A La Lectora creiem que sense una crítica honesta no es pot fer literatura. Pensem que el sector de la crítica està sotmès a una centrifugació cada cop més acusada per part de la maquinària de la indústria cultural i que existeixen pocs espais que no estiguin dirigits per subtils interessos comercials.

La nostra concepció del sistema literari ens duu a engegar aquesta empresa amb l’objectiu de publicar crítiques tant de novetats editorials com de qüestions literàries i culturals d’abast més ampli. Esperem que entre tots puguem fer de La Lectora un espai de crítica i pensament relaxats, que aprofundeixi en els principals temes d’estudi a tractar i que no pateixi per la basarda habitual que provoca la pressa, la immediatesa i la dictadura de l’actualitat que impera en el nostre dia a dia. Esperem, doncs, que aquí us pugueu sentir com a casa vostra.

Editors

Gerard Cisneros Cecchini
(Manresa, 1989). És llicenciat en Filosofia a la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes. Ha publicat els llibres de poemes D’epitalami, res, (Meteora, 2017; Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i Agre (El Gall Editor, 2022), la plaquette «Bolets» (Gnurf, 2012) i les traduccions Poeta de les Cendres, de Pasolini (Edicions Poncianes, 2015) i la selecció de poemes «Milestones, 13», d’Allen Ginsberg (Edicions Poncianes, 2015) i Dues conferències, d’Oscar Wilde (La Lectora, 2022).

Jaume Coll Mariné
(Muntanyola, 1989). És llicenciat en filosofia i ha publicat els llibres de versos Quanta aigua clara als ulls de la veïna (2014) i Un arbre molt alt (2018; Premi Ausiàs March i Premi Cavall Verd – Josep Maria Llompart). Ha traduït Memorial, d’Alice Oswald (2020; Premi Jordi Domènech de traducció de poesia), és membre del consell de redacció de la revista Reduccions i és baixista del grup Obeses.

Gemma Medina
(Rubí, 1989). És llicenciada en Filologia Catalana i Teoria de la Literatura i va cursar un màster d’Edició.  És editora i correctora freelance. Ha publicat articles i ressenyes a Núvol, Reduccions i La Directa. És cofundadora de la col·lecció de plaquettes de poesia «Els papers díscols». 

Marc Rovira
(Barcelona, 1989). És llicenciat en Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura, i ha cursat un màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Treballa com a docent a secundària, editor, corrector i traductor. Ha escrit els llibres de poemes Passejant a l’ampit d’una parpella maula (Galerada, 2009; Premi Amadeu Oller), Els ocells de la llum (Pagès, 2015; Premi Les Talúries de l’IEI) i Cap vespre (Proa, 2019; Premi Miquel de Palol). 

Col·laboradors

Adrià Pujol Cruells

(Begur, 1974). És antropòleg, escriptor i traductor.

Adrià Targa

(Tarragona, 1987). És llicenciat en Filologia Clàssica i treballa a l’educació secundària. Ha publicat els llibres de poemes L’exili de Constança (Cossetània, 2008), Boques en calma (Edicions 62, 2010; Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat), Ícar (Edicions Poncianes, 2015) i la plaquette Liorna (Els papers díscols, 2015). També ha traduït del gallec Celebració de Gonzalo Hermo (Godall, 2016) i té poemes publicats a Amors sense casa (Angle, 2018), antologia LGBTQ de la poesia catalana.

Albert Lloret

Albert Lloret (Barcelona, 1980). És professor de la University of Massachusetts Amherst. S’especialitza en l’estudi de la literatura de l’edat mitjana i el Renaixement. Li interessen la recepció dels textos, la història del llibre, els estudis textuals i la crítica literària.

Albert Tomàs

Filòleg i periodista. Actualment està fent una tesi doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la recepció dels clàssics a l’edat mitjana. També ha treballat sobre retòrica i poètica medievals en el context de les literatures romàniques.

Álvaro Muñoz

Va estudiar filologia catalana a València. Col·labora amb diverses editorials fent informes de lectura i per a mitjans fent crítica literària. Actualment és corrector i treballa a la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme de la Universitat de Girona.

Andrea Pereira Rueda

(Barcelona, 1995). Graduada en Estudis de Francès i Espanyol, màster en Estudis Hispànics. Ha treballat com a lectora de català i espanyol a l'Université Paul-Valéry, Montpellier 3.

Àngels Moreno Gutiérrez

València, 1993. Escriptora i metgessa. Ha publicat els llibres de poesia Clarobscur (2014), Extrema al·legoria (Premi Literatura Breu de Mislata 2015), L’usurpador (2017, XIX Premi de Poesia Maria Mercè Marçal) i em>L’agulla (2020). Ha col·laborat amb els artistes plàstics Vall-Palou, Anna Llimós i Jordi Pagès. També escriu a El Temps de les Arts sobre art, imatge, teatre i representació.

