Premi de la Crítica de l’Associació Espanyola de Crítics Literaris, Premi Josep Maria Llompart i Premi Crítica Serra d’Or; a aquestes altures, un s’acosta a Sala Augusta seguit de Llengua materna, l’últim llibre de poesia de Sebastià Alzamora, amb la mateixa por amb què s’acosta a la Gioconda: la por d’imaginar-se’l més gran, la por...

(Aquest és el text que es va llegir per a la presentació del llibre duta a terme el 27 de març de 2026 al Temple Romà.) Bon vespre a tothom.  I moltes gràcies per fer-nos companyia. Especialment a la Rosa Cadafalch, gran actriu i magnífica rapsoda que ens ha fet el favor de la seva...

Farid ud-Din Attar escriu des d’un imaginari on no existeix la separació entre poesia, filosofia i experiència espiritual. Llegir avui La conversa dels ocells. Les set valls, en la traducció acurada de Carles Duarte per a Tres Portals, és entrar en una tradició literària que sovint Occident ha mirat amb exotisme, però que en realitat...

Aquesta flor,del teu pit al meu llavi,flor en el llibre. Vibracions. Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) Conten que Rilke tenia per costum rebre les seves visites amb els més exquisits arranjaments florals; a les més apreciades, fins i tot les obsequiava amb la lectura en veu alta d’algunes poesies. Era d’esperar, doncs, que quan la poeta Nimet...

00. El perquè de tot Un dia vaig tindre la idea d’investigar quins poemaris havien publicat autors valencians al llarg de mitja dècada. Volia centrar-me únicament en treballs individuals, deixant a un costat la publicació d’obres completes, antologies, traduccions o llibres fets a quatre mans. El meu objectiu inicial era llegir-los i comentar-los tots per...

La poesia de Maria Antònia Salvà, i no ho dic jo, ho va dir Josep Carner —interlocutor privilegiat i amistat de confiança, que ens ha deixat lectures úniques sobre els seus textos i sobre el seu procés d’escriptura— exalta l’encís íntim, l’emoció gentil, agafa «qualsevol estímul delicat del món visible» i el transforma en una...

En l’antigor, la poesia era sinònim de música. O més ben dit: la música n’era una part indestriable. «La combinació de sons d’acord amb les lleis de la melodia, l’harmonia i el ritme», diu el DIEC2, constituïa l’única manera perquè un text fos considerat artístic. Avui, això ja no és així. I, si bé aquesta...

1. Amb quines reixestensa d’amor       la vidaInfern         m’envoltes Com és sabut, l’haiku és una forma poètica japonesa de tres versos distribuïts seguint l’esquema sil·làbic 5/7/5, que en el recompte català pren la forma de 4/6/4. Revela l’instant en què l’haijin, l’escriptor d’haikus, percep un objecte o una situació...

«Tot, sempre, ve de molt enrere», escriu Josefa Contijoch (Manlleu, 1940), poeta, narradora, assagista, traductora. És a l’inici de Sense alè (2012) un text proteic, difícil de classificar, a cavall entre la novel·la, l’autoficció, les memòries, l’assaig, la prosa poètica i fins i tot el gènere epistolar i que va merèixer el premi Ciutat de...

Sempre és una bona notícia que Víctor Sunyol torne a la publicació, esta vegada a ca Labreu. Atri s’obri amb un poema-pròleg del seu bessó Antoni Clapés i s’acaba amb unes “Notes” aclaridores —i sàvies, com les de l’Arnau Pons celanià— de Sunyol i un bon epíleg de Núria Armengol. Una citació de Danielle Collobert...

A propòsit de l’últim llibre d’Eduard Escoffet, Lírica de consum, he tornat a un article en el qual Josep Pedrals exposava que un dels trets fonamentals de la poesia és el seu caràcter imprevisible, el trencament amb la linealitat de l’expressió i la sorpresa o desconcert que aquest gir provoca en el lector («Els tombants...

No pasaránPaul Celan, «In Eins» Óssip Mandelstam va escriure en una ocasió que el poema, com la pedra de Tiútxev, és de la mateixa natura que una roca que, despresa del flanc d’una muntanya, rodola i cau enmig d’un camí i el barra. La Rosa de Ningú és el llibre que Celan va escriure a...

