A La Lectora creiem que sense una crítica honesta no es pot fer literatura. Pensem que el sector de la crítica està sotmès a una centrifugació cada cop més acusada per part de la maquinària de la indústria cultural i que existeixen pocs espais que no estiguin dirigits per subtils interessos comercials.

La nostra concepció del sistema literari ens duu a engegar aquesta empresa amb l’objectiu de publicar crítiques tant de novetats editorials com de qüestions literàries i culturals d’abast més ampli. Esperem que entre tots puguem fer de La Lectora un espai de crítica i pensament relaxats, que aprofundeixi en els principals temes d’estudi a tractar i que no pateixi per la basarda habitual que provoca la pressa, la immediatesa i la dictadura de l’actualitat que impera en el nostre dia a dia. Esperem, doncs, que aquí us pugueu sentir com a casa vostra.

Editors

Gerard Cisneros
(Manresa, 1989). És llicenciat en Filosofia a la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes. Es dedica a la docència en educació secundària. Ha publicat el llibre de poemes D’epitalami, res, (Meteora, 2017; Premi Cadaqués a Rosa Leveroni), la plaquette «Bolets» (Gnurf, 2012) i les traduccions Poeta de les Cendres, de Pasolini (Edicions Poncianes, 2015) i la selecció de poemes «Milestones, 13», d’Allen Ginsberg (Edicions Poncianes, 2015).

Jaume Coll Mariné
(Muntanyola, 1989). És llicenciat en filosofia i ha publicat els llibres de versos Quanta aigua clara als ulls de la veïna (2014) i Un arbre molt alt (2018; Premi Ausiàs March i Premi Cavall Verd – Josep Maria Llompart). Ha traduït Memorial, d’Alice Oswald (2020; Premi Jordi Domènech de traducció de poesia), és membre del consell de redacció de la revista Reduccions i és baixista del grup Obeses.

Gemma Medina
(Rubí, 1989). És llicenciada en Filologia Catalana i Teoria de la Literatura i va cursar un màster d’Edició.  És editora i correctora freelance. Ha publicat articles i ressenyes a Núvol, Reduccions i La Directa. És cofundadora de la col·lecció de plaquettes de poesia «Els papers díscols». Actualment viu a Budapest.

Marc Rovira
(Barcelona, 1989). És llicenciat en Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura, i ha cursat un màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Treballa com a docent a secundària, editor, corrector i traductor. Ha escrit els llibres de poemes Passejant a l’ampit d’una parpella maula (Galerada, 2009; Premi Amadeu Oller), Els ocells de la llum (Pagès, 2015; Premi Les Talúries de l’IEI) i Cap vespre (Proa, 2019; Premi Miquel de Palol). 

Col·laboradors

Adrià Targa

(Tarragona, 1987). És llicenciat en Filologia Clàssica i treballa a l’educació secundària. Ha publicat els llibres de poemes L’exili de Constança (Cossetània, 2008), Boques en calma (Edicions 62, 2010; Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat), Ícar (Edicions Poncianes, 2015) i la plaquette Liorna (Els papers díscols, 2015). També ha traduït del gallec Celebració de Gonzalo Hermo (Godall, 2016) i té poemes publicats a Amors sense casa (Angle, 2018), antologia LGBTQ de la poesia catalana.

Albert Tarrés

(Girona, 1978). Va estudiar filologia catalana. Va col·laborar en la revista Divers i va participar en el recull de contes Ciutats imaginades (Cossetània). Ha publicat un llibre d’haikus, En la fulla i la nit (Viena Edicions). Ha escrit per a les obres Noc, on la remor repensa i La fageda d’en Joan, del fotògraf Pep Sau. En relació a l’aspecte gràfic, destaca l’autoedició de fanzines i altres treballs com Ermitarbre, les il·lustracions per a la plaquette d'Irene Tarrés Treta de terra (Els papers díscols) i per a la Revista de Girona (Núm. 253).

Andrea Pereira Rueda

(Barcelona, 1995). Graduada en Estudis de Francès i Espanyol, màster en Estudis Hispànics. Ha treballat com a lectora de català i espanyol a l'Université Paul-Valéry, Montpellier 3.

