Llibres

Raons de pes. Lectures del Jardí (II)

El dia de Santa Jordi uns quants veïns de Sant Andreu ens vam llevar amb talls al subministrament elèctric. Aprofitant l’avorriment que genera avui en dia una casa fosca sense Internet se’m va acudir que, com que estan tan de…

Innocència a cops de martell

 Sobre La Cassandra i el llop de Margarita Karapanu La Cassandra és una nena de sis anys que viu a Atenes, en el si d’una família benestant. Se’n cuiden els avis, oncles i servents (el majordom Petros, la cuinera Faní), ja…

Un gratacels. Lectures del Jardí (I)

Publicat el 1989, vaig llegir El jardí dels set crepuscles l’any 1992. Jo tenia 18 anys. Em va agradar molt, fins al punt que els amics em van titllar de fanàtic. L’adolescència (allargada) és l’edat ideal per empassar-te patracols sense…

La passió d’amor i Salvat Papasseit

(E-mail que vaig enviar fa anys a un amic i que he trobat de casualitat ara fa poc.) Els mals d’amor no tenen altra cura que morir-se. T’escric això, Francesc, a les 7:26 del matí. Porto més de dues hores…

Set notes de mòbil a Un segon de llum de Guillem Ramisa

1. Crec que una de les troballes més grans de Un segon de llum —i de tota la poesia de Guillem Ramisa, de fet— és la insistència a aconseguir un estil cru i tendre al mateix temps. És una poesia…

Sobre Ànimes mortes, de Gógol

Totes les novel·les avorrides s’assemblen; cada novel·la divertida ho és a la seva manera. A les Ànimes mortes de Gógol n’hi ha molta, de diversió, i la raó és que es tracta d’una de les obres més singulars del seu…

Sobre els Cercles (ex)cèntrics de Noèlia Díaz Vicedo

Noèlia Díaz Vicedo, filòloga nascuda a Agost, formada a la Universitat d’Alacant i doctorada a Anglaterra, ha publicat a Edicions Tremendes el seu segon llibre de poemes: Cercles (ex)cèntrics. El primer llibre de Díaz Vicedo, ja introbable, fou Arrels sagnants…

De hiats i avencs

L’Avenç ha publicat aquest febrer el nou llibre de la manresana Cristina Masanés, Marxarons. Viatge pels cims i les valls del llenguatge. Es tracta d’una espècie de dietari en diferit en què Masanés parla de l’afàsia que va patir el…

La llei de Murphy

Entre totes les obres que, d’una o altra manera, en un moment o altre, s’han declarat deutores de la Carta de Philipp Lord Chandos a Francis Bacon d’Hugo Von Hofmannsthal, el recull de la Poesia reduïda de Xavier Lloveras exhibeix…

«Però fèiem l’amor a les taules dels bars»: embriaguesa, carícia i compromís a El nòmada i l’arrel de Manel Marí

Quan besis, beu, curi el veire el temor Joan Salvat-Papasseit And no one knows where the night is going And no one knows why the wine is flowing Leonard Cohen Voldria pensar que tot plegat ha estat fruit d’un atzar…

Ara sí: l’Homenot. Sobre Un cor Furtiu. Vida de Josep Pla

L’epitafi a la làpida de Stendhal al cementiri de Montmartre podria resumir la vida de Josep Pla: «Scrisse. Amò. Visse» (‘Va escriure. Va estimar. Va viure’). L’ordre potser no és ben bé aquest. O sí. Crec que va arribar a…

I que ens sembli que és el ball dels balls…

Ell els donà la parla, i es convertiren en ànimes La cita és d’Alfred N. Whithead. És bonica, sens dubte: l’ànima és el regal del Llenguatge (amb majúscules, evidentment). Però pensant-hi, m’ha vingut al cap Wisława Szymborksa, la poesia de…

Si Gentil hagués continuat viu i encisat per Flordeneu. Sobre Canigó 1883

La recent pel·lícula documental Canigó 1833 m’ha recordat un comentari del filòleg Narcís Garolera sobre la singularitat del poeta: a diferència de la majoria d’escriptors de la seva època, Verdaguer destacà amb una poesia de «caire èpic, d’escenografia i temàtica…

Aquest món ja no és el nostre. Sobre dues novel·les de velles sàvies

Només la inconsciència de la joventut pot proporcionar tranquil·litat. Nosaltres hem arribat en aquell punt que ja podem copsar tots els paranys i això ens fa viure en un neguit constant. El càsting, Antònia Carré-Pons   Durant els últims nou…

El theatrum mundi de Damià Bardera

La vida no és sinó una ombra ambulant, un pobre actor  que es mou enrigidit i consumeix el temps que li toca d’estar a escena  i després ja ningú no el sent més.  ―W. Shakespeare, Macbeth la còpia d’una còpia…

Supervivent d’un cant remot

Ja fa uns anys que vaig perdre de petja el meu estimat companyó Gros (conegut també com a Bacó, Cansalada o Papada Fresca, de nom de fonts Marc), central corpulent i contundent del Turó de la Peira Club Cultural Deportiu…

Escandir aigua de Vichy. Sobre Bistecs de pantera, d’Antonina Canyelles

Com que som addicta a l’aigua de Vichy escric com em rota. Antonina Canyelles Que així el sonet amb gest de proxeneta  vol consonar i cobrar feina feta. Dolors Miquel Un dia que no havia d’anar a la feina em…

A propòsit d’una ètica de lectura o sobre l’alteritat dels marges

«Llegia. Llegia amb una minúcia i una atenció insuperables», així narra Maurice Blanchot com Thomas, el protagonista de Thomas l’Obscur, s’acosta a la lectura. Un mètode peculiar en què l’individu es deixa assaltar i posseir pels mots que conformen cada…

«El últim cop mortal que rep la tirania»: el Teatre Complet de Joan Ramis

Un gabinet de teràpies alternatives (seré diplomàtic) ocupa la saleta exterior d’una antiga casa benestant de la Raval de Maó. Esmitjada, la parcel·la se situa entre el carrer del Rector Mort i el carrer de la Comèdia. Els noms no…

Algunes certeses sobre la traducció d’«En hora incerta» de Primo Levi

Principalment tenia al cap un llibre meravellós, benvolgut senyor meu, que hauria revelat uns quants secrets, alleugerit dolors i pors, desfet dubtes, donat a molta gent el benefici de plorar i de riure. En trobarà l’esbós al meu calaix, al…

Lletraferidura 1: Joan Ferraté i altres coses

Plau, i és honorable, d’escriure en premsa lliure per dir allò que surti del pap, en forma de lletraferidura, quan sigui i com sigui, sense limitacions ni traves ni escarafalls, ni esperes ni convencions ni reconvencions de cap mena, i…

Un cowboy que no és un xèrif

En rengle van, alegrement, els núvols Josep Carner1 Els núvols ja no es mouen en horitzontal, sinó en vertical Eduard Olesti2 M’agrada imaginar el cowboy crepuscular que ha escrit Eduard Olesti com una mena de transposició del Sailor que apareix…

Els ressons del martell

Hi ha llibres que emeten senyals en una longitud d’ona que els seus coetanis no arriben a captar. Res a veure amb la qualitat. Això pot passar i passa amb bons i fins i tot grans llibres: llibres rodons, impecables…

Informe per a 3Cat

Benvolguts/des productors/es, La tenim. Hem trobat l’obra que buscàvem, la novel·la total. Tracta tots els temes que entusiasmen el nostre públic: la violència moral i física de l’heteropatriarcat, els fills no desitjats, el bullying, els amors d’infantesa, les infidelitats, la…

Els focs ignífugs de Josep Porcar

Godall ha publicat el 2023 el darrer llibre de poemes de Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973), Els focs ignífugs. Enguany, 2024, fa just 30 anys que treia Vint-i-dues mans de pintura, «el primer llibre que vaig publicar de…

Entre l’àliga i la serp

Aquest flamant Tiberi Cèsar té un dels moments culminants al bell mig de la novel·la («Stat sua cuique dies»), quan Octavi August, moribund, consuma la seva successió: Tiberi Claudi Neró, fill de Lívia Drusil·la, menarà el destí d’aquesta «Roma tremolosa…

Amb un ull obert

La primera persona que em va parlar de l’existència d’Enric Casasses, l’any 1986, no tenia res a veure amb el món literari. Va ser l’amic Serapi Soler (gracienc del carrer Perill) . Tots dos formàvem el Col·lectiu Altres Músiques durant…

Puff, el drac màgic de la generació literària dels setanta

Just encetada la rentrée literària del 2021, Julià Guillamon va publicar una columna en què denunciava l’arraconament sofert per l’anomenada generació dels setanta, els «actuals sèniors literaris», en favor dels autors més joves o de la més immediata novetat editorial.…

Mudar de pell

Les bèsties mudes (Fonoll, 2023), de Laia Pujol Abizanda, ha merescut el 24è Premi de Poesia Joan Duch.1 Aquest guardó ha estat una reconeguda plataforma de projecció durant aquest primer quart de segle per als poetes novells. De cop al bot,…

Manuals d’instruccions per a lectures a la intempèrie

Núria Perpinyà, Cels canviants, Lleonard Muntaner, 2023 Hi ha una tendència creixent a reduir el perímetre del camp literari. Ara, més que mai, el que compta és la novel·la, al costat o mig barrejada amb la confessió o l’expansió més…

Les memòries de la filla del Mikimoto

Encara rai que tinc amigues com la famosa filòloga montblanquina Brigid Amorós. Potser vosaltres no sabeu qui és, però es tracta de tota una institució a la zona sud de la Conca de Barberà. Lectora impenitent i experta en la…

Riba i Espriu contra Carner: de paròdies, esbossos i pells

Joan Triadú, en una entrevista que li van fer l’any 1992, conta que «l’exili va suposar un problema entre [Carles] Riba i amics seus com en [Josep] Carner». Triadú diu que entre ells hi havia «dues diferències», en el sentit…

Esguardar el nostre món: Entre Birulés i Arendt

Potser no és casualitat que només durant aquest últim any a casa nostra s’hagin publicat diversos llibres entorn de la figura d’Hannah Arendt. Penso en La nostàlgia, de Barbara Cassin (Edicions 62) que, si bé no parla exclusivament de la…

La terra i el que en dura

Un parell de vegades al mes, una mica per gust i una mica per deure, travesso bona part de l’eix transversal, també conegut com a C-25. Es tracta d’una carretera amable que, si es fa de cap a cap, et…

El pur començament de perdre’s

Robert Louis Stevenson deia en un dels seus assaigs sobre l’art d’escriure que l’estil és com una teranyina; el patró de la teranyina que l’autor aconsegueix de filar és el joc de matisos de la seva intel·ligència; és a dir,…

Els perills de la Thermomix

Tinc una amiga que organitza uns sopars d’aniversari molt curiosos. Ajunta gent ràndom (crec que l’anglicisme s’utilitza així) i fem uns àpats anuals en què neixen i evolucionen converses sempre sorprenents. Un cop, fa un parell d’anys, em va tocar…

Milfulles de raons i desraons

Borja Bagunyà, Sessió de control / Una casa fosca i un flagell (Comanegra, 2023). Manuel de Pedrolo, Situació analítica, (Comanegra, 2023). La possibilitat d’una literatura insensata la va caçar al vol fa més de set anys Max Besora una tarda…

Quatre apunts ràpids (i una postil·la) a partir de Vent a la mà, de Carles Dachs

1 En la lliga de l’epigrama, els robaiyat d’en Dachs semblen una mena d’anti-haikus. L’haiku, en un ideal, és pura evocació, i també evocació d’un silenci, podríem dir. Agafem aquest de Bashō, per exemple, escrit davant d’un antic camp de…

Revisions. Sobre Comptes pendents de Vivian Gornick

El plaer d’experimentar l’eufòria de quan et recorden intel·lectualment que ets un ésser sensible. Així, el llibre Comptes pendents de Vivian Gornick, esdevé una relectura de les obres que ha llegit i han deixat marca, una revisió constant en diferents…