L’any 1985 —ara iaiejo— va sortir un dels llibres de versos més bonics que havia vist fins aleshores. Era el primer volum d’una col·lecció multilingüe de poesia, i l’havia dissenyat una gran mestra de la tipografia editorial catalana que es deia Mercedes de Azúa Comella (1947-2023). En contra dels usos moderniquis de l’època, la col·lecció...

Lectura d’ Ítaca arrasada, de Joan Deusa 1. L’estranyament de si Fa un temps, quan em trobava en el procés d’escriptura i correcció del meu llibre de poemes Exposició, de tant en tant tenia alguna conversa amb Joan Deusa sobre la follia i les possibilitats representatives de la poesia. Aquests temes a poc a poc...

Comencem amb la invocació: A mi, no la color d’uns bells ulls humans, sinó la mirada desafiant de mel espessa de les cabres, incloent-hi els precipicis. Antonina Canyelles (Palma, 1942) assumeix la identitat d’un animal salvatge (per molt que s’hagi domesticat) curiós, intel·ligent, àgil, imprevisible i amb molt bon equilibri per poder-se sostenir en terrenys...

Presentar-vos avui Pols, el nou llibre de Ramon Boixeda, guanyador del XXIII premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater, em temo que serà una tasca molt difícil, tal vegada impossible. Ho dic per atrapar la vostra benevolència, esclar, però també perquè és veritat. No és que, en si, sigui un llibre...

Dins de la magnífica Gavells. Poesia completa 1988-2023, publicada per Alfons el Magnànim, Anna Montero inclou tots els seus llibres de poemes originals —no les traduccions—, alguns ja introbables, fins eixe 2023, excepte el seu primer poemari, publicat el 1983, Polsim de lluna. D’aquest títol, que ara costarà malauradament molt de trobar, només ha recuperat...

Semblaria que els Cants d’Abelone s’estructuren, entre altres coses, per mitja d’imatges-tema o de certs usos de l’enunciat que l’emparenten amb tota una tradició mística (o de pensament de la cosa mística) de la qual vol participar. Al text de la setmana passada vaig mirar de donar el sentit estructural dels usos que Vinyoli fa...

aprèn | a oblidar el teu inici de cantRilke Qui parla als Cants d’Abelone? Podríem dir, sense errar, que és Abelone, la tia de Malte, protagonista d’Els Quaderns de Malte de Rilke. I, per què? Doncs, com ens recorda Serrallonga citant el text llibre de Rilke, perquè «Abelone tenia una cosa bona: cantava. És a...

Joan Vinyoli deu ser, amb tota probabilitat, l’autor contemporani amb qui Serrallonga sentia més afinitats, tant des d’un punt de vista poètic com des d’un punt de vista empàtic (és a dir de ‘ser dins del sentir de l’altre’, o ‘sentir-se a dins el sentir de l’altre’). Tot i que, segons apuntava en el seu...

És molt probable —i al mateix temps una llàstima— que molts lectors en veure el títol amb què Xavier Lloveras ha compilat tots els seus versos, Poesia reduïda, associïn automàticament l’adjectiu a les dimensions exigües del volum, i no en canvi a la seva naturalesa més determinant. Descomptats els qui potser hi llegeixin per error...

Hi ha poques coses que respecti més que el periodisme, però aquí no hi faig periodisme. Crec en el valor de la informació, però en conec els límits: la informació no pressuposa comprensió, la informació revelada —pel fet de revelar-la— no ofereix garantia de veritat. Les revelacions generen atenció: l’atenció obtinguda pot semblar un èxit,...

DELS LLIBRES Llavor és un poemari que té la seva arrel en el temps soterrat del confinament i en la potencialitat radical dels cossos en suspensió. A partir de la metàfora de la continuïtat orgànica, dins els poemes de Llavor va creixent també la intuïció d’una altra cadència essencial: el cicle de coagulacions i dissolucions...

Feridura, una paraula immensa que ens ofereix Begonya Mezquita. El cos del mot és llarg —pense mentre la pronuncie. Una lectura lenta i una escriptura poderosa. Hi ha tres seccions diferents on la veu es transforma; “jo és un altre”, deia Rimbaud. Un jo (tu reflectit en aquest cas) en moviment, que adopta l’entitat de...