Anna Perera Roura

(Banyoles, 1986). És llicenciada en Filologia Catalana, màster de Recerca en Humanitats i doctora en literatura catalana, amb la tesi L’erotisme en la poesia catalana del segle XX: Joan Salvat-Papasseit, Josep Palau i Fabre i Gabriel Ferrater. Treballa a la Universitat de Girona fent gestió i recerca.

Antoni Isarch

Antoni Isarch (Barcelona, 1978). Doctor en Filologia Catalana per la UAB. Professor de literatura a l'ensenyament secundari i a la UOC. Ha publicat diversos estudis i ressenyes sobre la narrativa produïda a Catalunya en els anys vint i trenta, així com sobre la novel·lística catalana contemporània.

Ariadna Pell

Està acabant una tesi de sociologia i té interès en la literatura.

Arnau Barios

(Térmens, 1989). És llicenciat en Filologia Eslava a la Universitat de Barcelona. És traductor del rus. Actualment ensenya català a Sant Petersburg.

Arnau Pons

Felanitx (1965). És poeta, traductor, assagista i editor de poesia. Conrea la poesia en llengua catalana i la traducció al català de poetes alemanys, italians, francesos i portuguesos. També tradueix de l'hebreu. És especialista en la poesia de Paul Celan, de qui ha traduït diverses obres i sobre qui ha escrit assajos i treballs de crítica literària.

Artur Garcia Fuster

(Barcelona, 1991). Filòleg i professor d'institut. Expert en literatura catalana contemporània i també en sèries de TV3. Autor del l'estudi Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada (Gara d'Edizions, 2019) i del recull de relats memorialístics Partint de Zadar (Premi Pare Colom 2022, Lleonard Muntaner Editor).

Bartomeu Obrador Cursach

(Ciutadella de Menorca, 1990). Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca i doctor per la de Barcelona. Com gairebé tota persona lletraferida de la seva generació, és professor a secundària, concretament de llatí i grec. Després d’haver passat precàriament per diferents universitats i projectes de recerca, roman a Menorca sense romanticismes neoruralistes. S’ha dedicat a les llengües minoritzades de l’avior, un poc a la literatura setcentista (en sentit ample) i a escriure quatre versos. La resta, demaneu-ho als seus escrits.

Bernat Lladó Mas

(Sabadell, 1978) és doctor en Geografia Humana i professor de Geografia a la UPF. Ha publicat els llibres Franco Farinelli: Del mapa al laberinto (2013), i Seguint els passos d'El Turista. Una guia de viatge pel pensament de Dean MacCannell (2020). També ha participat en projectes d'art geogràfic com Atles Sabadell. Imaginar, representar, construir la ciutat (Museu d'Art de Sabadell, 2018).

Bernat Reher

divulgador teatral. Graduat en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra. Actualment treballa al Teatre Lliure dins del projecte Cosmos, de creació i documentació d’espectacles a l’Arxiu Lliure. Codirigeix el podcast quinzenal Passar Notes d’ICAT i és director i fundador del podcast en línia Mentrimentres. Va realitzar les pràctiques professionals al Teatre Nacional de Catalunya en l’edició de textos com el Teatre Reunit de Rosa Maria Arquimbau i Carme Montoriol.

Berta Galofré Claret

(Sant Vicenç dels Horts, 1999). Graduada en Humanitats i màster en Pensament Contemporani i Tradició Clàssica. Actualment és doctoranda a la Vrije Universiteit Brussel amb una tesi sobre l’estètica en el pensament d'Emmanuel Lévinas. Escriu i col·labora en diferents mitjans i revistes com ara La Lectora, Illa de Maians, Dialogal, entre d'altres. També és la responsable de la Secció de Filosofia de l'Ateneu Barcelonès i membre cofundadora de Mentrimentres.

Borja Bagunyà

(Barcelona, 1982). És escriptor i fundador de l'Escola Bloom. També és editor de la revista literària Carn de Cap. El seu últim llibre és Els angles morts (Periscopi, 2021).

Carla Marco

(Sant Cebrià de Vallalta, 2000). Escriptora i metgessa. Centrada en la lectura de la teoria psicoanalítica, crítica d’art i literària. Compagina l’escriptura amb la creació artística. Ha publicat els llibres de poemes Utøya (2022) i Øculta Mel (2022). Escriu a El Temps de les Arts i La Lectora.

