Alicia Kopf buscava una mirada nova. Ho escriu al final de tot de Memòria d’Eco, a l’última frase dels agraïments. I pot ser que el llibre sigui aquesta mirada, aquesta veu nova, però abans és una cosa millor: n’és la cerca. Deu anys després de Germà de gel, Alicia Kopf ens torna a regalar un...

Les alarmes recents davant l’auge dels discursos feixistes i la tasca conscient de desmemòria històrica que solen professar fa més urgent que mai, als nostres dies, trobar formes per a combatre’ls. Cada cop més, ens adonem que actes com l’exhumació de les fosses franquistes, en el nostre context més proper, no obeeixen tan sols a...

Quan amb alumnes d’institut hem abordat el contractualisme, concretament en la versió liberal que beu de la tradició pragmàtica britànica, una qüestió que ha aparegut sovint és si l’estat ha de proporcionar serveis. Quan els preguntava quina era la funció de l’estat en un liberalisme ortodox (i molt simplificat), sempre responien que aquest havia de...

“Vivim gairebé sempre fora de nosaltres mateixos, i la vida en si és una perpètua dispersió. Tanmateix, és cap a nosaltres que tendim, com cap a un centre al voltant del qual fem, com planetes, el·lipsis absurdes i distants.” (Bernardo Soares / Fernando Pessoa) “Posa nom a la relació que mantens amb el dolor, i...

Diuen que a la tercera va la vençuda. Com a mínim, sembla que en això coincideixen la saviesa popular i la crítica catalana pel que fa al resultat de Relíquia, el tercer llibre que Pol Guasch ha publicat a l’editorial Anagrama, després de dos lliuraments d’una qualitat més aviat dubtosa, i la veritat és que...

[…] que la lloança és perillosa, que el triomf té dues cares i que la fortuna amaga sempre un mal. M’ha encantat: retrata com ningú els secrets de la indústria cultural i artística, i també aquesta mirada atònita, descol·locada, de qui arriba al podi sense que ningú s’ho esperi. Pol Guasch El clixé segons el...

El que ara us explicaré pertany a la meva intimitat i no vull que se’m jutgi. Quan a finals de l’any 2016 van ingressar a l’hospital la meva àvia per última vegada –sempre hi ha un últim ingrés d’uns avis, d’uns pares, aquell moment en què, tàcitament, tot i que no es digui en veu...

Fa unes setmanes vaig contraure una sinusitis terrible que em va deixar fora de joc, per la qual cosa vaig decidir abocar-me a les pàgines d’una de les novel·les catalanes més venudes dels últims mesos, un thriller que em prometia hores de diversió, «un ritme trepidant» i «una trama ambiciosa, teixida amb cura i precisió,...

Entre la veu analítica i implacable que diu la novel·la i el somieig boirós de la mirada (tan ingènua com manipuladora) de la protagonista, s’obre la fractura on germina el joc de l’Amèlia de les Camèlies d’Etna Miró. L’amplada d’aquest esvoranc revela d’una manera gairebé dolorosa les martingales morals i les trampes emocionals que sustenten...

I que sia dit des d’ara: aquest és un molt bon text —i un molt bon llibre de Cap de Brot. Som davant la college novel d’una noia de vint-i-un anys just sortida de l’ou acadèmic i amb tots els clixés d’un personatge dels Pantomima Full. La protagonista pateix una crisi diguem-ne “vital” que origina...

Amèlia de les Camèlies, d’Etna Miró, (Cap de Brot edicions) és un llibre d’una qualitat que el situa molt per sobre de la mitjana de tot el que es publica darrerament en la nostra llengua. Aquest elogi inicial té un punt de metzina, perquè la mitjana del que es publica darrerament en la nostra llengua...

Ja sé que a primer cop d’ull no ho sembla –perquè anatòmicament les diferències no són evidents– però hi ha dues classes d’espècies humanes barcelonines. La vida a la capital catalana no s’encara de la mateixa manera si has crescut en una cantonada qualsevol de l’Eixample que si ho has fet en un barri de...

