El debat de la tria del llibre Quan una estudiant amb ínfules teòriques agafa un exemplar d’alguna novel·la a una llibreria fingirà no jutjar-la per la coberta tot jutjant-la per la coberta… N’odiarà aquelles ressenyes amb pretensions sintètiques “fascinant”, “adictiva”, “meravellosa”, i altres adjectius tan grandiloqüents com ambigus. Aquesta desídia firmada en nom de The...
Llegeix-loHi ha novel·les que així que t’hi poses t’instal·len un somriure i et deixen, en acabat, un regust perdurable de satisfacció que fa de mal diagnosticar. Anna K. n’és un cas extrem. ¿A què s’assembla? ¿Com pot ser que un accelerador de partícules narratives que no paren de sortir disparades cap a una banda i...
Llegeix-loQuan Maria Guasch (Begues, 1983) va publicar Els fills de Llacuna Park (2017, Premi de la Crítica), ja va fer palesa la seva habilitat per teixir relacions controvertides i lluny de l’afabilitat, sobretot a través de personatges femenins polièdrics que viuen situacions que els obliguen a sortir de qualsevol zona confortable. Llavors eren dues dones...
Llegeix-loEn els darrers anys, tant la literatura com el cinema han estat marcats per una allau de noves històries que exploren la maternitat des de perspectives diverses. Aquesta novel·la podria –o mereixeria– ser també una pel·lícula. A través dels records de la Cora, ens submergim en una vida completa que se’ns revela al revés, començant...
Llegeix-loLa cançó “Tot torna a començar”, del grup Mishima, acaba amb tres preguntes a l’aire que, quan érem uns joves culturetes, cantàvem als concerts amb tota la força del nostre garganxó: “Potser tu mai has tingut un amic imaginari? Potser tu mai li has demanat res al teu àngel de la guarda? Potser tu mai...
Llegeix-loOcàs i fascinació, d’Eva Baltasar (Club Editor, 2024) és una novel·la protagonitzada per una vagabunda improbable a qui una dona de fer feines castellanoparlant i amb vocació humanitària intenta salvar. La vagabunda en qüestió (com que no en sabem el nom, l’anomenarem així) té certa afinitat amb els nens. És pedagoga i treballa a una...
Llegeix-loTeresa Pàmies i Bertran (Balaguer, Lleida, 1919-Granada, 2012) va començar la seva carrera literària l’any 1971, amb la publicació del llibre Testament a Praga, escrit amb el seu pare, Tomàs Pàmies, que havia mort cinc anys enrere. Va rebre el Premi Josep Pla, i amb els diners del guardó (200.000 pessetes) va poder tornar a...
Llegeix-loEls fills han crescut, l’espai dietarístic s’ha fet erm. En aquest paisatge eixorc, ens interessa el treball de la Mercè Ibarz, en especial el darrer volum, Labor inacabada, dins del Tríptic de la terra, perquè estronca una línia narrativa que pot donar fruits singulars en un futur. I ens interessa el de l’Anna Punsoda perquè...
Llegeix-loJa no és cap novetat dir que de dones escriptores n’hi ha hagut des de fa molt de temps; els redescobriments dels darrers anys —Dolors Monserdà, Aurora Bertrana, Cèlia Suñol o Maria Dolors Orriols, per citar-ne només algunes—, a més de l’aprofundiment en la part menys coneguda de Víctor Català i Mercè Rodoreda, segurament les...
Llegeix-loA l’Àlex Susanna. In memoriam. Posar un home a escriure sobre diaris de dones podria entrar dintre d’allò que es coneix com a literatura queer: esperem que no sigui així. L’excusatio propter infirmitatem, que pot sonar a prejudici en tota...
Llegeix-loPer ridícul que pugui semblar, des que vaig descobrir l’escriptor hongarès Sándor Márai tot el que faig com a lector és buscar desesperadament una veu com la seva. Una veu que amb el tacte dels bons metges em mostri les veritats doloroses de l’existència del tot despullades, tal com són. De tant en tant, aquí...
Llegeix-loSent honestos, fa mesos que tenia pendent de fer un article sobre Els murs invisibles de Ramon Mas. Vaig acceptar l’encàrrec sense saber res de la novel·la ni del seu autor (més enllà de sonar-me’n el nom). Va ser curiós –una d’aquestes casualitats de la vida que semblen realment preconcebudes– perquè quan finalment vaig anar...