Carles Dachs

(Santa Eugènia de Berga, 1987) és llicenciat en Filologia catalana. Va ser professor lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest entre 2017 i 2021. Ha publicat Suc de llum (Fonoll, 2010), A dalt més alt (Pagès Editors, 2015) i Vent a la mà (Edicions 62, 2021). És cofundador de la petita i letàrgica col·lecció de plaquettes «Els Papers Díscols».

Carles Rebassa

(Palma, 1977). Narrador i poeta. Ha publicat Requiescat in pace (Capaltard, 1998), juntament amb Pere Perelló; el volum Poezies (Capaltard, 2001), amb l'heterònim Bartomeu Matagalhs; Poema B (Edicions 96, 2006); Els joves i les vídues (Edicions 62, 2006; Premi Ausiàs March de poesia) i Pluja de foc (Terrícola, 2016). La darrera obra publicada és la novel·la Eren ells (Angle, 2016; Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la i Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana).

Cristina Ros

Humanista especialitzada en literatura. Des del 2012 treballa al sector editorial com a lectora i correctora.

Edgar Cotes

Edgar Cotes (Balaguer, 1997). Graduat en Traducció i Interpretació i estudiant del màster d'Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes. És traductor, corrector i editor de subtítols a TV3. Com a autor, ha publicat el llibre de microcontes Els híbrids minvats (Edicions SECC, 2017) i els seus contes han aparegut en diverses antologies. Expert en gèneres fantàstics i membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Edgar Illas

(Olot, 1975) Escriptor i professor d'estudis catalans a la universitat d'Indiana, Bloomington (EUA). És autor dels assajos The Survival Regime. Global War and the Political (Routledge, 2020) i Pensar Barcelona. Ideologies d'una ciutat global (Apostroph, 2019). En l'àmbit de la creació, ha publicat el llibre de contes Treure's la feina de sobre (Sidillà, 2018) i les novel·les Ball de bastons (Galerada, 2014) i El gel de bany sobre l'esponja (Columna, 2003).

Edgar Tello Garcia

Doctor en filologia.

Elena Casas

(Rubí, 1992). Graduada en Llengua i Literatura Catalanes i màster d'Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes. Ha centrat la seva recerca en l'estudi de la literatura del segle XX, especialment en camp de la narrativa breu. Actualment fa de lectora a la universitat Masaryk de Brno (República Txeca), on ensenya llengua i literatura catalanes.

Eloi Creus

Eloi Creus (Castellar del Vallès, 1992) és filòleg clàssic i investigador predoctoral a la Universitat de Barcelona. Interessat en el vers i en la traducció de poesia, tant a nivell teòric com pràctic, ha guanyat el premi de Traducció Vidal Alcover 2018-2019 (Premis Ciutats de Tarragona) amb Les comèdies alades d'Aristòfanes: Els núvols, La pau i Els ocells, que editarà Edicions de 1984.

Enric Blanco Piñol

(Tortosa, 1991) és doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona i professor de secundària. És membre del consell de redacció de la revista Els Marges.

Francesc J. Gómez

(Barcelona, 1971). És filòleg. Des de fa anys compagina la feina editorial amb la docència universitària i amb l'estudi de Dante i la tradició clàssica en la cultura catalana medieval. És coautor de l'antologia Per haver d'amor vida (2008). El 2019 va guanyar el premi Gabriel Ferrater de poesia amb A l'enforcall.

Francesc Montero Aulet

És doctor en Filologia catalana, professor associat de la UdG i forma part de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes i de l’equip de la Càtedra Josep Pla de la mateixa universitat. S’ha dedicat a l’estudi del periodisme literari català de la primera meitat del segle XX a través de la publicació d’estudis, l’edició de textos i el comissariat d’exposicions. Entre els autors treballats, destaquen Manuel Brunet (Manuel Brunet. El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà, 2016) i Josep Pla (Fer-se totes les il·lusions possibles i altres notes disperses, 2017).

Francesc Serés

Escriptor.

Gemma Bartolí

(Barcelona, 1991). Graduada en música a l’ESMUC i filòloga catalana. Actualment fa una tesi sobre les poètiques de la modernitat en la literatura catalana a través de Ramon D. Perés i és membre de la secretaria de la revista Haidé. Estudis Maragallians. També col·labora regularment a Caràcters, treballa al diari Ara i és professora a la UAB.

Gemma Bayod

(Barcelona, 1995) és graduada en Estudis Literaris per la UB i màster en Estudis Teatrals per la Universitat d’Amsterdam. Té experiència en el camp de la docència i en el de la traducció. Així mateix, col·labora en diverses revistes culturals, com ara Núvol, Barcelona Clàssica i 440.