Anna Perera Roura

(Banyoles, 1986). És llicenciada en Filologia Catalana, màster de Recerca en Humanitats i doctora en literatura catalana, amb la tesi L’erotisme en la poesia catalana del segle XX: Joan Salvat-Papasseit, Josep Palau i Fabre i Gabriel Ferrater. Treballa a la Universitat de Girona fent gestió i recerca.

Antoni Isarch

Antoni Isarch (Barcelona, 1978). Doctor en Filologia Catalana per la UAB. Professor de literatura a l'ensenyament secundari i a la UOC. Ha publicat diversos estudis i ressenyes sobre la narrativa produïda a Catalunya en els anys vint i trenta, així com sobre la novel·lística catalana contemporània.

Arnau Barios

(Térmens, 1989). És llicenciat en Filologia Eslava a la Universitat de Barcelona. És traductor del rus. Actualment ensenya català a Sant Petersburg.

Artur Garcia Fuster

(Barcelona, 1991). Filòleg i professor d'institut. Expert en literatura catalana contemporània i també en sèries de TV3. Autor del llibre Memòria, oralitat i ironia a la narrativa de Jesús Moncada (2019).

Carles Dachs

(Santa Eugènia de Berga, 1987) és llicenciat en Filologia catalana i actualment és professor lector de català a la Universitat Eötvös Loránd de Budapest. Ha publicat Suc de llum (Premi Joan Duch per a Joves Escriptors; Fonoll, 2010) i A dalt més alt (Premi Maria Mercè Marçal; Pagès, 2015). És cofundador de la petita col·lecció de plaquettes «Els Papers Díscols».

Carles Rebassa

(Palma, 1977). Narrador i poeta. Ha publicat Requiescat in pace (Capaltard, 1998), juntament amb Pere Perelló; el volum Poezies (Capaltard, 2001), amb l'heterònim Bartomeu Matagalhs; Poema B (Edicions 96, 2006); Els joves i les vídues (Edicions 62, 2006; Premi Ausiàs March de poesia) i Pluja de foc (Terrícola, 2016). La darrera obra publicada és la novel·la Eren ells (Angle, 2016; Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la i Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana).

Edgar Cotes

Edgar Cotes (Balaguer, 1997). Graduat en Traducció i Interpretació i estudiant del màster d'Estudis Avançats de Llengua i Literatura Catalanes. És traductor, corrector i editor de subtítols a TV3. Com a autor, ha publicat el llibre de microcontes Els híbrids minvats (Edicions SECC, 2017) i els seus contes han aparegut en diverses antologies. Expert en gèneres fantàstics i membre de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.

Eloi Creus

Eloi Creus (Castellar del Vallès, 1992) és filòleg clàssic i investigador predoctoral a la Universitat de Barcelona. Interessat en el vers i en la traducció de poesia, tant a nivell teòric com pràctic, ha guanyat el premi de Traducció Vidal Alcover 2018-2019 (Premis Ciutats de Tarragona) amb Les comèdies alades d'Aristòfanes: Els núvols, La pau i Els ocells, que editarà Edicions de 1984.

Gemma Bartolí

(Barcelona, 1991). Graduada en música a l’ESMUC i filòloga catalana. Actualment fa una tesi sobre les poètiques de la modernitat en la literatura catalana a través de Ramon D. Perés i és membre de la secretaria de la revista Haidé. Estudis Maragallians. També col·labora regularment a Caràcters, treballa al diari Ara i és professora a la UAB.

Glòria Coll Domingo

(Riudoms, 1988) és música i poeta. Ha publicat tres llibres de poesia: Oda als objectes (Premi Amadeu Oller; 2013), Territori inhabitable (Premi Miquel Martí i Pol de la UAB; 2015) i Retorn (2017). Ha estudiat violoncel clàssic i històric a l'Esmuc, al Conservatori d'Utrecht i al d'Amsterdam, i ha seguit cursos universitaris de Filologia Catalana i d'Estudis Literaris.

Gonzalo Hermo

(Rianxo, 1987). És llicenciat en Filologia Gallega i doctor en Lingüística. Ha publicat tres llibres de poesia: Crac (Barbantesa, 2011), Celebración (Apiario, 2014; Premi de l'Associació Espanyola de Crítics Literaris i Premi Nacional Poesia Jove «Miguel Hernández») i A vida salvaxe (2018; Premi de Poesia Afundación). Ha col·laborat amb publicacions gallegues i catalanes, com ara Caràcters.