Sobre Rusc o l’escriptura hipnòtica de Maria Isern

Labreu ha publicat Rusc (2023), el segon llibre de poemes de Maria Isern, que havia debutat amb Sostre de carn (2017, 2n premi Francesc Garriga). Durant aquest temps l’autora ha acabat una tesi a la qual prompte tindrem accés obertament…

L’ull i l’esperit

Dance me all around the room Spin me like a ballerina, super high Dance me all around the moon Light me up like the 4th of July  «If You Lie Down With me», Lana del Rey   I Una jove…

El compàs erràtic d’una llengua esmolada

Amb Fosca Negra (Labreu Edicions), Joan Tomàs Martínez Grimalt va guanyar els Jocs Florals de Barcelona d’aquest 2023. És el cinquè llibre de poesia del també guionista, dramaturg i estudiós del teatre social català. Veient l’ampli ventall d’activitat de l’autor,…

Necessitats confessables

Potser érem quatre gats o quaranta o quatre-cents els que esperàvem La necessitat, la nova novel·la de Pasqual Farràs. Hem hagut de tenir paciència durant catorze anys, el temps que ha passat des que va publicar el seu últim llibre,…

Destil·leria Pàmies

Qui l’hagi sentit mai a la ràdio sap que Sergi Pàmies té una capacitat innata d’improvisació narrativa. Al marge del guió, caça al vol qualsevol detall que passi per allà i se’n serveix per desplegar un discurs expansiu, implacable i…

Descrear el poema

Un dels trets de l’obra d’Anne Carson que el sofert lector (o lectora) de poesia catalana més agraeix, només apropar-s’hi, una de les característiques que més poden intrigar-lo, és el fet que els seus poemes no semblen maldar per semblar…

Céline, Guerra

Quan llegisc un autor estranger sempre mire d’establir paral·lelismes amb els escriptors de casa. És una tendència que sovint et fa obrir els ulls i veure que som una literatura tan digna com qualsevol altra. Els casos europeus sempre són…

Riure a través dels segles

Sobre les virtuts de l’Espill publicat per Cal Carré Amb la lucidesa que el caracteritza, Joan Fuster parlava de la necessitat de «desarqueologitzar» els nostres autors antics en aquests termes en una carta de 1971 adreçada a Germà Colón: «“Els…

En l’insomni veure-hi clar: sobre Charles Simic

Fa cosa d’un any va aparèixer en català Hotel insomni i pocs mesos després ens deixava el seu autor, Charles Simic (1938-2023). La notícia agafava desprevingut Pau Sanchis (àlies Sif), editor del Buc, que feia poc que s’hi intercanviava mails;…

Saber dir la vivor

Rebo una newsletter d’Anagrama. L’obro: la Irene Solà m’explica la seva novel·la, que aquest mes surt a la venda en castellà. Es diu Te di ojos y miraste las tinieblas. El correu explica quatre referències i influències per situar el…

Roma o la incapacitat de canviar

Sobre Pregària a Prosèrpina de Sánchez Piñol Fa un parell d’anys, Albert Sánchez Piñol publicava Les estructures elementals de la narrativa, on desgranava els secrets per escriure una novel·la de manera intrigant i divertida. El famós Papitu. Evidentment, es referia…

Sobre Cremaven, de Chantal Poch

Quatre anys després d’haver guanyat el II Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra, Chantal Poch torna amb un nou poemari, Cremaven (LaBreu, 2023). Mentre que a L’ala fosca la imatge que suggeria el títol li servia per parlar del…

La balena trista

Estimat Martí, Suposo que tu també t’has llegit la darrera novel·la d’en Melcior Comes, El dia de la balena. Ja ho saps, la que ens té a nosaltres dos com a personatges principals. N’estic bastant content, tot i que a…

Transicions

A partir de Matar el nervi, d’Anna Pazos La joventut com a fenomen: la generació de records. Avançar en la transició que va dels vint als trenta amb certa lucidesa i estabilitat emocional sembla un luxe reservat només per  als més…

L’epitafi més esgarrifós de Marguerite Duras: transgressió i escriptura

«Aquest text no l’hauria pogut escriure si no l’hagués viscut», afirmava Marguerite Duras a l’entrevista radiofònica que Jean Pierre Ceton li havia fet per a France Culture el 1980. L’escriptora es referia al seu relat L’home que seu al passadís,…

Pàgines de cocodril

Això és (o vol ser) una ressenya (o, com a mínim, un comentari) (a partir?) de Consum preferent (Anagrama, 2023), la novel·la guanyadora del Premi Anagrama d’enguany, escrita per Andrea Genovart. Començo aquesta ressenya constatant (confessant) que ara mateix encara…

El vincle orgànic de la paraula

Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981) és tipògraf i poeta. També és vocal de l’AELC per les Illes Balears i ha exercit la docència com a professor de disseny tipogràfic a l’EDIB. Fins ara ha publicat cinc poemaris, entre els quals…

L’atzar i les obres: una recapitulació (IX i últim)

L’any 2013, després d’haver publicat cinc novel·les, dos llibres de relats, tres obres d’assaig, una obra de teatre i més d’una vintena de traduccions —entre les quals destaquen les de E. L. Doctorow i Julien Garcq—, Julià de Jòdar donava…

La pastoral catalana. L’atzar i les obres (VIII)

A l’inici de La pastoral catalana, en Pau, un dels protagonistes de la novel·la, dina amb un amic d’infància. Com és habitual en aquests casos, tots dos passen revista al món i a sí mateixos. Parlant d’Europa, d’Espanya i de…

Tot el que ve abans de l’hora guapa

prò així visc al meu cau amb cor d’okupa a punt per quan m’arribi l’hora guapa. Jordi Cussà   És ben sabut que deambular per aquest espai imprevisible que és la vida —si no et quedes quiet esperant que t’arrabassin…

Un intent d’aproximació a L’instant inexacte, de Carles Camps Mundó

COORDENADES I Encara que de vegades pugui semblar el contrari, sovint és més complicat parlar d’una obra que t’agrada que no pas parlar d’una que no et satisfà. No tant en quant a haver-se de mullar, en el sentit de…

Et ignotas animum dimittit in artes

Sobre Plagia millor!, Manel Ollé, Calla i paga, d’Inés García López, i Urbis phantasma, de Sebastià Jovani L’Escola Bloom de tallers d’escriptura i seminaris de literatura ha esdevingut un dels centres d’irradiació més lluminosament actius del panorama literari actual. A les seves…

A propòsit de la trilogia L’atzar i les ombres de Julià de Jòdar (II). L’atzar i les obres (VII)

Llegeix la primera part de l’article aquí. 3 De manera no gaire ordenada, és a dir al vol no de les notes que he deixat de banda sinó de les impressions de la relectura de l’obra, prosseguiré amb l’enumeració incompleta…

«Jo he vengut a muntar es meu negoci…»

Contra el món, de Pere Antoni Pons, és una novel·la variada i versàtil com el seu autor. Periodista, crític d’art i literari, poeta, entrevistador, jurat de premis literaris, tuitaire, novel·lista… Segurament tot allò que li permet, de pane lucrando, viure…

Què ens diria el vell Geppetto de les noves generacions de Pinotxos?

En el centenari de Pinotxo l’any 1981, Italo Calvino va escriure que una de les característiques del relat de Collodi era el «d’oferir-se a la col·laboració perpètua del lector per ser analitzat i anotat i desmuntat i remuntat, operacions sempre…

A propòsit de la trilogia L’atzar i les ombres de Julià de Jòdar (I). L’atzar i les obres (VII)

1 Tal com hi va haver un temps, i uns llocs, on es gronxaven els jardins aeris, un temps d’impotents i clamoroses, piràmides, el temps dels àurics temples grecs, el temps de les catedrals, el del castells inversemblants i el…

«D’ell només me’n queda l’estilogràfica»

A partir de Carrer Ordener, carrer Labat de Sarah Kofman S’inicia el relat: «una parada de metro separa el carrer Ordener del carrer Labat». Entre aquest parell de carrers que configuren el títol de l’obra publicada per Lleonard Muntaner i…

Josep Domènech Ponsatí, ran de folhabilitat

Just obrint Coeficient de flotabilitat de Josep Domènech Ponsatí t’adones que et caldran alguns requisits previs, innegociables. En començar, encara que alguns epígrafs inicials o l’epíleg signat per Adrià Pujol apuntin al terme «palimpsest», entendre el títol és bàsic per…

El potent retorn a la publicació llibresca d’Eduard Marco: Ultramarins, L’Horta i Cita Prèvia

Eduard Marco (Borbotó, 1976) ha tornat a la publicació de llibres de poemes després de més d’una dècada des del seu Refugi incòlume (Denes, 2009); abans havia publicat els següents títols poètics: Ideologiari (2003), La quadratura del cercle (2005) i…

Estremida memòria, de Jesús Moncada: un homenatge de l’escriptor a la dona mequinensana

Club Editor acaba de publicar dues obres de Jesús Moncada: el recull de contes Històries de la mà esquerra i la novel·la Estremida memòria, que ja s’han presentat a la llibreria La Fatal, de Lleida, en el marc d’un vermut…

La mà esquerra de Jesús Moncada

Després d’haver treballat més d’un any colze a colze a l’editorial Montaner i Simon, Pere Calders va descobrir la vocació literària de Jesús Moncada. L’autor d’«Invasió subtil», sempre curiós, va demanar-li si li deixaria veure algun dels seus textos. Moncada…

Fal·lus, fal·làcies, musots i miquels

He donat ja el meu cor a tants homes barats! Dolors Miquel La gràcia dels bons llibres —no m’atreveixo a dir-ne dissort, d’aquest mareig del caparró— és que maltracten el lector —d’aquí cap allà, d’allà cap aquí— i el converteixen…

Escòria: entre l’emancipació i el fantasma (i III). L’atzar i les obres (VI)

Llegeix la primera part de l’article aquí, i la segona aquí. Per dotar de credibilitat i força les veus protagonistes del llibre —la del noi i la d’en Gabriel— el metanarrador ha dissenyat des del principi de la trilogia un…

Inclinar-se en temps moderns

Ara farà uns mesos que va arribar a les llibreries Inclinacions: Crítica a la rectitud (Fragmenta Editorial, 2022) de la pensadora feminista Adriana Cavarero, assaig que posa al centre d’interès el tracte amb l’alteritat, per tant, allò que no som…

Escòria: entre l’emancipació i el fantasma (II). L’atzar i les obres (VI)

Llegeix la primera part de l’article aquí. Com es reconstrueix un món abolit? Ressuscitant el morts. Una cosa que només pot fer l’art i la llegenda. Qui hagi llegit Juan Rulfo no podrà deixar de pensar que de Jòdar rendeix…

Escòria: entre l’emancipació i el fantasma (I). L’atzar i les obres (VI)

Tres notes a propòsit d’ El metall impur de Julià de Jòdar   Potser us pensareu que és tot una mentida i jo no us diré ni sí ni no  Pau Riba        I «Larvatus prodeo». Sota aquest…

Crítiques alçurades (II)

No Mor Fins ara, hem vist com Escriptures alçurades generava un moviment centrípet de metareferencialitat que sedimentava nivells dins del pla ficcional. Ara caldria veure com el llibre se centrifuga cap enfora mitjançant l’aparició del propi Hac Mor en tant…

Som la pobra gent blaugrana

True story, no glory. Let’s go. Lizzo 2023: Catalunya és un desastre, la política des de 2017 que s’arrossega com un cuc en descomposició, la inflació fa que ningú pugui arribar a final de mes i no puguem ni comprar…

Crítiques alçurades d’Hac Mor (I)

(Crítica-homenatge a les Escriptures alçurades de Carles Hac Mor) «Una crítica que vulgui mullar-se de veritat ha d’impregnar-se de l’estil de l’obra que estudia. Amb una mica de sort, l’acusaran de plagi.» Mar Rius Palmés «Tots els humans són iguals…

La mida importa

Quina hauria de ser la llargària d’un llibre de poesia? És, millor que no ens enganyem, una pregunta per passar l’estona, sense gaire transcendència; diguem el que diguem aquí, seguiran publicant-se totxos en vers inacabables i quadernets de haikus plens…