Glòria Coll Domingo

(Riudoms, 1988) és música i poeta. Ha publicat tres llibres de poesia: Oda als objectes (Premi Amadeu Oller; 2013), Territori inhabitable (Premi Miquel Martí i Pol de la UAB; 2015) i Retorn (2017). Ha estudiat violoncel clàssic i històric a l'Esmuc, al Conservatori d'Utrecht i al d'Amsterdam, i ha seguit cursos universitaris de Filologia Catalana i d'Estudis Literaris.

Gonzalo Hermo

(Rianxo, 1987). És llicenciat en Filologia Gallega i doctor en Lingüística. Ha publicat tres llibres de poesia: Crac (Barbantesa, 2011), Celebración (Apiario, 2014; Premi de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris i Premi Nacional Poesia Jove «Miguel Hernández») i A vida salvaxe (2018; Premi de Poesia Afundación). Ha col·laborat amb publicacions gallegues i catalanes, com ara Caràcters.

Helena Guilera

Helena Guilera Recoder (Barcelona, 1993) va estudiar interpretació de piano al Conservatori del Liceu i teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona. Ha treballat d’agent literària al Regne Unit i actualment fa d’editora.

Irene Alerm

(La Garriga, 1988) És llicenciada en filosofia. També va cursar el màster de la UB-ESMUC-URV de Música com a art interdisciplinària i el màster de formació del professorat. Actualment és professora de filosofia a batxillerat i estudia el grau de llengua i literatura catalanes a la UOC. Ha col·laborat o col·labora amb mitjans com la revista Valors, Filosofia Ara!, Núvol i La Directa.

Irene Pujadas

(Sant Just Desvern, 1990). Grau en Humanitats i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Va treballar cinc anys a la revista butxaca i ara busca activitats per a «Barcelona Ciutat de la Literatura» i escriu a mitjans com La Llança, Ara Llegim o Barcelona Metròpolis. És una de les editores i fundadores de la revista de creació BRANCA.

Iris Llop

(Barcelona, 1990) és graduada en Estudis Literaris i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. Va cursar part dels seus estudis a la Freie Universität de Berlin. És doctora en Estudis lingüístics, literaris i culturals per la UB amb la tesi El saber de la incertesa. Kundera lector de Broch, Musil i Kafka i ha impartit classes al grau d’Estudis Literaris de la UB. És col·laboradora ocasional de la revista Caràcters i organitza el club de lectura de la Llibreria L’Odissea i el del MHCat.

Irma Vargas

(Ciutat de Méxic, 1995). Estudia filologia anglesa a la UNAM. Profesora d’anglès i escacs. Entusiasta de les llengües.

Jaume Coll Mariné

(Muntanyola, 1989). És llicenciat en filosofia i ha publicat els llibres de versos Quanta aigua clara als ulls de la veïna (2014) i Un arbre molt alt (2018; Premi Ausiàs March i Premi Cavall Verd - Josep Maria Llompart). Ha traduït Memorial, d'Alice Oswald (2020; Premi Jordi Domènech de traducció de poesia); també tradueix teatre. És membre del consell de redacció de la revista Reduccions i és baixista del grup Obeses.

Joan Rius

Joan Rius Miralles (Granollers, 1991) ha cursat estudis de cine, pedagogia i filosofia. Forma part dels pòdcasts literaris Mentrimentres i Llegiu que el món s’acaba, i col·labora amb l’Escola Bloom de literatura.

Joan Tomàs Martínez Grimalt

(Palma, 1984) Llicenciat en Història per la UAB. Màster en Història Comparada i Doctor en Arts Escèniques. En poesia ha publicat Els Jorns (2008; Premi Miquel Costa i Llobera), Proètica dels plaers (2009; Premi Bernat Vidal i Tomàs) i Obagues i solanes (2016). En teatre ha publicat Cendres. Cartografia de l'exili (Premi Pare Colom de Teatre) És membre fundador de Corcada Teatre i ha treballat en muntatges com Negret de Guinea (Premi Escènica 2011), #Comviure (Premi Ciutat de Palma d'Arts Escèniques 2017 i Premi Especial Atapib 2017), Cabaret intimíssim (Premi Atapib al millor espectacle 2019) o Galejar (2019).

Jofre Palau

(Espinelves, 1998). Actualment, fa de vaquer i eguasser a Llesp (Ribagorça). Ha estudiat Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat sobre Lluís Solà a Reduccions. Ha fet recitals poètics i ha treballat, sobretot, al camp i al bosc.

Jordi Florit Robusté

(Maó, 1976). És llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la UB. Col·laborador en diverses revistes literàries i publicacions semblants.

Jordi Marrugat

(Sabadell, 1978). És doctor en Estudis Hispànics per la Universitat de Sheffield i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Té nombrosos estudis sobre l'obra de Josep Carner, Marià Manent, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Joan Brossa o Mercè Rodoreda, entre molts altres. És professor Serra Húnter de literatura catalana a la Universitat de Barcelona.