Irene Alerm

(La Garriga, 1988) És llicenciada en filosofia. També va cursar el màster de la UB-ESMUC-URV de Música com a art interdisciplinària i el màster de formació del professorat. Actualment és professora de filosofia a batxillerat i estudia el grau de llengua i literatura catalanes a la UOC. Ha col·laborat o col·labora amb mitjans com la revista Valors, Filosofia Ara!, Núvol i La Directa.

Irene Pujadas

(Sant Just Desvern, 1990). Grau en Humanitats i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Va treballar cinc anys a la revista butxaca i ara busca activitats per a «Barcelona Ciutat de la Literatura» i escriu a mitjans com La Llança, Ara Llegim o Barcelona Metròpolis. És una de les editores i fundadores de la revista de creació BRANCA.

Iris Llop

(Barcelona, 1990) és graduada en Estudis Literaris i màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB. Va cursar part dels seus estudis a la Freie Universität de Berlin. És doctora en Estudis lingüístics, literaris i culturals per la UB amb la tesi El saber de la incertesa. Kundera lector de Broch, Musil i Kafka i ha impartit classes al grau d’Estudis Literaris de la UB. És col·laboradora ocasional de la revista Caràcters i organitza el club de lectura de la Llibreria L’Odissea i el del MHCat.

Irma Vargas

(Ciutat de Méxic, 1995). Estudia filologia anglesa a la UNAM. Profesora d’anglès i escacs. Entusiasta de les llengües.

Jaume Coll Mariné

(Muntanyola, 1989). És llicenciat en filosofia i ha publicat els llibres de versos Quanta aigua clara als ulls de la veïna (2014) i Un arbre molt alt (2018; Premi Ausiàs March i Premi Cavall Verd - Josep Maria Llompart). Ha traduït Memorial, d'Alice Oswald (2020; Premi Jordi Domènech de traducció de poesia), és membre del consell de redacció de la revista Reduccions i és baixista del grup Obeses.

Joan Tomàs Martínez Grimalt

(Palma, 1984) Llicenciat en Història per la UAB. Màster en Història Comparada i Doctor en Arts Escèniques. En poesia ha publicat Els Jorns (2008; Premi Miquel Costa i Llobera), Proètica dels plaers (2009; Premi Bernat Vidal i Tomàs) i Obagues i solanes (2016). En teatre ha publicat Cendres. Cartografia de l'exili (Premi Pare Colom de Teatre) És membre fundador de Corcada Teatre i ha treballat en muntatges com Negret de Guinea (Premi Escènica 2011), #Comviure (Premi Ciutat de Palma d'Arts Escèniques 2017 i Premi Especial Atapib 2017), Cabaret intimíssim (Premi Atapib al millor espectacle 2019) o Galejar (2019).

Jordi Marrugat

(Sabadell, 1978). És doctor en Estudis Hispànics per la Universitat de Sheffield i en Filologia Catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona. Té nombrosos estudis sobre l'obra de Josep Carner, Marià Manent, Carles Hac Mor, Ester Xargay, Joan Brossa o Mercè Rodoreda, entre molts altres. És professor Serra Húnter de literatura catalana a la Universitat de Barcelona.

Josep Santacreu

(Esplugues de Llobregat, 1984). És llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i en Filologia Catalana, té el Postgrau de Correcció i Qualitat Lingüística i està mirant d'acabar el Màster d'Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalana, tot a la UAB. També li agraden els castells i la cervesa.

Júlia Bacardit

(Barcelona, 1991). Graduada en Humanitats, escriu a mitjans com La Llança, Núvol i Nationàlia. És sòcia co-fundadora de la revista de creació BRANCA.

Júlia Ojeda Caba

Sant Celoni (1994). Grau en Estudis Literaris UB, Màster Construcció i Representació d'Identitats Culturals, entre la UB i la Albert-Ludwig-Freiburg Universität. És investigadora predoctoral del grup de recerca Literatura Catalana, Món Editorial i Societat (LiCMES) de la UOC, amb una tesi sobre els imaginaris de la precarietat en el context postcrisi dins la narrativa catalana actual. Membre del consell de redacció de Caràcters.