Del porc, se n’aprofita tot

Oh, que cansat que estic d’aquesta trista, covarda i tan avorrida vida de crític literari, i com m’agradaria allunyar-me’n nord enllà, on diuen que les ressenyes no són ni fel·latòries ni pseudorigoroses. Aleshores, tots els escriptors damnificats, dirien: «Mireu, mireu,…

Una vida feta obra. L’atzar i les obres (V)

Publicada barra reeditada a finals de l’any passat per Comanegra, L’atzar i les ombres, que vinc de tancar, aglutina (i Julià de Jòdar la reescriu una mica) la trilogia que va començar amb L’àngel de la segona mort (1997), va…

Guilleries: de l’oest a la Catalunya central

Igual que L’home que va matar Liberty Valance, de John Ford, Guilleries comença amb un enterrament. Comença, també, amb un mal averany: hem vingut a aquest món a patir. Ferran Garcia enceta així l’ombra de fatalitat que cobrirà la resta…

Una confabulació gens imbècil

Qui no ha tingut, ni que sigui instantàniament, la sensació de viure en un món sempre a punt del col·lapse? Encara que sigui per uns petits instants, abans que la humilitat i la caritat cristianes no treguin el nas en…

El teatre en escrit

«Ser autor dramàtic és assumir la funció de re-humanitzar l’humà que passa, amb la força de la il·luminadora desil·lusió, pel sedàs insondable i inesgotable de l’inhumà.» Dimitris Dimitriadis, El teatre en escrit (Arola Editors, 2023) L’edat d’or del teatre català,…

Josep Mir o la valenciana poesia

Ja fa uns anys, a la fi del 2019, que Edicions Carena publicà Rellent. Poesia completa, 1977-2019 de Josep Mir (Mislata, 1956), amb un imprescindible pròleg de Francesc Mompó. Mir ha tret enguany, 2022, a Edictoràlia, el dietari Apunts del…

«Els ametllers». Manifestabilitat i manifestació en Joan Maragall

La poesia, sobretot la poesia de Joan Maragall, afirma amb fermesa, però amb tremolor, la manifestabilitat dels éssers i de les coses i la possibilitat de fer-se presents al poema. Maragall més aviat tendeix a creure que la poesia fins…

Purgar la supèrbia

«I no a mi sol gran pena / la supèrbia ha donat, que els meus consorts / per culpa d’ella han doblegat l’esquena / I aquí, del pes convé que senti els forts / efectes, mentre Déu ho vulgui encara;…

Dits ondulats per una ràfega de vers

En un dels robayat de Vent a la mà, Carles Dachs equipara el cor amb el vent en l’acció d’ondular l’herba sense aferrar-s’hi (p. 21). Tot el llibre sembla néixer del gest de la mà que plega, «ondula» els dits…

Un cop de roc llançat amb traça

Quan ja havia acabat la universitat. Quan se n’havia anat de la seva ciutat i hi havia tornat al cap de tres anys. Quan havia escrit moltes pàgines sobre el seu escriptor preferit. Quan passava la jornada laboral envoltat d’adolescents…

La disparition. Sobre No robaràs, de Josep Girós

Des de fa dos anys que m’agrada xafardejar memòries de gent que no conec però que crec que em pot arribar a interessar. Vaig començar amb les de Stefan Zweig, i vaig arribar a rellegir les de l’arquitecte de Hitler,…

La pell fresca

Feia molt temps que no topàvem amb un narrador tan lligat a la «salabror». Només Joaquim Ruyra ens havia desvetllat una seducció dolça i embriagadora pel mar amb el seu lèxic ric i primordial com un encanteri, amb aquella sàvia…

Materials d’al·luvió i d’enderroc. L’atzar i les obres (IV)

De naturalesa eminentment polifònica, L’atzar i les ombres indaga en els orígens i la constitució d’una comunitat imaginària, que viu en una terra obrera de prometença. Diversos narradors ―entre els quals destaca el «noi que va prendre el relleu de…

Les virtuts de l’escriptura distreta

  —I la teva novel·la? —Oh, fico la mà a l’olla i vaig pastant. —És meravellós. I cada cop és diferent. —Sí, soc vint persones diferents.1 Massa sovint la figura de Virginia Woolf ha estat presentada amb una única imatge…

Estimar la forma

Escriu Virginia Woolf al seu diari, en pondre’s el sol un capvespre esmolat de l’octubre de 1927, que sap inventar situacions, però no arguments. Cap al far tot just ha arribat a llibreries el maig del mateix any, i fa…

Algoritme JFK

Un dels moments més divertits de la trama del «Cas Millet» —situem-nos, novembre del 2011— va ser quan en Jordi Montull va afirmar ben tristoi, a la sortida del jutjat, davant d’un eixam de micròfons: «Aviam, tampoc vaig matar Kennedy!».…

Olivada & Figat

L’aparició d’un llibre com Poesies reunides de Salvador Oliva (Banyoles, 1942) demostra en quina mena d’ecosistema literari vivim. Per una banda sobta l’aparició d’un volum tan ben editat, producte d’una tria i refosa i descart de tota una trajectòria literària…

Sobre el concepte d’histèria

La novel·la Mireia va aconseguir el Premi Lletraferit, actualment un dels guardons de més renom a València arran de l’esclat de Noruega, guanyadora l’any 2020, que ha aconseguit vendre més de 20.000 exemplars. El fenomen Noruega és difícilment explicable, imprevisible,…

Teoria General de Julià de Jòdar. L’atzar i les obres (III)

Hi ha qui diu que els grans escriptors estan condemnats a tornar a escriure sempre el mateix llibre. Si deixem al marge la mida, el gènere, el mobiliari, el to i fins i tot l’estil i els temes tractats —és…

Víctor Català entre el cel i l’infern (i II)

Sostinc que Víctor Català va integrar la simbologia mística a la seva obra amb la intenció d’absorbir-ne la potència estètica al mateix temps que en capgirava el sentit. A continuació, desplegaré una anàlisi a tall d’exemple de les possibilitats que…

Una aproximació a la Poesia completa d’Antoni Ferrer (i II)

Tot mirant de furgar l’escletxa Amb Poesia completa 1979-2021, estem davant una obra poètica que presenta una forta coherència temàtica i formal i que està formada per onze llibres, als quals cal sumar poemes dispersos i inèdits i un primer…

Víctor Català entre el cel i l’infern (I)

El 15 de desembre de 1990, David Vilaseca va fer una ponència en el marc del congrés de catalanística que se celebrava aquell dia a Londres. L’escriptor, aleshores jove doctorand de la Universitat Queen Mary, va tenir la impressió que…

Una aproximació a la Poesia completa d’Antoni Ferrer (I)

el més íntim desig que pobla l’infinit: habitar una casa feta de carn i cosmos, senyoria i domini de la llum tota en tot.  ANTONI FERRER Unes coordenades més generals A l’obra magna de Charles Taylor, Fonts del jo,1 trobem…

Des del recer subterrani

En el moment que Guim Valls, al principi del pròleg al seu pedaç d’antologia dels poemes de joan josep camacho grau, comença a fer cabrioles captatiobenevolentesques al voltant de la idea de canonització, és probable que el lector es capfiqui…

El llibre de les cases: poètica de l’arquitectura

Vaig descobrir El llibre de les cases, d’Andrea Bajani, ara fa dos anys. L’agència literària que en representa els drets l’havia enviat a diverses editorials, entre elles on jo treballava, per provocar-ne la traducció al català. En vaig llegir una…

L’atzar i les ombres, novel·la total. L’atzar i les obres (II)

Quan es va publicar L’àngel de la segona mort, el 1997, havia sentit a parlar molt —i molt bé», de Julià de Jòdar, a uns amics estimats que havien treballat amb ell en els projectes enciclopèdics que, als anys noranta,…

Un destí d’escriptor. L’atzar i les obres (I)

Ara, gràcies a l’Editorial Comanegra, L’atzar i les ombres ha deixat de ser una trilogia, composta per L’àngel de la segona mort (1997), El trànsit de les fades (2001) i El metall impur (2005), i assoleix de manera definitiva el…

El límit de la influència

Un lloc en el temps: l’intent proustià de Quim Español L’any passat vaig tenir la sort de ser lector per a un premi força important de novel·la. De mica en mica hi trobaves certs patrons, errors comuns, camins enfangats i…

D’estupors i de farses

Hi ha un punt de trobada subtil, entre la imaginació i el coneixement, que és intrínsecament artístic. M’agradaria haver-me inventat aquesta sentència tan elegant però, ai las, —a en Vladímir al que és d’en Vladímir— he de confessar que vaig…

Olga Tokarczuk: l’univers dispers

«La constel·lació, no la seqüència, porta la veritat» Cos, d’Olga Tokarczuk Llegir Olga Tokarczuk té alguna cosa d’hipnòtic. Com si sota la pell de les històries, faules i mites encapsulats, en aparença dispersos, que conformen els seus textos, pressentíssim quelcom…

Canvis de llum

Cet instant où la beauté, après s’être longtemps fait attendre surgit des choses communes, traverse notre champ radieux, lie tout ce qui peut être lié, allume tout ce qui doit être allumé de notre gerbe de ténèbres. (René Char, «À…

Per deixar d’ésser subalternes: Les dones i la literatura catalana

El descobriment que Carmen Mola, guanyadora del premi Planeta de 2021, és un pseudònim darrere del qual s’amaguen tres homes va destapar assumpcions sexistes que es mantenen vigents en el panorama literari. Es va insinuar que les dones ho tenen…

Sum precaris et non homo, Pobresa. Poemes de Jacint Verdaguer

Com sentencià T. S. Eliot, «la tradició no s’hereta, es guanya». I és dins d’aquesta línia que fa uns anys la Fundació Jacint Verdaguer va iniciar «Univers», col·lecció de petit format amb portades de Perejaume en què es revifa l’obra…

La fractura d’ala dels personatges vicensians. Un esbós.

Fins a finals de setembre al Mirabellgarten de la ciutat austríaca de Salzburg es podia visitar l’exposició Taubenträume de l’artista local Monika Pichler, la qual s’inaugurava amb un poema que diu una cosa així:1 faig camí el paisatge rellisca rere…

Les fulles mortes

Els dietaris m’agraden perquè sempre són ambigus, sospitosos. L’exemple més palmari de la distància que separa la teoria de l’autèntica pràctica literària. L’estructura pautada i l’ordre dels dies en facilita l’elaboració, però cal una mà mestra per no convertir-los en…

Escriure per comprendre’ns. L’aigua entre les coses, de Clara Ballart

A la solapa de L’aigua entre les coses (Pagès Editors, 2022), l’òpera prima de Clara Ballart, que va merèixer el 37è Premi de Poesia Miquel Martí i Pol, la poeta reescriu el començament de l’epíleg de De nuces pueris —segurament…

Annie Ernaux: persona/personatge

Fa pocs dies que l’Acadèmia Sueca anunciava la concessió del Premi Nobel de Literatura a Annie Ernaux, i les xarxes socials s’omplien tant d’ovacions com de comentaris capciosos cap a la seva obra, afortunadament més abundants els primers, tot i…

Només espòilers, V: Fora de context

Si mai llegim de manera contextualitzada és perquè fer-ho és un principi ètic, però les lectures que agafen empenta històrica sovint són les que eviten el context. És així que hi ha textos dignes de ser explicats a l’escola, encara…

L’illa i la mirada

«El món és un relat que conta un idiota, còlera i guirigall.» Miquel Àngel Llauger «Ens calia doncs mirar de molt més a prop el com i de quina manera un es fa home, i com se’n fa amb la…

Domar la bèstia

Damià Bardera té nou llibre al mercat i això sempre és una bona notícia, perquè vol dir que hi ha molta teca per llegir. Un dels múltiples relats de Bèsties de companyia (Godall Edicions) el protagonitza una cartera vocacional que…

Científicament literària

Vaig saber de l’existència de L’escuma (Periscopi, 2022) per una crítica que Anna Carreras va fer al diari Ara. La periodista hi presentava la novel·la com a «inconnexa», amb una complexitat que «sotmet la lectura», que «dificulta la fluïdesa», que…

De la bogeria de Ferrater a la poesia de Tosquelles (i II)

«Ho diré a l’inrevés […] Diré el que em fuig. No diré res de mi.» Gabriel Ferrater Funció poètica i psicoteràpia: Una lectura d’«In Memoriam» de Gabriel Ferrater neix de dues conferències de Tosquelles a l’Institut Pere Mata. Com apuntava…

Segimon Serrallonga 1968: poesia i política, poesia i guerra.