Jordi Puig

Director editorial de Comanegra.

Josep Maria Fulquet Vidal

(Barcelona, 1948) és poeta, traductor. Recentment ha publicat el llibre de poemes Domini fosc.

Josep Maria Lluró

(Barcelona, 1963) és assagista i profesor d'Història.

Josep Santacreu

(Esplugues de Llobregat, 1984). És llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i en Filologia Catalana, té el Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística i està mirant d'acabar el Màster d'Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalana, tot a la UAB. També li agraden els castells i la cervesa.

Josep Solervicens

Professor de literatura a la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona i ha estat professor convidat a l’Institut für Romanische Philologie de la Freie Universität de Berlín (2004-2006). La seva tasca docent i investigadora se centra en l’anàlisi de poètiques, retòriques i creacions literàries del Renaixement, el Barroc, la Il·lustració i la Postmodernitat. Dirigeix l’equip d’investigació Mimesi de la UB, sobre pensament literari català de l’Edat Moderna, i ha coordinat el volum IV de la Història de la literatura d’Enciclopèdia Catalana – Ed. Barcino – Ajuntament de Barcelona (Literatura moderna: Renaixement, Barroc, Il·lustració, 2016).

Júlia Bacardit

(Barcelona, 1991). Graduada en Humanitats, escriu a mitjans com La Llança, Núvol i Nationàlia. És sòcia co-fundadora de la revista de creació BRANCA.

Julià Guillamon

És escriptor. EL seu darrer llibre publicat és Les hores noves.

Júlia Ojeda Caba

Sant Celoni (1994). Grau en Estudis Literaris UB, Màster Construcció i Representació d'Identitats Culturals, entre la UB i la Albert-Ludwig-Freiburg Universität. És investigadora predoctoral del grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat (LiCMES) de la UOC, amb una tesi sobre els imaginaris de la precarietat en el context postcrisi dins la narrativa catalana actual. Membre del consell de redacció de Caràcters.

Keren Manzano

És professora associada del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya i doctora en Traducció, Gènere i Estudis Culturals. La seva recerca de centra en la literatura de signe femení i la recepció literària d'autores traduïdes.

Laia Badal

(Terrassa, 2000). Graduada en Estudis Literaris a la UB amb la Beca de Col·laboració amb el departament i cursant el màster de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Col·labora amb el Núvol, La Lectora i Els Marges. Fa altres coses.

Laura Bolo

Laura Bolo, (La Safor, 1992). Sóc graduada en Filologia Catalana i m'he especialitzat en l'estudi de Mercè Rodoreda (Mecanismes narratius en la construcció de la novel·lística rodorediana, 2017, IEC.) Actualment faig de lectora a la universitat Queen Mary de Londres i en gestione el Centre for Catalan Studies.

Laura Farré Badia

(Granollers, 1990). Filòloga. Mequinensana d’adopció amb arrels al Vallès Oriental i branques a Arenys de Mar i a la Plana de Vic. Autora de diversos estudis sobre l’estil literari de Jesús Moncada a Estremida memòria. En l’actualitat és investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona, amb una tesi sobre la pragmàtica del silenci en la novel·lística de Jesús Moncada i Mercè Rodoreda. També estudia la llengua de Mequinensa, el registre col·loquial en la poesia de Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol i llenguatge musical per poder tocar bé el piano.

Laura G. Ortensi

(Roses, 1991). És llicenciada en Periodisme, graduada en Filologia Catalana i màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes. És correctora, assessora lingüística i professora de llengua i literatura. Ha publicat articles i ressenyes a Núvol, Butxaca, La Directa i Els de dalt.

Laura G. Ortensi & Andreu M. Miret

Laura G. Ortensi (Roses, 1991) és filòloga i col·labora habitualment a La Lectora. Andreu M. Miret (Barcelona, 1992) és Graduat en Cinema i TV, i també en Interpretació i Cant Líric. Col•labora en digitals culturals com Núvol i Barcelona Clàssica i és cantaire de l'Orfeó Català.

Leia Jiménez

(Barcelona, 1995) és filòloga catalana i clàssica, màster en papirologia grega per la Universitat d’Oxford. Actualment és investigadora predoctoral del CSIC i docent de la Universidad Complutense de Madrid. Les seves principals àrees d’interès són la lírica grega arcaica, l’educació a l’antiguitat i la tradició clàssica.

Lena Casanoves Giol

(Vic, 2003). És estudiant d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, on està desenvolupant el seu Treball de Final de Grau centrat en l'obra teatral de Víctor Català. Forma part de la Secció de Llengua i Literatura de l'Ateneu Barcelonès i col·labora amb la revista Solstici.