Laura Bolo

Laura Bolo, (La Safor, 1992). Sóc graduada en Filologia Catalana i m'he especialitzat en l'estudi de Mercè Rodoreda (Mecanismes narratius en la construcció de la novel·lística rodorediana, 2017, IEC.) Actualment faig de lectora a la universitat Queen Mary de Londres i en gestione el Centre for Catalan Studies.

Laura G. Ortensi

(Roses, 1991). És llicenciada en Periodisme, graduada en Filologia Catalana i màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes. Es guanya la vida corregint textos i redactant continguts web. Ha publicat articles i ressenyes a Núvol, Butxaca, Catorze i Els de dalt.

Laura G. Ortensi & Andreu M. Miret

Laura G. Ortensi (Roses, 1991) és filòloga i col·labora habitualment a La Lectora. Andreu M. Miret (Barcelona, 1992) és Graduat en Cinema i TV, i també en Interpretació i Cant Líric. Col•labora en digitals culturals com Núvol i Barcelona Clàssica i és cantaire de l'Orfeó Català.

Manel Ollé

(Barcelona, 1962). Professor a la Facultat d’Humanitats de la UPF. Ha publicat els llibres de poesia De bandera Liberiana (1994), Mirall negre (Premi Ciutat de Palma, 2002) i Bratislava o Bucarest (Premi Gabriel Ferrater, 2014). També ha fet l'antologia Combats singulars: antologia del conte català contemporani (2007). Ha traduït del francès L’obra mestra desconeguda d’Honoré de Balzac (1997) i, del xinès, El sentit de la literatura, de Gao Xingjian (2004) i Contes estranys del pavelló dels lleures, de Pu Songling (2001). Ha antologat i traduït el recull Pedra i pinzell. Antologia de la poesia clàssica xinesa (2012). Ha publicat també assajos i articles sobre història xinesa com La Empresa de China: de la Armada Invencible al Galeón de Manila (2003).

Marc R. Justribó

(Barcelona, 1985). Llicenciat en filologia catalana. Màster en estudis avançats de literatura catalana. Postgrau de correcció. Corrector i editor de subtítols.

Maria Antònia Massanet

(Artà, 1980). Va estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UB i va fer un màster en estudis de gènere. Treballa en el món de la comunicació i el màrqueting. Ha escrit a Caràcters i a Poetari i té una columna a Serra d’Or. És autora dels llibres de poesia Batec (Curbet Edicions, 2014), Kiribati (Adia Edicions, 2015) i Aus de ramat (Adia Edicions, 2019).

Maria Dasca

(Tarragona, 1977). És professora de llengua, literatura i traducció, i investigadora especialista en literatura catalana contemporània. Ha publicat el llibre Entenebrats. Literatura catalana i bogeria (2016) i diversos articles sobre narrativa actual. En l’actualitat és professora d’estudis catalans a la Universitat de Harvard.

Maria Sevilla

(Badalona, 1990). És autora del recull Dents de Polpa (2015) i Kalàixnikov (2017). Llicenciada en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, va realitzar la tesi doctoral sobre la novel·la La passió segons Renée Vivien, de Maria-Mercè Marçal. Des del 2019, és una de les tres programadores de l’Horiginal.

Melcion Mateu

Melcion Mateu (Barcelona, 1971). És doctor en Literatura Espanyola i Portuguesa per la Universitat de Nova York i Màster en Literatura Comparada per la de Cornell. Ha publicat. Vida evident (Premi Octavio Paz 1998), Ningú, petit (2002), Jardí amb cangurs (2005) i Illes lligades (Jocs Florals de Barcelona 2014). I amb el poeta nord-americà Rowan Ricardo Phillips, ha participat al CD Poètica (2016). Ha traduït autors com John Ashbery i Michael Ondaatje. Des de Florianópolis (Brasil) imparteix cursos virtuals per al Laboratori de Lletres.

Misael Alerm

(La Garriga, 1990). Llicenciat en Belles Arts i màster en Estudis Avançats en Història de l'Art. Ha publicat els llibres de poemes Vell País Natal (Adia, 2014) i Aiga (Adia, 2017). Coordina l'espai Expressions de La Directa. Treballa amb joves.