Quatre notes a partir d’«El Tet a Cao Lanh» I En una carta a Joan Triadú del 18 de juny de 1974, poc temps després de la publicació d’Eixarms, el seu primer llibre de poemes, Serrallonga li explicava: Inoblidable amic: L’any…

Maurice Blanchot i una alternativa d’ésser-en-el-món

Aquesta vegada soc vinguda a parlar-vos de Maurice Blanchot i, específicament, del seu Thomas l’Obscur, llibre que podem llegir en català des del 2018 gràcies a la traducció que Arnau Pons va publicar a l’Editorial Flanêur. Per situar-nos, podem dir…

De la poesia de Tosquelles a la bogeria de Ferrater (I)

Quan va esclatar la guerra, jo tenia catorze anys i dos mesos. […] però hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne i és la que compta. La revolta? No. Així en deia aleshores.  Gabriel Ferrater, In Memoriam…

Només espòilers, IV: Narració i seqüència

Maria Mercè Marçal va anar escrivint la seva primera i única novel·la, La passió segons Reneé Vivien, durant deu anys. La novel·la narra fragments de la vida de l’escriptora anglesa d’expressió francesa Pauline Mary Tarn (1877-1909), que signava amb pseudònim.…

Una lectura (més o menys plagiària) de Plagia millor!

A mode de coordenades Sabem (o se suposa que sabem) que ni en Art ni en Literatura mai es crea a partir del no res, ex nihilo, sinó que es parteix sempre d’algun lloc (ni en Art ni en Literatura,…

Distòcia o la natura natural

No sé ben bé quan va començar,1 però segur que ho heu notat: d’un temps ençà, s’ha escampat una moda (anava a dir com una moda) retòrica (o més aviat antiretòrica) que consisteix, sobretot en el llenguatge oral, a posar…

I desitjo i cremo, o la nova veu de la desena musa

Safo de Lesbos és, potser, una de les autores més celebrades i menys llegides de la història de la literatura. Després de gaudir d’una enorme repercussió a l’Antiguitat —tant per aquells que l’encimbellaren dalt del panteó poètic com pels que…

El meu heroi, Ponç Puigdevall

Dins la crítica literària catalana la ressenya periodística de novetats editorials és el subgènere més menyspreat per irrisori, partidista o inexistent. La disminució de les planes dels suplements culturals que s’hi dedicaven és ben demostrable, i les alternatives que ocupen…

Pla i català

Abans de morir, a més de plantar una xicranda i publicar un llibre recull d’articles de La Lectora, m’agradaria completar la col·lecció de l’Obra Completa de Josep Pla. És un repte que vaig entomar de jove, just després de llegir…

Vivian Gornick: la ciutat i l’amistat

La dona singular i la ciutat (2015) de Vivian Gornick, traduïda per Josefina Caball l’any 2017 a l’Altra Editorial, és un llibret de memòries lúcid i peculiar. És, de fet, una espècie de continuació de Vincles ferotges, les memòries de…

La poesia completa d’Antoni Prats: Vora l’Esfinx. Obra poètica (1981-2021)

L’editorial valenciana Lletra impresa ha encetat una col·lecció de poesia: Hemeroskopeion. El seu primer títol és ambiciós: Vora l’Esfinx. Obra poètica (1981-2021), la poesia completa d’Antoni Prats (Sueca, 1946), especialista en Espriu i una de les ànimes de la veterana…

Sobre «Societas Pandari»

Una anotació de diari A «Societas Pandari» (que ve a ser la forma llatina del pander’s hall de Shakespeare), Pàndar sembla que sí que hi fa de protagonista, actuant-hi per triplicat. Els tres discursos que ocupen tot el poema (menys…

Poesia de l’altre, poesia de tot

Un dels llibres de poesia que més èxit va tenir l’any passat va ser Plastilina (Fonoll, 2021), el tercer recull de Maria Sevilla, autora de Dents de polpa (Adia Edicions, 2015), mereixedor del Premi Bernat Vidal i Tomàs, i Kalàixnikov…

Més és més: UN NU NU, de J. P. (i II)

Aquest volum exempt, el del 2009, es complica el 2021 amb el que, tècnicament, és una reedició. Ho admet un full inicial en què, sota l’epígraf «PREVI TOTAL», trobem la pregunta «CALIA reeditar aquest llibre?» i una línia de punts…

Només espòilers, III: Quan parlem de Raymond Carver

«Why Don’t You Dance?» deu ser un dels millors contes de Raymond Carver. Està escrit amb aquell minimalisme que el va fer cèlebre i que sobretot devia a l’editor, a Gordon Lish, que encara viu i de qui no se…

Més és més: UN NU NU, de J. P. (I)

Hi ha una idea que s’està convertint en un clixé d’escriptor entrevistat, o que potser ja ho és: la noció que millorar un escrit és sobretot destil·lar, treure’n, sostraure paraules sobreres, de tal manera que com més s’hi treballi, en…

L’estupidesa de l’absurd

Allò que en els estudis escènics s’ha convingut a anomenar «teatre de l’absurd» no és res més que un conjunt d’obres, ben diverses i eclèctiques, que ocuparen un espai central en l’evolució del teatre del segle xx. Noms com Ionesco,…

Que sais-je?

La nit de Nadal de fa dos anys els reis d’Orient em van deixar sota l’arbre un gran embalum embolicat amb paper d’Snoopy que va resultar ser els Assaigs de Montaigne (Proa, 2008). Sense haver-los demanat, la sorpresa va ser…

Literatura txeca més enllà de Kundera: traduccions al català (III)

Sobre Trens rigorosament vigilats Quan vaig tenir la fortuna de començar a escriure per La Lectora, i més concretament quan vaig encetar aquesta sèrie sobre literatura txeca traduïda al català, em va passar pel cap que, si realment aconseguia interessar…

L’Ulysses, la fantasia de control i la carn socarrada

Com que, amb motiu del centenari de la publicació de l’Ulysses, tothom s’ha sentit obligat a dir-ne alguna cosa, s’ha anat posant en evidència que els antijoyceans tenen menys imaginació que els antivacunes. Com a mínim, els antivacunes fan l’esforç…

Un Àlien ortodox, un autor sense ortodòncies

Sobre W i Apunts per a un incendi dels ulls, de Gabriel Ventura. A hores d’ara Gabriel Ventura presenta tot un projecte artístic tangible i expansiu. Format interdisciplinàriament a l’acadèmia i al taller, entre la lletra i la imatge, la seva activitat…

Apunts sobre alguns intertextos ferraterians

Classificar és angoixant, i el cap em fa que sí quan llegeixo Georges Perec parlant d’aquesta pràctica ancestral: «Suposo que com tothom, a vegades m’agafa un deliri per l’ordre; l’abundància de coses a ordenar, la quasi-impossibilitat de distribuir-les segons criteris…

Algunes notes de mòbil sobre els poemes i les coses abans de llegir Serrallonga i Verdaguer

(Aquest text és la primera part de la ponència «Verdaguer, Serrallonga, els poemes i les coses», que es va dir el 14 de maig passat en el plenari de la Societat Verdaguer.) De quin ésser es dedueix l’existència de la…

No hi ha cap història breu

Tradicionalment, dins i fora dels estudis històrics, s’ha parlat d’una història escrita en majúscules, la dels esdeveniments transformadors, transcendents, que modifiquen el transcurs de l’existència humana, i una altra escrita en minúscules, consubstancial a l’anterior, que expressa les nimietats de…

Trilogia de Copenhagen i la nostra estranyesa

Trilogia de Copenhagen és un vestigi de temps passats. Tove Ditlevsen ens presenta una autobiografia de tres parts amb caràcter lineal, ben ordenada, que m’ha resultat estranya com a lectora del segle xxi per la manera que té l’autora de…

Respirar-nos en temps post-pandèmics o sobre el dol necessari

Sentir parlar de pandèmia fa mandra, de fet, només la seva pronúncia ja fa agafar esgarrifances. És per això que en llegir la contraportada d’una de les darreres publicacions d’Arcàdia que deia: «La pandèmia ha alterat la nostra visió del…

L’independentisme dins la narrativa catalana: un país sense ficcions? (II)

Després de l’Octubre Com apuntava a la primera part d’aquest article llarg, de la mateixa manera que va passar en el si del moviment independentista català, es produeix un abans i un després en les ficcions novel·lístiques que han volgut…

La lectura de l’espera

Em pregunto si hi ha una lectura específica per a l’espera, i quina espera. Conscient que en tindria per a molta estona, vaig triar el Decameró de Boccaccio. Els nervis malmesos de tants dies d’incertesa no em demanaven continuar amb…

L’independentisme dins la narrativa catalana: un país sense ficcions? Abans de l’Octubre (I)

El passat 12 d’abril Francesc Serés publicava en aquesta mateixa casa l’article titulat «Atura’t, terra». El text es presentava com una espècie de tancament a una sèrie que ell mateix havia començat arran de la projecció de la pel·lícula Alcarràs,…

Estratègies de despersonalització a Sol, i de dol de J. V. Foix (II)

La reescriptura de Cavalcanti, Petrarca i Ausiàs March El segon exemple de reescriptura que proposo es fa a partir del Canzoniere de Petrarca. En aquesta obra la solitud del poeta esdevé un lloc comú: no essent correspost per Laura, rebutja…

De peixos alats i llagostes d’ales d’aigua

La veu de Pau Riba –entre drings, remors de corda de guitarra, ventijols i altres músiques de l’Orchestra Fireluche– invoca la força eixampladora del somni a «Nina de Miraguano»: «Que el llit es converteixi en un mar esbarriat i els…

Estratègies de despersonalització a Sol, i de dol de J. V. Foix (I)

La reescriptura de Cavalcanti, Petrarca i Ausiàs March   Al seu conegut assaig Tradició i talent individual publicat el 1919, el poeta i crític nord-americà T. S. Eliot escriu que, després d’ésser un valor absolutament indiscutible fins al segle xviii,…

Caelum mutare, o el cant a la varietat

[…]Ma negli occhi neri di quel fanciullo io pregherò il mio dio. Ma il mio dio se ne va in bicicletta o bagna il muro con disinvoltura. Sandro Penna La poesia de Sandro Penna (1906-1977), una de les veus més…

Estoïcismes del dia

Amb Sempre és tard, Maria Josep Escrivà va guanyar el Premi Miquel de Palol de l’any 2020. El llibre està estructurat en cinc seccions separades per uns poemes-pont d’un sol vers tetradecasíl·lab que, per la seva disposició (tres hemistiquis separats)…

Ramon Vinyes i els escriptors a l’ombra

Aquest darrer setembre, l’editorial Males Herbes publicava un llibre amb tota la narrativa de Ramon Vinyes, escriptor fantàstic de la diàspora exiliat a Colòmbia durant la primera meitat de segle xx. El llibre és una antologia amb tots els seus…

La caiguda: la innocència desemmascarada?

