt viu d’un viatge a Nàpols. Josep Piera, a partir dels fragments del seu diari personal que va escriure en aquell viatge fet per curar un mal d’amors, anys més tard el recorda —des de la malaltia— per curar-se d’un Chron que l’està consumint. «Un matís...

La pèrdua de concentració és una xacra que no s’atura: incapaços de mantenir la mirada en un punt fix durant gaire estona, vivim avorrits de tot i de tothom, ansiosos de descobrir sempre una història diferent que, malgrat l’interès momentani, ens cansarà al cap de poca estona, i buscarem un altre vídeo més que ens...

No ens ha de sorprendre que una cultura perillosament acostumada a les derrotes es fascini amb un imaginari de victòria. La història dels Almogàvers, aquesta companyia d’infanteria lleugera aragonesa que va dominar el Mediterrani dels segles XIII i XIV, és el més semblant que tenim els catalans a una idea de glòria militar. Però no...