2. On la lectora entén per fi, si no ha llegit el llibre, quines són les aventures de la Diana i quines implicacions tenen per ella Georg Simmel descriu l’«aventura» com un esdeveniment que surt de la quotidianitat, del fil narratiu de la vida del subjecte, que s’hi incorpora com un tot tancat, i l’obliga...

—Però tu, digues quina mena d’home ets i què cerques. —Soc, com veus, un cavaller que busca sense poder trobar; la meva recerca ha estat llarga i vana.   —I què t’agradaria trobar? —L’aventura, per experimentar la meva valentia i el meu coratge. Et demano, doncs, que m’indiquis, si en coneixes, alguna aventura i algun...

Panait Istrati va néixer el 1884 a Brăila, a la riba romanesa del Danubi. Fill d’una bugadera i d’un contrabandista grec a qui no va conèixer mai, Istrati era pobre i de jove va ser un comunista fervorós. Va recórrer Egipte, Istanbul i Suïssa, on va anar a parar amb l’esperança de curar-se la tuberculosi....

El pas implacable del temps no és només una condemna inexorable, és, també, la possibilitat d’adonar-nos que aquest nostre segle XXI fa la fila d’anar per un sender costerut. Un camí, un indret, que si no es torça farà de mal pair. Pinta, en alguns aspectes, que se’n va pels tocoms transitats anteriorment: totalitarisme, violència,...

Fa un parell d’anys que formo part del Comitè de Selecció del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any. Com potser sabreu, n’hem de seleccionar una desena i la guanyadora final ja va a càrrec d’un jurat venerable. És una tasca que al principi vaig encarar amb molta il·lusió (no és broma), però que...

Tot fent referència a l’assaig canònic Saturn i la malenconia, de Klibansky, Panofsky i Saxl, Calvino defensa a les seves Lliçons americanes que la relació entre malenconia i humor és molt estreta: «Així com la malenconia és la tristesa que es torna lleugera, així també l’humour és el còmic un cop perd la pesantor corpòria...

Si hagués tingut un lloc de prestigi en una revista fa uns seixanta anys i m’hagués trobat en la tessitura de sintetitzar la prosa de Plath sota un únic terme, probablement hauria optat per captivadora. Sylvia no va envellir mai, sempre fou considerada —allò que ens encanta categoritzar com a— una escriptora jove. Al terra...

Amb pràcticament un any de diferència, han aparegut dos llibres que posen sobre la taula les conseqüències de la difamació dins del panorama cultural i mediàtic a Catalunya. El novembre del 2024 Llort publicava la novel·la Demolició (Editorial Clandestina) i fa unes setmanes ha aparegut Difamació (Club Editor), d’Eva Piquer, un assaig que analitza l’efecte...

Aquest estiu he llegit La gran substitució d’Albert Pijuan. N’havia llegit bones crítiques i potser per això les expectatives eren altes, però he de confessar que el llibre no m’ha acabat de funcionar del tot. En molts moments vaig tenir la sensació que hi havia un joc ocult, una mena de trampa o de codi...

Havent viscut ja prou temps per acumular unes quantes lectures i havent escrit també nombroses crítiques literàries puc afirmar que, pel que fa a llibres, se’n pot parlar de moltes maneres i analitzar-los des de múltiples punts de vista: des d’una vessant estrictament narratològica o adoptant una mirada de possible influència sociològica; centrant-nos en el...

Flann O’Brien Als antípodes del comiat brutal de Bodon o el trauma soterrat de Lluís hi trobem An Béal Bocht, una sàtira inclassificable del modernista irlandès Flann O’Brien publicada el 1941. En les dècades anteriors a la publicació, el republicanisme irlandès havia promogut la revitalització del gaèlic amb estratègies que O’Brien criticava sovint en les...

A El tigre, la primera novel·la de Borja Vilallonga, hi trobem una recerca obsessiva del sentit de l’existència. L’Adrià, el protagonista, emprèn un viatge vital marcat per la fugida: de la societat, del buit que l’envolta i, sobretot, de si mateix. El seu recorregut —que passa per un seminari, un sanatori, la francmaçoneria i el...