A propòsit de la publicació, aquest febrer a Raig Verd, d’una nova versió catalana de la tercera novel·la d’Albert Camus, La caiguda (1956), esplèndidament traduïda per Anna Casassas, m’he introduït en Camus, el filòsof i escriptor existencialista. Enfrontar-se a un…

El vèncer i la por

Vista de lluny, la vida de Ferrater sembla ben llaminera per fer-ne literatura, té alguna cosa de caricaturitzable: el poeta genial, el faldiller, el bevedor —o el maleït, que és el que llegim a la faixa de la traducció castellana…

Unes paraules per Aritmètica llum, d’Enric Umbert-Rexach

(Text de presentació del llibre Aritmètica llum, llegit el 28 de març, a la llibreria La llar del llibre de Sabadell). En un passatge de la interessantíssima ressenya que ha fet d’Aritmètica llum al seu blog personal, diu el poeta…

Un homenatge amargament dolç i la inutilitat filosòfica

La primera vegada que vam poder llegir la filòsofa Simone de Beauvoir al català va ser el 1966 amb el llibre Une mort très douce, traduïda com Una mort molt dolça a càrrec de Ramon Xuriguera. Un text no estrictament…

Poesia contra filosofia

Lectura del poema «Mein Vogel» (1956) d’Ingeborg Bachmann   Mein Vogel Was auch geschieht: die verheerte Welt sinkt in die Dämmerung zurück, einen Schlaftrunk halten ihr die Wälder bereit, und vom Turm, den der Wächter verließ, blicken ruhig und steht…

Que ens donin mèrvils…!

Qui dia passa, any literari empeny. I aquest 2022, juntament amb Guillem Viladot i Joan Fuster, toca festejar el centenari del naixement i el mig segle de la mort de Gabriel Ferrater. D’entre tots els actes programats per enguany, personalment…

Tinc draps bruts

Un en recordeu de Pont aeri? Segur que sí. No, home, no, la discoteca txumba-txumba, no, on vas a parar! La sèrie. La sèrie! La millor sitcom catalana de la història, sens dubte. Tothom se’n recorda. La interpretaven els actors…

Catedrals i joc d’equip: els Soliloquis de nyigui-nyogui

En una crònica de Montserrat Serra, feta en ocasió d’un acte de presentació dels Soliloquis de nyigui-nyogui d’Enric Casasses (Edicions 62, 2021), Jordi Cornudella destaca el següent: «L’Enric Casasses no és algú molt virtuós que sap fer cantar la llengua…

Viure en la incertesa

Una de la matinada, un bar qualsevol. Els integrants de la taula ja han perdut el compte de les cerveses i els combinats que el seu fetge ha de patir. La conversa comença a decaure. És en aquest precís moment…

Ous o no ous, aquesta no és la qüestió de Jaume Ferrer

«Aixeca’ls l’hàbit i classifica: ous, no ous» Jaume Ferrer a Unsex me! (p. 45)   Si el Humbert Humbert de Nabokov contemplés el suïcidi de Lolita —una Lolita dolça i discriminada per motius d’identitat sexual— i escrivís un llibre des…

Estava enamorada, i trastornada (II)

Llegeix la primera part de l’article aquí. Et veig constantment en tot el que escric des de la teva mort. No puc evitar sentir un dolor agut, lancinant, cada cop que intento teoritzar el sofriment. La teoria, ja ho saps,…

La quotidianitat de l’erotisme com a experiència de l’impossible

Res fascina tant a l’espècie humana com el fenomen de l’eros. De fet, no seria forassenyat afirmar que la filosofia existeix, en part, gràcies a ell, ja que: què genera més admiració, misteri i encís que les passions de l’erotisme?…

Literatura txeca més enllà de Kundera: traduccions al català (II)

Fa uns dies em proposava parlar de literatura txeca i, més concretament, volia fer una selecció de les obres que tenim disponibles en català. Vaig triar la novel·la més emblemàtica de Jaroslav Hašek, Les aventures del bon soldat Švejk, per…

Diccionari provisional d’AIOUA

MOTEL Potser no és la millor manera de començar una crítica, però diria que si no heu llegit encara AIOUA, el millor que podeu fer és estalviar-vos de moment aquesta i qualsevol altra crítica, i llençar-vos de cap a la…

Murià, un país desconegut (I)

«Jordi em diu: no vulguis ésser heroïna, que no has nascut per això.» Anna Murià a «La finestra de gel» Durant els últims anys, la majoria de lectors que arribaven a llegir Anna Murià ho feien per dos camins: o…

Esperant un final sense esperança

Un final, de J. P. Sansaloni, forma part d’aquelles novel·les que, darrerament, recreen un món postapocalíptic per advertir-nos sobre els perills de la contemporaneïtat. Tal com defensa L. J. Salart a l’epíleg, lluny d’aportar un bri d’esperança, Un final ens…

Bones companyies

La llum a dalt dels arbres es rovella, una deu diu silenci i una estrella esquerda la pantalla de la nit: el vent s’endú la tarda en una esquella. Carles Dachs Com sempre, abans de posar-me a treballar m’excuso a…

Ràbia: novel·la preludi

Per casualitats lectores, el nou llibre del mallorquí Sebastià Alzamora, Ràbia (Proa, 2022), em va arribar just quan començava a llegir Sicília sense morts de Guillem Frontera, publicat l’any 2015 per Club Editor. Fins al moment, no n’havia llegit res…

«Totes les morts em relliguen a tu | com en la nit la negrallum menys fosca»

Sobre La part del foc, de Pol Guasch Amb molta probabilitat l’any 2021 es recordarà com l’any de consolidació de Pol Guasch. Anteriorment guanyador del premi de poesia Francesc Garriga amb Tanta gana (LaBreu 2018), durant el proppassat 2020 fou doblement…

Drina amunt, Drina avall

A propòsit d’Orígens, de Saša Stanišić La literatura és un ciment dèbil. També me n’adono amb aquest text. Evoco tot allò que està il·lès i passo de puntetes per allò que ha quedat destrossat, descric la vida abans i després…

L’ànima dels mecanismes

Jo us parlaré d’actes lascius, sagnants, contra natura, de càstigs i d’assassinats accidentals, de morts causades per enganys i estratagemes i, com a desenllaç, d’intrigues que han fallat i s’han girat en contra de qui les va inventar. El que…

Insuficiència mitral: Jordi Vintró en estat de Gràcia

Enguany es complix un quart de segle d’Insuficiència mitral (Lumen, 1997), un tour de force mètric i sintàctic de Jordi Vintró. Consta de dos llibres reïxits en un: l’original català i la seua versió en castellà.1 Ens centrarem en la…

Literatura txeca més enllà de Kundera: traduccions al català (I)

Si parlem d’autors nascuts a Txèquia, la qüestió sobre quin és el més important per a la literatura universal és senzilla de resoldre: aquest paper correspon a Franz Kafka i l’orgull que senten els txecs per aquesta figura no és…

En Damià Canova sempre

Damià Huguet i Roig, Canova, poeta i rajolaire, és una figura que no sona gaire –o gota— a fora Mallorca. A l’illa, en canvi, gaudeix de força popularitat. Entre el món lletraferit o campaner (de Campos, la seua vila), és…

Caryl Churchill o com resistir a l’apocalipsi

Aquest 7 de desembre va poder-se tornar a veure al Temporada Alta I només jo vaig escapar-ne, de la dramaturga britànica Caryl Churchill (1938), estrenada prèviament el 27 de maig al Teatre Lliure de Montjuïc, sota la direcció de Magda…

La mort de l’Autor i el naixement de la Lectora

La primera frase de La verda és porta. Vida i opinions de Joaquim Soler i Ferret és tota una declaració d’intencions. Hi llegim unes paraules —«Estàs a punt de llegir l’últim llibre de Joan Todó»—, que calquen literalment la primera…

Un retrat de Charles Baudelaire

En una fotografia de pla mitjà que li va fer Nadar a Baudelaire a principi de la dècada de 1860, i que els lectors catalans trobem a les edicions d’El meu cor despullat1 i El pintor de la vida moderna,2…

Versos contra la barbàrie

Sobre el paper de la poesia a Se questo è un uomo i L’écriture ou la vie Per la seva mateixa raó d’ésser, la literatura de la Shoah s’ha enfrontat a les dificultats que suposa explicar l’experiència extrema dels camps…

Versos per vendre

Els últims anys hem vist com la consideració del Barroc literari català ha anat passant de la mal anomenada «decadència» a l’estudi seriós dels textos i dels moviments intel·lectuals que els inspiraren. En aquest sentit s’ha fet molta feina de…

Perdre la màgia

Progrés i mitologia. Racionalitat i irracionalitat. Tecnologia i màgia. Són paraules que habitualment s’acaren com a conceptes antagònics, com dos bàndols irreconciliables. Viure en la societat del progrés, en la societat racional, ens fa rebutjar la màgia, la superstició, el…

Altafulla, mon amour

Ho diré ràpid i sense embuts: pocs autors catalans són capaços d’enlairar un relat —amb tants pocs elements i sovint reciclats— com fa Pep Puig. Aconsegueix que cada nova novel·la, construïda sovint sobre materials —escenes, espais o personatges— ja apareguts…

Gabriel Alomar, de bell nou, retrobat

Fa pocs dies va ser presentada la col·lecció «Fil roig» de l’editorial manresana Tigre de paper. És ben coneguda la seva aposta per l’assaig des dels seus inicis, amb un espectre prou ampli, que inclou diverses temàtiques: antifeixisme, feminisme, economies…

Conversa amb Jordi Vintró sobre les faules de La Fontaine

Jordi Vintró (Barcelona, 1943), poeta de trajectòria sòlida i variada, ha traduït llibres que un altre consideraria intraduïbles. I ho ha fet sempre amb el màxim rigor formal i una gran inventiva lingüística, sense que l’exigència de fidelitat eclipsés en…

Just al mig dels Marges

Qui l’ha anat llegint ja s’ho sap prou bé: Joan Jordi Miralles és un escriptoràs que sembla que no hi sigui però que hi és, que ja porta publicats uns quants llibres memorables en diferents gèneres i formats (novel·la, teatre,…

La ciutat i el tròpic: les moltes dualitats de Lluís Ferran de Pol

Hi ha un curiós fenomen que afecta diversos autors —i obres— de la literatura catalana, concretament alguns dels que amb més o menys consens anomenem «clàssics» i que acostumen a aparèixer en llistats d’imprescindibles i manuals d’història de la literatura.…

Qui parla és ella

A mi, d’entrada, hi ha coses que m’esparveren. Per exemple, quan Ana Blandiana teoritza sobre poesia, a «La por de la literatura», concretament al text que es diu així i que és una conferència pronunciada el 1999 a Roma, davant…

Un napalm poc incendiari

Prenc Napalm al cor com a exemple i excusa per qüestionar una opció artística que ens porta al centre de la sensibilitat desesperançada que sovinteja entre aquells qui rebutgen el món d’avui dia tal com és. Encara que les decisions…

Són bojos, aquests romans?