Lluís Solà

(Vic, 1940). És poeta.

Lola Miquel

Poeta catalana. La seva darrera obra publicada és Sutura, antologia amb què repassa la seva obra poètica fins al moment.

Lucas Capellas

(Barcelona, 1997). És investigador predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra. Fa una tesi sobre l'escriptor Juan Benet.

Manel Ollé

(Barcelona, 1962). Professor a la Facultat d’Humanitats de la UPF. Ha publicat els llibres de poesia De bandera Liberiana (1994), Mirall negre (Premi Ciutat de Palma, 2002) i Bratislava o Bucarest (Premi Gabriel Ferrater, 2014). També ha fet l'antologia Combats singulars: antologia del conte català contemporani (2007). Ha traduït del francès L’obra mestra desconeguda d’Honoré de Balzac (1997) i, del xinès, El sentit de la literatura, de Gao Xingjian (2004) i Contes estranys del pavelló dels lleures, de Pu Songling (2001). Ha antologat i traduït el recull Pedra i pinzell. Antologia de la poesia clàssica xinesa (2012). Ha publicat també assajos i articles sobre història xinesa com La Empresa de China: de la Armada Invencible al Galeón de Manila (2003).

Marc R. Justribó

(Barcelona, 1985). Llicenciat en filologia catalana. Màster en estudis avançats de literatura catalana. Postgrau de correcció. Corrector i editor de subtítols.

Marc Sogues

(Barcelona, 1982). Filòleg i professor de literatura catalana moderna.

Margalit Serra

Fa recerca en literatura comparada i és nada a Mallorca. A Israel, on viu, és doctoranda a la Universitat Bar-Ilan. Ha ensenyat llengua i literatura catalanes en instituts i universitats de les Illes Balears, Barcelona i Jerusalem. El seu principal interès és l’obra del poeta Josep Carner. A La Lectora, també hi ha publicat «Les persecucions de Josep Carner».

Maria Antònia Massanet

(Artà, 1980). Va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB i va fer un màster en estudis de gènere. Treballa en el món de la comunicació i el màrqueting. Ha escrit a Caràcters i a Poetari i té una columna a Serra d’Or. És autora dels llibres de poesia Batec (Curbet Edicions, 2014), Kiribati (Adia Edicions, 2015) i Aus de ramat (Adia Edicions, 2019).

Maria Dasca

(Tarragona, 1977). És professora de llengua, literatura i traducció, i investigadora especialista en literatura catalana contemporània. Ha publicat el llibre Entenebrats. Literatura catalana i bogeria (2016) i diversos articles sobre narrativa actual. En l’actualitat és professora d’estudis catalans a la Universitat de Harvard.

Maria Navarro López

(Sabadell, 1998) és graduada en Estudis Clàssics per la Universitat Autònoma de Barcelona i màster a la Universitat de Barcelona. Ha estat professora de secundària i estudiant d'Estudis Literaris. Interessada en la literatura i sensible a les disputes del gènere, actualment és investigadora predoctoral en aquesta mateixa universitat, on realitza una tesi sobre biografies femenines a la literatura grega antiga.

Maria Palmer Clar

(Palma, 1994). Va estudiar Llengua i Literatura Catalanes i Espanyoles a la UIB i el màster CRIC a la UB. Ha treballat amb detall l'obra d'Antònia Vicens i també ha llegit atentament Maria Sevilla, Juana Inés de la Cruz i Mercè Rodoreda, entre d’altres. Ha estat professora i ha impartit tallers de català per a joves nouvinguts. Forma part del grup de recerca LiCETC i ara està fent el doctorat en Perejaume. També fa ceràmica i hort, pinta i escriu.

Maria Sevilla

(Badalona, 1990). És autora del recull Dents de Polpa (2015) i Kalàixnikov (2017). Llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, va realitzar la tesi doctoral sobre la novel·la La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal. Des del 2019, és una de les tres programadores de l’Horiginal.

Marina Pintor

(Barcelona, 1992). Marina Pintor és escriptora i professora. Graduada en Humanitats, també té un màster en Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes. Va escriure una novel·la macabra remotament basada en la vida (fictícia) de Guillem de Cabestany. Actualment, està treballant en el seu primer assaig gràcies a l'impuls de la beca Finestres. També té un blog: https://marinapintor.substack.com/

Mateu Sagarra i Obach

(Barcelona, 1996). És graduat en Cinema i actualment cursa el Màster de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. Té experiència com a llibreter i està interessat en el camp literari i cultural català.