Oriol Pérez Treviño

(Manresa, 1974). És musicòleg. Ha coordinat la Xarxa de Músiques de Catalunya; ha dirigit el Festival de Músiques de Torroella de Montgrí; ha coordinat del Centre Robert Gerhard; ha estat director de L'Auditori i és un dels impulsors de la revista musical "440 Clàssica". Ha escrit en diverses publicacions especialitzades i genèriques. És autor d'una biografia de Josep Maria Mestres Quadreny.

Pere Ballart

(Barcelona, 1964). Professor de teoria de la literatura a la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en retòrica i teoria de la poesia. Exerceix de crític literari en diverses publicacions. És autor de diversos llibres de reflexió sobre el procés de creació poètica, com Eironeia. La figuración irónica en el discurso literario moderno (1994), El contorn del poema (1998, premi de la Institució de les Lletres Catalanes d’assaig 2000), El riure de la màscara. Formes de l’objectivitat en la poesia contemporània (2007, premis Josep Vallverdú d’assaig 2004 i Crítica Serra d’Or d’assaig 2008) i La veu cantant (2011, premi Sant Miquel d’Engolasters 2010). Pel que fa a la poesia catalana, s’ha dedicat sobretot a l’anàlisi de l’obra de Gabriel Ferrater.

Pere Císcar

(Bellreguard, 1975) Professor de valencià a secundària. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València. Escriu a Caràcters i al Núvol. Ha publicat els següents poemaris: Ara és de(mà) (2000), A plec dispers (Edicions 96, 2008) i Anit sempre (Edicions del Buc, 2017).

Pol Serrabassa

(Vic, 1987). És llicenciat en Filologia Catalana i professor d'institut. Ha estat guardonat amb el premi IEC Lluís Nicolau d’Olwer pel seu estudi La Renaixença literària a Vic: dels orígens a la consolidació, corresponent al seu treball de doctorat.

Quim Font

Quim Font (Vic, 1983). És mestre de música i porta el projecte musical Lloret Salvatge.

Raquel Santanera

(Manlleu, 1991). Té el grau d’Estudis Literaris i el màster en Construcció i Representació d’Identitats Culturals. Ha publicat Teologia poètica d’un sol ús, premi de poesia Martí Dot (2014, Viena Edicions) i De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia, premi de poesia de Pollença (2017). Actualment, també és coordinadora i programadora a l’Horiginal, i del cicle de poesia Els Vespres Malgastats.

Roser Casamayor

(Barcelona, 1994). És filòloga catalana i ha cursat el Màster Universitari d’Estudis Teatrals. De tant en tant col·labora al Núvol i té publicat un estudi sobre Gabriel Ferrater a Els Marges. Ha treballat com a correctora i traductora, però es considera més aviat una investigadora en poesia i arts escèniques.

Tura Sanz Sanglas

(Ordis, 1992). Graduada en Belles Arts i màster de Producció i Recerca Artística a la UB. Viu i treballa entre Ordis i Barcelona. Podeu veure el seu treball a www.tura.cat.

Xavier Farré

Poeta, traductor. Ha publicat cinc llibres de poemes i ha traduït més de trenta obres del polonès i l'eslovè al català i al castellà. Darrerament, ha publicat el llibre d’assaig L’auditori de Görlitz i ha traduït dos llibres de la premi Nobel de 2018, Olga Tokarczuk (Cos, ed. Rata i L’ànima perduda/El alma perdida, ed. Thule). Es pot consultar una llista d’obres a: http://xavierfarreabcd.blogspot.com/p/sobre-lautor.html

Xènia Dyakonova

(Sant Petersburg, 1985). És Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Ha publicat tres llibres de poemes en rus i dos en català, Per l'inquilí anterior (2015) i Dos viatges (2020), a part d'un grapat de traduccions de literatura russa. És guanyadora del Premi Vidal Alcover de Traducció (2016) i del Premi PEN de Traducció (2018). Imparteix classes a l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu Barcelonès i col·labora amb el diari Ara.

Yasmina Ribera Gil

(Albalat de la Ribera, 1995). És llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de València. Es dedica a la docència en educació secundària. També, s’ha centrat en la investigació sobre escriptores de la literatura catalana i ha participat i col·laborat en congressos i jornades sobre literatura catalana i educació.