Aquest és un article que parlarà sobre Junil a les terres dels bàrbars, de Joan-Lluís Lluís. Abans, però, m’agradaria fer una breu marrada —serà curta, no us espanteu— per recordar un dels primers relats de Quim Monzó. Em refereixo a…

Les persecucions de Josep Carner

(Aquest text va ser llegit per l’autora el 7 de novembre de 2021 durant la LXVI Anglo-Catalan Society Annual Conference que es va desenvolupar dins el marc virtual de la Universitat de St Andrews, Escòcia). Més de vuit dècades després…

Tradició i creació, ponència de Figueres

(Text llegit en l’onzena edició del Fòrum del Patrimoni Literari, organitzat per la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada-Carles Fages de Climent, de la Universitat de Girona, el 28 d’octubre, a la Biblioteca Fages de Climent de Figueres.) Miraré d’explicar…

Sobre Han fugit les merles de març, de Vicent Alonso (II)

Hem anat veient a poc a poc els temes alonsians: la memòria, la ficció i la Veritat, la condició humana etc… Trobem altres temes menors com la temàtica social i, un altre, més marginal, l’amor. Ens referim a l’amor eròtic,…
dostoievski_arnaubarios_lalectora

Dostoievski. A partir d’una infàmia

Es veu que en els estudis de literatura russa hi ha certa propensió al biografisme: parlar de Dostoievski és parlar de la vida de Dostoievski. Motius d’aquesta tendència, tants com vulguem;1 excessos, també. Un, allò de convertir el concert de…

Hospitalitat amb Dostoievski

Amb motiu del bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski, hem vist aparèixer i reaparèixer tota mena de treballs que han volgut abastar diverses dimensions d’aquest creador conspicu. D’una banda, hi ha tot el que podríem interpretar com a biografies. Al…

Epíleg a El doble de Fiódor Dostoievski

I André Markowicz, que ha traduït —entre moltes altres coses— l’obra completa de Dostoievski al francès, en una entrevista va dir una frase memorable: «Quan llegeixes, els ulls llisquen. Quan tradueixes, els ulls se submergeixen.» La lectura lenta i detallada…

De Murià a Solà, un camí de camins

Sobre Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura Ja fa dies que a les llibreries podem trobar Baules. Vint-i-una escriptores i la seva literatura, un recull d’entrevistes literàries fetes per Marta Nadal (Barcelona, 1959) que, segons sembla, va aprofitar el confinament1…

Sobre Han fugit les merles de març, de Vicent Alonso (I)

És lícit analitzar un poc, és a dir, ressenyar tot un llibre de Vicent Alonso (Godella, 1948), un llibre sencer —no un poema ni uns versos— quan sabem que ell preferix l’anàlisi del fragment enfront del tot?1 Es lícit relacionar…

Esperant el Metro

No deu ser casualitat que, superada la ratlla que separa la il·lusió del record —és a dir, la joventut— i, assumides la vicissituds de la vida adulta, un dels temes recurrents a les converses entre amics sigui el de retallar…

Petit comentari per a ansiosos de Els jeroglífics i la Pedra de Rosetta de Carmelina Sànchez-Cutillas

Carmelina, la historiadora, l’estudiosa, la creadora, mai va formular la teoria de la «literatura absoluta» per fer referència a una literatura que és inaccessible per altra via que no sigui la composició literària, un literatura on no s’hi apliqui cap…

Llums i fums, presagis de l’hivern

Notes sobre el Porta’m amb tu de Salze Editorial Era estrany anar parlant de traducció en general i, en particular, de la traducció poètica, i no haver fet referència encara a un projecte editorial molt recent del País valencià que…

Noruega o la disputa per la ciutat-memòria

A punt de complir l’any de publicació de Noruega (2020), el llibre de Rafa Lahuerta Yúfera ja va camí cap a la sisena reimpressió amb més de tretze mil exemplars venuts. Celebrada i batejada popularment com la gran i desitjada…

La muntanya catalana: del pairalisme a l’antropocè

(Conferència llegida a les jornades d’estudi “De què parlem quan parlem de ‘novel·la muntanyenca’?”, organitzades per la Càtedra Víctor Català de la Universitat de Girona i Ajuntament de l’Escala, a L’Escala, el passat 24 de setembre.) La “muntanya catalana” és…

Paul Valéry, el poeta de l’intel·lecte

  Les ments més fortes també ho són contra elles mateixes —sobretot contra elles mateixes—. Per això es destrueixen, però sense això no aconseguirien el seu punt més àlgid. Paul Valéry1 Tal qual, de Paul Valéry, és un llibre que…

L’ofici de viure

La Lucía, la jove protagonista d’Et diré R., arriba a una gran ciutat de noms pragmàtics —els carrers, per exemple, estan numerats. Una urbs gegant i impersonal, grisa, d’extraradi perillós. Per pura casualitat —una confusió amb l’adreça on volia anar,…

Inventar ficcions per (sobre)viure ex-cèntricament

Els satèl·lit (2020) de Ricard Gázquez i la dramatúrgia postmoderna “The ex-centric, the off-center: ineluctably identified with the center it desires but is denied. This is the paradox of the postmodern and its images are often as deviant as this…

L’estrany caos neuromàntic

De vegades, a la història de la literatura, hi ha llibres que tenen tant d’impacte al seu moment que acaben generat una influència inesperada i obren noves fronteres que altres autors amplien fins al punt de formar una nova manera…

Lispector o com navegar en aigües impossibles

Va, ho deixo anar, ràpid i brusc com qui arrenca una tireta: he llegit Clarice Lispector i jo també he quedat captivada per la seva fascinant estranyesa. Per això avui no puc no parlar-vos d’una de les seves obres: això…

L’espasa i la crossa: una utopia romana de Dante Alighieri

Cap a la fi de 1329, el cardenal dominicà Bertrand de Pouget, establert a Bolonya com a legat del papa Joan XXII al nord d’Itàlia, condemnà al foc el tractat Monarchia de Dante, mort a Ravenna entre el 13 i…

La «pura autonomia de la intel·ligència»: Ausiàs March vist per Carles Riba

Tot evocant la tasca del romàntic italià Francesco De Sanctis, Carles Riba definia en un article publicat a La Veu de Catalunya el 1919 la tasca del crític com la del «curiós esperit que ha trobat la fórmula del conjur»…
manelolle_albertroig_lalectora

La dansa inacabada en el llenç del poema

A principis dels anys noranta del segle passat, Albert Roig va obrir un finestró imprevist enmig de la xafogor endormiscada que estovava al bany maria els plàcids recambrons poètics de la Catalunya Olímpica. Hi senyorejaven els dictats de la poesia…

Conversa entorn de Cinc esgrafiats a la mateixa paret, de Miquel Martí i Pol

  (Aquesta és la transcripció més o menys fidel i més o menys ordenada de la conversa que va tenir lloc al Museu Arqueològic de l’Esquerda el 20 de novembre de 2020 amb motiu de les Jornades Miquel Martí i…

D’aquests lluentons, aquestes besllums

Més que una entrada de cavall sicilià, la irrupció de Juana Dolores Romero al panorama literari ha estat la d’un paquiderm dins un local de quincalleria xinesa. Guanyadora del premi de poesia Amadeu Oller 2020 amb Bijuteria, una pròdiga entrevista…

La qüestió dels mitjans

Un tema que m’obsessiona una mica és el de la implementació d’allò que uns amics han anomenat els «dispositius imperials». Què és un dispositiu imperial? Ells proposen, com  a exemple diàfan, l’autopista, en què «un màxim de circulació coincideix amb…

Com dir el desig de veu

comment dire — ceci — ce ceci — […] comment dire — voir — entrevoir — croire entrevoir — voloir croire entrevoir — Samuel Beckett  Un dels problemes més recurrents de la història de la cultura és la relació entre…

Estem de celebració: trenta anys del Ludwig de Vintró

El 1992 es publicava a Columna el poemari Ludwig de Jordi Vintró. Uns mesos després el propi Vintró, a l’igual que el «Comment j’ai écrit certains de mes livres» del seu admirat Raymond Roussel, desxifrava a Reduccions alguns dels seus…

Llegendes del futur

Després de sentir la lectura d’aquest conte de Ray Bradbury vull aventurar-me a compartir algunes idees: la primera, que fa basarda pensar com un relat de 1951 és capaç de preveure els perills de la confiança absoluta en els avenços…

Safaris didàctics

Han passat setanta anys exactes, des del 1951, quan Ray Bradbury va publicar per primera vegada L’home il·lustrat (The illustred man). Tant el conte «La sabana» en concret com tot el llibre en global tenen aquella aroma estranya amb què…

L’hiperrealisme del demà

Jo ho veig així: la ciència-ficció hauria de rebatejar-se amb una altra categoria que ajudés a remarcar-ne la part realista, la part visionària, més que no pas la de ficció, que fa que entenguem el que llegim com una utopia…

Llum a la foscor

És una d’aquestes discussions que poden passar desapercebudes, pel fet que en lloc de congriar-se en una torbonada polèmica, puntual, plena d’escarafalls, consisteix més aviat en un diàleg inconscient, fet d’intervencions aïllades, que es responen entre si sense saber-ho i…

Auditorium

Notes disperses a partir d’El “potser” com a públic de Perejaume No singer of the day or night is lucky as I am the dark my sounding-board, the light my auditorium. Don Paterson Donna Haraway té un llibre que es diu…

Quatre raons per llegir La princesa de Clèves, de Madame de La Fayette

«La magnificiència i la galanteria no s’han mostrat mai a França amb tanta d’esplendor com durant els darrers anys de la cort d’Enric II». Així comença La princesa de Clèves, de Marie-Madelaine Pioche de la Vergne, comtessa de La Fayette.…

Eco, un altre Narcís

L’any 1983 es va estrenar la pel·lícula Zelig, dirigida i protagonitzada per Woody Allen. En el film, Allen interpreta el personatge de Leonard Zelig, un home que imita les persones que l’envolten fins al punt que és capaç de canviar…

Un camí i molts corriols

Per bé que comptades, a l’espera de nous volums de l’Edició Crítica de l’Obra de Josep Carner (ECOC, cur. Jaume Coll), de publicació imminent, les aportacions bibliogràfiques relacionades amb l’Any Carner, enrarit per la pandèmia, són ben rellevants: comptem, en…

«Sunt lacrimae rerum»: Vinyoli, l’Empordà, els clàssics grecollatins i les llàgrimes del món

«Sunt lacrimae rerum»1 és el títol del poema de Joan Vinyoli que ocupa l’onzena posició del recull Tot és ara i res. Val la pena asssenyalar-ho perquè se situa ben bé als inicis del que podríem anomenar el gran Vinyoli:…

Llum, foc, destrucció

Forma part de l’educació sentimental de tot bon espanyol haver malgastat tardes de cap de setmana mirant alguna pel·lícula canadenca o australiana de les que emeten per Telecinco o Antena 3. Normalment en companyia d’avis, padrins o oncles que sordegen:…
marcrovira_eljocdevenus_lalectora

El joc és un joc que va ser un joc (II)

  «—La canalla s’ho creu, i als crítics els agrada explicar la impotència.» «Recorda-ho tu també: no cal que ens enganyem perquè ens pugui mentir la poesia.» Pere Rovira1   Sonet perfecte, perfecte silenci A banda, doncs, de totes les…

«Tu ets de terra ferma, fuig d’aquí!». Sobre les traduccions de Nikos Kavadias a Club Editor

Aquest gener, Club Editor va publicar les poesies i la novel·la del mariner grec Nikos Kavadias. Juntament amb Li i altres relats, un volumet que la mateixa editorial havia publicat uns vuit anys abans, es posava a la disposició del…
jocdevenus_marcrovira_lalectora

El joc és un joc que va ser un joc (I)

  «Si em permeten de posar-ho en imatges, el jo és una mena de superposició dels diferents vestits que hi ha dins d’allò que anomenaré el desgavell del seu guarda-roba.» Jacques Lacan1 «(Enfosquit com el fons d’un mirall esberlat, l’emprovador…

Desperfectes pendulars (II)

Retorno al diàleg literari començat la setmana passada entre El Pèndol, d’Anna Gas, i Els desperfectes, d’Irene Pujadas, tot reprenent el fil de Manel Ollé, a partir del text en què es plantejava la considerable repolitització de la narrativa catalana…

Desperfectes pendulars (I)

Com sempre, voldria començar desmarcant-me de tot allò que no m’interessa quan parlo de literatura. Si ho faig reiteradament i volgudament, fregant inclús l’autojustificació, és perquè també necessito recordar-me el sentit que té —com a mínim per a mi i…

Terres mortes, lectures creuades

De vegades, com a lector voraç, hi ha lectures que s’encadenen amb una sèrie de paral·lelismes que fan esfereir i que et fan qüestionar si és cosa d’una intervenció divina, d’un gust propi en l’elecció llibresca o d’algun detall que…

Bocins de maduresa

Ara diré una cosa que semblaré el Jordi Llovet: haurien de prohibir a les escriptores joves (o novelles) de llegir Mercè Rodoreda. Evidentment, això és una facècia, però ja sabem què diu també la dita popular: entre brometa i brometa,…

El pes feixuc d’un passat incòmode

Sobre la Història de la Segona República Espanyola, de Josep Pla En totes les cultures de tradició sòlida, l’interès per tot allò que envolta els seus grans autors i autores depassa la seva pròpia producció. L’aparició d’inèdits en forma d’esborranys,…

Lectures poloneses, VI. Una playlist per a Zagajewski

Al darrer llibre de poemes d’Adam Zagajewski, Prawdziwe życie (‘Vida real’), publicat el 2019 a Cracòvia, hi ha un poema atípic, de ritme sincopat i lirisme eixut, constituït per una acumulació de preguntes que no se sap ben bé qui…