Melcion Mateu

Melcion Mateu (Barcelona, 1971). És doctor en Literatura Espanyola i Portuguesa per la Universitat de Nova York i Màster en Literatura Comparada per la de Cornell. Ha publicat Vida evident (Premi Octavio Paz 1998), Ningú, petit (2002), Jardí amb cangurs (2005) i Illes lligades (Jocs Florals de Barcelona 2014). Amb el poeta nord-americà Rowan Ricardo Phillips, ha participat al CD Poètica (2016). Ha traduït autors com John Ashbery i Michael Ondaatje. Des de Florianópolis (Brasil) imparteix cursos virtuals per al Laboratori de Lletres.

Miquel Àngel Llauger

(Palma, 1963), és llicenciat en filologia catalana i professor de secundària. Ha publicat diversos llibres de poesia (el darrer és Fourmillante) i de traducció de poesia. Forma part del consell de redacció de la revista digital Veus baixes i mantén el bloc de traduccions de poesia Anostrats.

Miquel Bonet

Miquel Bonet (Reus, 1977). Va estudiar Humanitats i Filologia Catalana, i intenta guanyar-se la vida en l'inhòspit món del periodisme cultural. Actualment publica articles escrits al Quadern de El País i parlats a Rac1. Ha publicat la novel·la El dia de l'escórpora (2015), el recull d'articles Periodisme de Contacte (2022) i treballa en l'assaig gastronòmic Rei Gord (Beca Finestres 2022).

Miquel Cabal Guarro

(Barcelona, 1977) És traductor literari del rus. Llicenciat en Filologia Eslava i doctor en Lingüística, ha publicat una quarantena de traduccions de narrativa i teatre. Fa de professor a la UB i la UPF.

Miriam Ruiz-Ruano

(Vic, 1994). Graduada en filologia catalana. És professora de literatura a la UAB. Actualment fa una tesi sobre la recepció crítica i literària d’Ausiàs March als segles XIX i XX. Ha publicat articles sobre aquest poeta en revistes catalanes com Els Marges i també internacionals, com la nord-americana Caliope. Ha publicat el volum Vós i jo entre els antics. Fonts i influències de la literatura catalana medieval (Premi València Nova d’Assaig 2020 de la Institució Alfons el Magnànim) i és coeditora de la miscel·lània Teixir xarxa, fer camí: Aportacions presents al futur de la catalanística de l’Associació de Joves Investigadors en Llengua i Literatura Catalanes.

Misael Alerm

(La Garriga, 1990). Llicenciat en Belles Arts i màster en Estudis Avançats en Història de l'Art. Ha publicat els llibres de poemes Vell País Natal (Adia, 2014) i Aiga (Adia, 2017). Coordina l'espai Expressions de La Directa. Treballa amb joves.

Pau Sanchis

(la Pobla de Farnals, l’Horta Nord, 1978) és editor i traductor. Ha estudiat Filologia Catalana i Hispànica i Literatura Comparada. Ha publicat sis llibres de poesia, els últims dels quals són Veles i Falsa-ratlla (Premi Ventura Ametller). Tradueix literatura italiana, croata i sèrbia al català i al castellà, i literatura catalana al castellà. Col·labora regularment en el Diari La Veu del País Valencià amb articles sobre literatura. És un dels socis d’Edicions del Buc.

Pep Paré & Víctor Sunyol

Pep Paré ha estat l'encarregat de la introducció de la nova edició en dos volums de la Poesia completa de Miquel Martí i Pol, d'aparició imminent. Víctor Sunyol ha publicat recentment Des de quin on, una antologia en què repassa la seva trajectòria poètica.

Pepe Massana

(1991). Científic interessat en la literatura. Apassionat dels Balcans.

Pere Ballart

(Barcelona, 1964). Professor de teoria de la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en retòrica i teoria de la poesia. Exerceix de crític literari en diverses publicacions. És autor de diversos llibres de reflexió sobre el procés de creació poètica, com Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno (1994), El contorn del poema (1998, premi de la Institució de les Lletres Catalanes d’assaig 2000), El riure de la màscara. Formes de l’objectivitat en la poesia contemporània (2007, premis Josep Vallverdú d’assaig 2004 i Crítica Serra d’Or d’assaig 2008) i La veu cantant (2011, premi Sant Miquel d’Engolasters 2010). Pel que fa a la poesia catalana, s’ha dedicat sobretot a l’anàlisi de l’obra de Gabriel Ferrater.

Pere Císcar

(Bellreguard, 1975) Professor de valencià a secundària. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. Escriu a Caràcters i al Núvol. Ha publicat els següents poemaris: Ara és de(mà) (2000), A plec dispers (Edicions 96, 2008) i Anit sempre (Edicions del Buc, 2017).

Pol Serrabassa

(Vic, 1987). És llicenciat en Filologia Catalana i professor d'institut. Ha estat guardonat amb el premi IEC Lluís Nicolau d’Olwer pel seu estudi La Renaixença literària a Vic: dels orígens a la consolidació, corresponent al seu treball de doctorat.