Llegeix-loEl primer que vaig llegir de Truman Capote va ser l’entrevista que Pati Hill va fer-li a The Paris Review, ara recollida en un estoig de dos meravellosos volums a l’editorial Acantilado. M’agrada la gent, sobretot si parlem d’artistes, que posen el treball al centre de la creació. Cap mandrós no triomfa, i si ho...
Llegeix-loLa Gabriela té divuit anys, la ment desperta i la llengua esmolada. Està passant l’estiu al poble de l’avi, Belldoc, el mateix poble dels llargs estius de la infantesa. Molts records, però encara és massa jove per mirar el passat o per dedicar-se a fer el mateix de sempre. És l’estiu dels divuit anys, el...
Llegeix-loEncapçalem amb una afirmació de The Untranslated: «la cultura catalana és un ric i vibrant fenomen que ha donat el món un nombre increïble d’obres mestres. Tres de les quals es distingeixen com a últims parangons de la creativitat catalana: La Sagrada família d’Antoni Gaudí, La persistència de la memòria de Salvador Dalí, i El...
Llegeix-loQuan vaig llegir Ígur Neblí per primera vegada, jo encara no sabia llegir. En aquell temps, era encara un marrec. Un marrec que anava molt en bici, pels voltants del poblet on havia nascut, un poblet que en aquell moment no m’agradava gaire, i que després m’agradaria més (però més val que no avancem esdeveniments);...
Llegeix-loLa crepuscologia en l’univers 26-dimensional de la literatura interdependent Sento pena per qualsevol que modeli la seva novel·la a partir de la de Potocki; amb tal multitud de personatges i esdeveniments fins i tot el lector més espavilat, en trobar-se perdut, abandonarà la lectura. Lucjan Siemienski Semblava obvi que el punt àlgid de la seva...
Llegeix-loEl dia de Santa Jordi uns quants veïns de Sant Andreu ens vam llevar amb talls al subministrament elèctric. Aprofitant l’avorriment que genera avui en dia una casa fosca sense Internet se’m va acudir que, com que estan tan de moda les llistes –la dels llibres més venuts per Sant Jordi, el cànon de literatura...
Llegeix-loSobre La Cassandra i el llop de Margarita Karapanu La Cassandra és una nena de sis anys que viu a Atenes, en el si d’una família benestant. Se’n cuiden els avis, oncles i servents (el majordom Petros, la cuinera Faní), ja que el seu pare és absent i la seva mare viu a París. Aquesta novel·la,...
Llegeix-loPublicat el 1989, vaig llegir El jardí dels set crepuscles l’any 1992. Jo tenia 18 anys. Em va agradar molt, fins al punt que els amics em van titllar de fanàtic. L’adolescència (allargada) és l’edat ideal per empassar-te patracols sense el neguit d’haver d’entendre’ls del tot, la millor època cerebral per enlluernar-se. Una arquitectura endimoniada...
Llegeix-loTotes les novel·les avorrides s’assemblen; cada novel·la divertida ho és a la seva manera. A les Ànimes mortes de Gógol n’hi ha molta, de diversió, i la raó és que es tracta d’una de les obres més singulars del seu segle. I això que el plantejament és força senzill: el misteriós protagonista d’aquest «poema», Txítxikov,...
Llegeix-loL’epitafi a la làpida de Stendhal al cementiri de Montmartre podria resumir la vida de Josep Pla: «Scrisse. Amò. Visse» (‘Va escriure. Va estimar. Va viure’). L’ordre potser no és ben bé aquest. O sí. Crec que va arribar a estimar més que escriure, perquè per l’escriptura sentia un veritable amor, i que només va...
Llegeix-loNomés la inconsciència de la joventut pot proporcionar tranquil·litat. Nosaltres hem arribat en aquell punt que ja podem copsar tots els paranys i això ens fa viure en un neguit constant. El càsting, Antònia Carré-Pons Durant els últims nou anys, les operacions estètiques han crescut un 215%, amb un augment considerable després de la...
Llegeix-loLa vida no és sinó una ombra ambulant, un pobre actor que es mou enrigidit i consumeix el temps que li toca d’estar a escena i després ja ningú no el sent més. ―W. Shakespeare, Macbeth la còpia d’una còpia d’una còpia ― Chuck Palahniuk, El club de la lluita Hi ha pocs escriptors capaços...
Llegeix-lo