Una reivindicació de Hermann Hesse a partir de Narziss i Goldmund

  Cap ocell no s’enfila gaire amunt. si ho fa amb les seves ales.  William Blake Llegia en aquesta notícia ―que no diu gaire res i que m’ha suggerit el cercador quan he escrit el nom de Hermann Hesse— que…

La màquina o l’alè de vida

El mes de juny de 2020, enmig del batibull de la pandèmia de la Covid-19, apareixia a la premsa una notícia revolucionària. Havia nascut el sistema d’intel·ligència artificial GPT-3, capaç d’escriure textos a partir d’una enorme base de dades de…

Ha arribat Frantz Fanon

Tigre de Paper i Pol·len Edicions publiquen, per primera vegada en català, Els condemnats de la terra, l’obra pòstuma del pensador descolonial i psiquiatre Frantz Fanon (1925-1961). L’obra es va escriure en el context dels processos d’independència i alliberament en…

Òsties, de Ramon Mas. O com estomacar amb la paraula

Repartir (h)òsties com pans. Amb la mà plana. D’aquelles que et giren la cara i de les que et costa aixecar-te De les que deixen els cinc dits marcats i un record durador. De les que deixen ferides que cicatritzen…

El tedi detallat

He aconseguit acabar-me Els angles morts de Borja Bagunyà. I estic content, no ho negaré. Encara rai que els editors de La Lectora són considerats i deixen un marge de temps prou ampli per poder fer-ne l’article. He hagut de…
manelolle_cussa_lalectora

Més enllà dels soldats de terracota

No li fem justícia a la novel·lassa que és El primer Emperador i la Reina Lluna de Jordi Cussà si ens limitem a elogiar-ne el ritme, la fluïdesa i la qualitat de la prosa. O bé la força de convicció…

Gabriel Alomar, homenot prolífic

Fa poques setmanes la Nova Editorial Moll, l’aposta editorial de la Institució Francesc de Borja Moll, va publicar el VI volum de les obres completes de Gabriel Alomar (Palma, 1873 – El Caire, 1941). És un volum de gairebé 500…

De formes anguloses i endurides

Tres apunts sobre Les cartes, de Caterina Albert plega, plega, que ni jo et vull ofendre, ni tu deus ésser cap Isabel d’Hongria per recrear-te en l’esport divinal de veure llagues i acaronar la ronya que es troba tot corrent…

El retorn de Raul Bopp (II): Cobra Norato o el poema-brasil

Ilha do Desterro, 7 Va ser Carlos Drummond de Andrade el primer a advertir que Cobra Norato era «possiblement el més brasiler de tots els llibres de poemes brasilers».1 Aquesta condició brasilera —palpable en el lèxic, els temes, les formes—…

Immersió

Cap a la meitat de L’aigua que vols les tres filles de la cèlebre Marie Tremblaypierre decideixen fer un capbussó al llac que hi ha davant del xalet on s’han reunit per celebrar el setanta-sisè aniversari de la seva mare.…

Joaquim Cano, una nova i potent veu poètica del Migjorn

Joaquim Cano (La Nucia, 1995) trau el seu primer poemari gràcies al jurat del premi Francesc Garriga. Abans havia publicat a les revistes universitàries Gargots de la Universitat de València i a la seua cosina Capicua de la Universitat d’Alacant.…

Bon Nadal, Mr. Lampun

Aquestes últimes setmanes, entremig de tota la voràgine electoral, una de les notícies que han estat més impactants ha estat el cop d’estat a Birmània. Els militars han pres el poder del govern, acusant-lo d’haver fet unes eleccions fraudulentes, i…

Algunes ressonàncies barroques en la poesia contemporània (II)

I L’últim dia fèiem un repàs molt per sobre i a mode d’introducció de la presència d’elements barrocs en la poesia catalana contemporània. La recepció del text va fer que algunes persones diguessin què esperaven d’un article que no prometia…

Aixecar el cap

Tal1 com ens explica el filòleg Roger Canadell, curador de l’edició, en un detallat i interessant text introductori, el projecte de recollir la correspondència entre Miquel Martí i Pol i Joan Oliver ve de lluny: entre 1986 i 1987, Antoni…

Cinc notes ràpides després de llegir Pitó de Guim Valls

El nom de l’arc és «vida», la seva obra és mort. Heràclit, fr. 48 M1 1. Poc després que sortís el llibre, en un vídeo per a Núvol, Guim Valls ja donava dues de les principals claus de lectura per llegir Pitó:…

L’any que va caure la roca: la ruralitat esclafada

Un grup de joves d’un poble petit de muntanya del Pallars Jussà decideix d’anar-se a esbargir a la discoteca de la Pobla un dissabte al vespre. Tots ells tenen en comú que són els qui hauran de menar llurs respectives…

Algunes ressonàncies barroques en la poesia contemporània (I)

Ja fa anys —i qui diu anys, diu ben bé un segle— que la poesia catalana ha establert un diàleg amb una part de la tradició que havia estat menyspreada per autors i estudiosos durant molt de temps. No cal…
lloveras_antoniisarch_lalectora

L’art de triar

De la crítica literària, se’n parla més que no sembla. Periòdicament hom hi dedica articles, dossiers monogràfics en revistes, podcasts o programes de ràdio. Això sense comptar les batusses dialèctiques que setmana sí setmana també es produeixen al món tuitaire.…

Salvatge foc

  A La Lectora sabem que llegir és tornar-hi infinites vegades. Aquí també pots veure què ha escrit Júlia Ojeda Caba sobre La casa de foc de Francesc Serés.   Fa uns anys, amb l’excusa d’un aniversari, vaig deixar-me convèncer…

Serés i la casa del demiürg

  A La Lectora sabem que llegir és tornar-hi infinites vegades. Aquí també pots veure què ha escrit Artur Garcia Fuster sobre La casa de foc de Francesc Serés.   Començo a escriure encara sorpresa per la quantitat de vegades…

Percy Bysshe Shelley: entre la raó i la imaginació

Abans de Nadal, Adesiara va publicar, en traducció de Marta Pera Cucurell, i per primera vegada en català, Defensa de la poesia, de Percy Bysshe Shelley.1 El llibre no només recull l’assaig que va escriure el poeta el 1821, arran…

Una lectura de la ira

Tinc un record intens d’un professor de l’institut. Ens impartia biologia, era afable i procurava que, en conjunt, entenguéssim el que explicava, que no és poc. Però algunes tardes espesses de febrer, amb un sol molt taronja i la calefacció…

«I què | la cerimònia»

Fa prop de mig any, al setembre, LaBreu Edicions incloïa a la col·lecció Alabatre Pare què fem amb la mare morta, el darrer llibre de poemes d’Antònia Vicens. La mà narradora de l’autora basteix un univers líric en el qual,…

Una lluita contra el temps

Sobre La vida a la menuda. Dietaris (1990-2010) de Miquel Pairolí Les coses es descobreixen a través dels records que se’n tenen. Recordar una cosa vol dir veure-la —ara, només— per primera vegada. Cesare Pavese, L’ofici de viure De tots…

Allò que resta del que queda exclòs

L’any 2004, a Proa, va publicar-se Sota el signe del drac, un recull pòstum de proses crítiques escrites per Maria-Mercè Marçal entre els anys 1985 i 1997. Les proses, llegides o publicades inicialment per l’autora de manera esparsa, van ser…

Girbal Jaume at his best

Ja fa alguns anys que Edicions de 1984 va recuperant l’obra narrativa d’Eduard Girbal Jaume, però fins ara les narracions que n’havien publicat —L’estrella amb cua (2005), La tragèdia de cal Pere Llarg (2006), Oratjol de la Serra (2011)— eren…

La ciència-ficció catalana sobre la fi del món després del mecanoscrit

Si hi ha una novel·la susceptible de marcar un abans i un després en la ciència-ficció escrita en català, és Mecanoscrit del segon origen (1974), de Manuel de Pedrolo. La història de l’Alba i en Dídac, supervivents de l’anihilació de…

La gàbia de Sacco i Vanzetti

«A la sala del tribunal de Dedham, neta i polida, on tot s’ha envernissat amb elegància, costa de creure en l’existència dels muntatges, i, malgrat això… Sota aquests oms, en aquestes antigues cases de Dedham, davant aquests piadosos portals d’estil…

Cada infern té el seu poeta

«Ens interessa que existeixin els déus, i com que ens interessa, ens convé creure-hi»,1 digué el murri Ovidi en un vers cèlebre. El mateix podríem afirmar dels herois que els acompanyen, els personatges bíblics o els protagonistes de les llegendes…

La gran notícia poètica valenciana del 2020: tota Teresa Pascual

Aquest 2020 han eixit dos llibres nous i no nous de Teresa Pascual (Gandia, 1952): Rebelión de la sal (La Garúa) i El temps en ordre. Poesia reunida (1988-2019) (Institució Alfons el Magnànim; a partir d’ara l’esmentarem com a Poesia…
tsunami_manelolle_lalectora

L’exotisme nostrat de tres Hotels Serrahima

Sembla gairebé obvi pensar que si el Tsunami d’Albert Pijuan es titula així ha de ser perquè ja a la contracoberta del llibre se’ns adverteix que hi surt un tsunami que arrasa les costes de Sri Lanka. Però de fet…

Coses que et passen a Barcelona quan tens quaranta-cinc anys

Parafrasejo el títol de Llucia Ramis perquè ha aparegut una novel·la que, conscientment o no, bé podria ser-ne la continuació. Es tracta d’El futur no és el que era, de Joan Mayans, que va guanyar el X Premi Pollença de…

Pere Gimferrer, una rima

Quatre apunts de llibreta a partir d’«El diamant dins l’aigua» 1 Caputxes buides de botxí quan el record ens estavella1 El març del 2001, cinc anys després de Mascarada, Pere Gimferrer publicava El diamant dins l’aigua; el llibre s’obre amb…

Llaurar la pàgina

Si cal que encara et vegi, lloc meu i fe primera, que sigui un dia de tardor i a seny d’estels, i el llaurador, fet ombra, hagi deixat enrera la plana ben escrita de versos paral·lels. «Si cal que encara…

Goethe, Maragall i altres animals

Quan estudiem el Modernisme sempre esmentem la traducció que va fer Joan Maragall de la Ifigènia a Tàurida de J.W. von Goethe. L’estrena d’aquest text, al parc del Laberint d’Horta, l’any 1898, sota la direcció d’Adrià Gual, va significar un…

La vida (no) és un catàleg de l’Ikea

Fa poques setmanes un amic se’m va presentar a casa per obsequiar-me amb una novel·la de segona mà que havia rescatat de la llibreria de vell del poble: es deia Una dona incòmoda i l’havia editada Proa l’any 2008. L’autora?…

La ciència-ficció catalana sobre la fi del món abans del Mecanoscrit

Quan pensem en la ciència-ficció sobre la fi del món, a banda de grans noms com H.G. Wells, Stephen King o J. G. Ballard, al lectors catalans, segurament, un dels primers referents que ens ve al cap és Manuel Pedrolo.…

Brollen arbres i creixen fonts

«Segurament que no hi ha so, al món, com el de l’aigua de la font». Amb aquesta frase tan contundent però a la vegada tan evident principia Perejaume la conversa amb les «eixides naturals i localitzades d’aigua que brollen de…

El temps és el mal pas

Un «mal pas» el podem identificar com l’indret més dificultós o perillós d’un camí, des d’on hom pot estimbar-se, quedar encallat o no saber tornar enrere. Aquest és el títol que Miquel Bezares ha triat pel seu darrer poemari, publicat…

Cap a on va el teatre contemporani

Apunts sobre El drama intempestiu, de Carles Batlle Un teatro que lleva décadas sin hacer autocrítica, que es la mayoría de las veces mortalmente aburrido y al que, quizá, lo mejor que le podría pasar es que lo cerraran del…
marrodona_manelolle_lalectora