Quim Font

Quim Font (Vic, 1983). És mestre de música i porta el projecte musical Lloret Salvatge.

Ramon Boixeda

(Santa Julià de Vilatorta, 1981) és, acadèmicament parlant, llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura Catalana, Arquitecte Tècnic i màster en Filosofia i Cultura Moderna. Ha publicat, entre altres llibres de poesia, EL cel dins un pou, i col·labora en diverses revistes literàries. Actualment està establert a Sevilla.

Raquel Santanera

(Manlleu, 1991). Té el grau d’Estudis Literaris i el màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals. Ha publicat Teologia poètica d’un sol ús, premi de poesia Martí Dot (2014, Viena Edicions) i De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, premi de poesia de Pollença (2017). Actualment, també és coordinadora i programadora a l’Horiginal, i del cicle de poesia Els Vespres Malgastats.

Raül Garrigasait

Raül Garrigasait (Solsona, 1979). En el camp de l'assaig ha explorat temes com el cosmopolitisme (El gos cosmopolita i dos espècimens més, 2012), Santiago Rusiñol i l'entrada de la modernitat a Catalunya (El fugitiu que no se'n va, 2018), la relació entre els clàssics grecollatins i el poder (Els fundadors, 2020) i la ira (La ira, 2020). La seva novel·la Els estranys (2017) va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l'Any i el Premi El Setè Cel. Ha traduït, entre altres, Plató, Goethe, Papadiamandis, Joseph Roth i Peter Sloterdijk. Actualment presideix La Casa dels Clàssics, un projecte que promou la creació, el pensament i la difusió dels clàssics universals.

Roser Casamayor

(Barcelona, 1994). És filòloga catalana i ha cursat el Màster Universitari d’Estudis Teatrals. De tant en tant col·labora al Núvol i té publicat un estudi sobre Gabriel Ferrater a Els Marges. Ha treballat com a correctora i traductora, però es considera més aviat una investigadora en poesia i arts escèniques.

Sergi Castellà Martínez

(Barcelona, 1994) és investigador predoctoral en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. S'ocupa de la relació de la poesia contemporània amb la filosofia de Ramon Llull, per exemple, en Jacint Verdaguer, J. V. Foix o Josep Palau i Fabre.

Toni Sala

(Sant Feliu de Guixols, 1969) és escriptor. El seu darrer llibre publicat és Una família.

Víctor García Tur

(Barcelona, 1981) és un escriptor i dissenyador gràfic. Ha publicat Twistanschauung, premi Documenta 2008; Els romanents, premi Just M. Casero 2017; El país dels cecs, Premi Mercè Rodoreda 2018, i, L'aigua que vols, premi Sant Jordi de novel·la 2020.

Víctor Obiols

Va néixer el segle passat, i encara vailet, el 1974, publicà Opus zero, que Joan Brossa, en el seu simpàtic pròleg (tot i témer que l’autor no s’acabés convertint en un «titella de fil»), relacionava amb «la poesia civil de pastalluna que s’engiponava de petit». El gener de 2015 publicà una antologia dels seus primers 25 anys de poesia (1974-1999) aplegant-hi uns quants llibres (Sol de lluna ple). Ha ampliat la seva activitat poètica en forma de cançons, enregistrant alguns àlbums sota el malnom de Víctor Bocanegra.

Xavier Bru de Sala

És escriptor.

Xavier Farré

Poeta, traductor. Ha publicat cinc llibres de poemes i ha traduït més de trenta obres del polonès i l'eslovè al català i al castellà. Darrerament, ha publicat el llibre d’assaig L’auditori de Görlitz i ha traduït dos llibres de la premi Nobel de 2018, Olga Tokarczuk (Cos, ed. Rata i L’ànima perduda/El alma perdida, ed. Thule). Es pot consultar una llista d’obres a: http://xavierfarreabcd.blogspot.com/p/sobre-lautor.html

Xènia Dyakonova

(Sant Petersburg, 1985). És Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha publicat tres llibres de poemes en rus i dos en català, Per l'inquilí anterior (2015) i Dos viatges (2020), a part d'un grapat de traduccions de literatura russa. És guanyadora del Premi Vidal Alcover de Traducció (2016) i del Premi PEN de Traducció (2018). Imparteix classes a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i col·labora amb el diari Ara.

Yasmina Ribera Gil

(Albalat de la Ribera, 1995). És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València. Es dedica a la docència en educació secundària. També, s’ha centrat en la investigació sobre escriptores de la literatura catalana i ha participat i col·laborat en congressos i jornades sobre literatura catalana i educació.