Ulls de peix a la peixera invisible

Sebastià Perelló ha muntat a La mar rodona un tros de novel·la important amb tres trossos aparentment inconnexos: tres relats que, si els llegeixes distret, podria arribar a semblar que no tenen gaire a veure. Cadascun es defensa sol i…

Lectures poloneses, V: El Job d’Anna Kamieńska

Anna Kamieńska (1920, Krasnystaw – 1986, Varsòvia) pertany a una generació de poetes polonesos a qui alguna vegada s’ha anomenat «els humanistes escèptics». Entre els seus representants més il·lustres trobem Zbigniew Herbert, Tadeusz Różewicz o Wisława Szymborska. La seva joventut…

Claudicar

El càstig, de Guillem Sala, és una obra que posa el dit a la nafra. Es llegeix en un tres i no res, basculant entre la ràbia i la indignació. Hi apareixen el món de l’ensenyament, de les relacions sexuals…

OBRO FIL

Notes a la lectura de He ballat (breument) la conga, de David Foster Wallace «Però si resulta que, com és el cas de Rolling Stone, heu arribat a un punt de la Comitiva en què heu començat a témer tant el…

Una reivindicació sense fi: El Testament d’Alcestis de Miquel de Palol

El passat mes de setembre el francès François-Michel Durazzo va ser reconegut amb el premi Laure-Bataillon 2020 per la seva traducció de Le testament d’Alceste (Zulma). Si bé considero que no necessitava cap pretext per escriure un article sobre Palol,…

Sempre és tard: l’obra mestra de Maria Josep Escrivà

Sempre és tard, recent premi Miquel de Palol 20201 i publicat a Proa, és el darrer llibre de poemes de Maria Josep Escrivà (Grau de Gandia, 1968) i al nostre parer la seua obra més reeixida al costat de Flors…

L’estrany cas del bizarro català

Tradicionalment, els gèneres fantàstics no han estat els més cultivats ni els més ben considerats pel cànon de la literatura catalana i, en conseqüència, seria infructuós intentar dibuixar una tradició i una continuïtat temàtica històrica d’aquests gèneres més enllà d’unes…

Si tot és una farsa, tu i jo som figurants?

Notes sobre Nosaltres, qui, de Mireia Calafell (Premi Mallorca Poesia 2019) De tot això, en sortirà un cant coral o una nova forma d’objectivisme? O hem d’esperar un altre viratge dins el pensament poètic de Mireia Calafell? La citació que…
la_drecera_antoni_isarch_lalectora

El sol d’un migdia d’estiu

Un text narratiu és, entre moltes altres coses, la creació amb paraules d’un món possible. L’autor pot optar per integrar-hi tots els elements a l’abast que el facin veraç, i és així com ens trobem amb novel·les acumulatives, de pulsió…

Beatriu Civera: una dona com una altra?

Últimament veig més publicacions en les xarxes socials sobre escriptores. L’altre dia, sense anar gaire lluny, vaig veure una revista literària que dedicava tot un número a l’escriptora Maria Beneyto. I inclús he arribat a veure algun quadradet xicotet sobre…

Convertir en mortal cada instant

Sobre Restes de Carnaval de Clarice Lispector Pot passar i passa que, tot sovint, les persones tímides, estranyes, una mica tocades o no, és a dir, les persones, en general —i ara veig que no cal començar a fer distincions…

Resseguint el fil de Hauptmann

Els teixidors (1892) de Gerhart Hauptmann va ser una obra amb una certa predicació entre els cercles més avançats i interessats en el teatre aleshores anomenat sociològic en el tombant de segle a Catalunya. Juntament amb Henrik Ibsen i algun…

Epicuris espuris

Que l’art ensenya i que de la poesia se’n poden treure coneixements diguem-ne vitals és sabut, notori i, sovint, exagerat. Hi ha un tipus de «coneixement poètic» que té a veure més amb una fiblada emotiva més propera a l’eslògan…

Les mares també maten

Parir no és el paradís. La història de la literatura ens ho ha demostrat en múltiples ocasions. Des de la Medea d’Eurípides fins a La infanticida de Víctor Català, el monòleg en vers en què la Nela explica com ha…

Algunes notes sobre mística i poesia després de llegir Llibre de revelacions de Laia Llobera

C’est l’inconnu qui nous mène Henri Meschonnic En un sentit positiu, la poesia podria ser alguna cosa com ara el que resulta de certa mena de tria i combinació de les paraules, en la mesura que, per un cantó, són…

Lectures poloneses, IV: Józef Czapski. Un retrat i unes cartes (fora de quadre)

Józef Czapski (1896-1993),1 pintor i escriptor polonès d’origen aristocràtic, va lluitar en la Segona Guerra Mundial, va passar dos anys en un camp soviètic de presoners i va jugar un paper important en la investigació de la massacre de Katin.…

Herències ocultes

En un capítol d’Els estranys, en què el narrador dialoga amb un amic sobre les vicissituds de les guerres carlines, hi apareix aquesta reflexió: La Història […] és cosa de governants i d’intel·lectuals. La gent, els individus, no irrompien en…

Ponç Pons i l’experiència del desarrelament a partir d’Els ullastres de Manhattan

La pluie de New York est une pluie d’exil Albert Camus L’any 2007 Ponç Pons va viatjar a Nova York amb la seva dona, on el van convidar a fer un recital de poesia a la New York University. Sobre…
londres_woolf_marcrovira_lalectora

Virginia Woolf: una lectura de la ciutat de Londres

    «La ciutat és un discurs i aquest discurs és veritablement un llenguatge: la ciutat parla als habitants, nosaltres parlem a la ciutat, la ciutat en què ens trobem, només amb habitar-la, recórrer-la, mirar-la.»1 Roland Barthes   Londres, com…

El retorn del poeta Salvador Jàfer, l’enfant sagrat dels 70 valencians

Els 70 poètics valencians són de plena actualitat, gràcies sobretot a Edicions Alfons el Magnànim de València,1 la secció de poesia de la qual dirigix el poeta Vicent Berenguer. Després de confirmar pels poemes inèdits de les seues recents Poesies…

Colons colonitzats: L’Espanya en guerra d’Albert Pla

Pocs mesos abans que més de mig món quedés confinat per l’amenaça d’un virus desconegut, s’aixecaven protestes a milers de carrers i places d’arreu del planeta. Xile, Hong Kong, París, Bogotà, Barcelona… esclataven rabioses davant la impotència i la injustícia…

El retorn de Raul Bopp (I): l’afinitat amb Brossa i el poeta com a repòrter

Ilha do Desterro, 6 «Vull ser la pintora del meu país», va escriure Tarsila do Amaral el 19 d’abril de 1923 en una carta als pares. Canviant-hi l’ofici, la frase se la podrien fer seva Oswald de Andrade o Raul…
maso_ambrosia_manelolle_lalectora

Cal·lidoscopi de contes breus

Tendim a acceptar a ulls clucs que el valor d’una ficció creix exponencialment si té prou gruix com per aconseguir recrear un barri, una dècada o un tros de món, o bé si trenca algun tabú i explora un problema…

Les preguntes inspirades (i exhalades) de Ted Chiang

La ciència-ficció és una literatura de preguntes. No és casualitat que un dels sinònims més habituals per referir-s’hi sigui «literatura especulativa», perquè això és el que fa: especula, reinterpreta, reflexiona, es fa preguntes sobre el món que l’envolta —malgrat que…

Entre el messianisme i el nihilisme d’Amélie Nothomb

Si cada jo és pare i creador de si mateix, per què llavors no pot ser també el propi àngel exterminador? Jean Paul 0. L’únic i la seva propietat, de Max Stirner —exalçat per Habermas com al resultat d’una recerca…
raulgarrigasait_manelolle_lalectora

La domesticació dels clàssics

La idea d’escriure la història d’una col·lecció de traduccions de clàssics grecs i llatins com la Bernat Metge podria arribar a semblar d’entrada un projecte lloable i fins i tot necessari, però d’un interès limitat i sectorial. Sembla que hagi…

L’ala fosca o la Madonna del parto

Sobre L’ala fosca, de Chantal Poch (II Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2019) L’ala fosca, el primer poemari de la Chantal Poch i l’últim premi Salvador Iborra (2019), té el moviment trist d’una roda travada. Que en un…
carlesriba_gloriacoll_lalectora

Sortir de festa amb Carles Riba

De l’espera És difícil parlar sobre l’espera. L’espera comparteix amb el silenci aquesta vacuïtat, la impressió del buit, del no-res. L’espera és el que passa —que no passa— enmig d’allò que considerem temps útil, aprofitat, viscut. Sobre el temps, que…
heraclitpepcoll_antoniisarch_lalectora

La paraula entre les runes

La traducció catalana de les Memòries d’Adrià, apareguda el 1983 a l’Editorial Laia gràcies al bon ofici de Jaume Creus, inclou al final del volum un Quadern de notes de les «Memòries d’Adrià», tan o més interessant que la novel·la…

Lectures poloneses, III: Les conferències sobre Proust de Józef Czapski

Józef Czapski (1896 – 1993), pintor i escriptor polonès de veu personalíssima, va néixer a Praga en una família aristocràtica, va estudiar a Sant Petersburg, Varsòvia i Cracòvia, va viure vuit anys a París i es va establir, després de…
bachmann_irisllop_lalectora

Del taller a la càtedra: una mica d’història sobre les Poetikvorlesungen

  En veritat A qui mai no s’hagi quedat sense paraula, i us ho dic jo, qui sàpiga tan sols ajudar-se ell mateix i amb les paraules – a aquest, no se’l pot ajudar. Ni pel camí curt ni pel…

Vibradors, dofins i riures enllaunats

La sèrie Black mirror, malgrat ser una obra imprescindible, ha fet més mal que bé a la ciència-ficció. No sols perquè s’ha convertit en una comparació trillada i generalitzada de tot allò que té un aire pseudofuturista, sinó perquè ha…

«Marona, adéu»

Quan la protagonista d’Em dic Lucy Barton s’inscriu en un curs d’escriptura amb la novel·lista Sarah Payne, arriba a tres conclusions que ressegueixen l’obra d’Elizabeth Strout. La primera és que escriure l’ajudarà a matar el dolor. La Lucy voldria ser…

Secrets de família?

Un dels meus subgèneres musicals preferits són les Cançons Dedicades a Mares o Sogres. Joan Manuel Serrat el va practicar amb gran èxit durant la seva joventut (ara Joan Dausà n’ha esdevingut un bon deixeble). El nano del Poble Sec,…

Per una lectura parapandèmica de l’Any de la Plaga

En un article que porta per títol «La lectura en los tiempos de Coronavirus»,1 Isabel Gómez Melenchón recomanava, ja a finals de març, fins a dotze títols novel·lístics que d’una manera o altra tracten qüestions relacionades amb epidèmies, des de…

Sarah Kane: (Silenci)

En una entrevista després de l’estrena de Crave, Kane deia les paraules següents: I actually think Crave—where there is no physical violence whatsoever, it’s a very silent play—is the most despairing of the things I’ve written so far. At some…
lasuperbia_marcrovira_lalectora

Història d’un superb explicada per ell mateix

  Se retrouver dans un état d’extrême secousse, éclaircie d’irréalité, avec dans un coin de soi-même des morceux du monde réel. Antonin Artaud…
lincolnalbardo_irenepujadas_lalectora

Apunts després de llegir Lincoln al bardo, de George Saunders

«Era mort, però era com si la seva actitud fos: Ha, ha, però llavors, ¿què és, tot això?» Lincoln al bardo, George Saunders (trad. Yannick Garcia)   1. Quant de temps pot viure una història dins el cap sense ser…

Cinc notes precipitades a partir de Les beceroles successives de Ramon Boixeda

1. Si se’m permet, començaré fent marrada. Hi ha la idea, tan pràctica com infundada, que el lloc final dels poemes és formar part d’un llibre i, si pot ser, d’un llibre amb una coherència interna. I de coherències n’hi…

La vida i la mort de Maria Handke

Aquests darrers dies setmanes mesos hem viscut una aturada global que ni intuíem ni prevèiem que pogués passar. La cons