#ProjecteCarner

Dues Dores

Els versos primerencs d’Anna Akhmàtova (1889 – 1966) despleguen tots els matisos de la coqueteria femenina. En un poema cèlebre, «Amb mans crispades, sota el vel obscur», publicat el 1911 i profusament parodiat pel seu to emfàtic, Akhmàtova fa un…
projectecarner_pereballart_lalectora

La forja d’un pensament teòric. Carner, columnista de La Veu de Catalunya (II)

Tampoc no hi falta pas material, en aquest corpus periodístic, si el que volem és veure Carner raonant sobre aspectes d’un caire més hermenèutic. En aquest àmbit, un article força primerenc com ara «La composició de La Ilíada», de 1907,…
projectecarner_pereballart_lalectora

La forja d’un pensament teòric. Carner, columnista de La Veu de Catalunya (I)

De les moltes ensenyances que el poeta anglès W. H. Auden va disseminar en els seus textos en prosa, n’hi ha una que és recordada tot sovint però —molt em temo— amb més greuge que profit. És aquella de La…

Les Bonhomies, la vida a la premsa

Les Bonhomies són una sèrie d’articles periodístics aplegats per primera vegada en forma de llibre sota aquest nom l’any 1925; tot i que, en realitat, el total dels quaranta-un textos seleccionats van ser escrits durant el 1923, a Gènova, primera…

Aquesta veu que fa camí

Qui sap on mena? Sempre m’ha semblat que l’experiència representacional del llenguatge, en bona part de la poesia de Josep Carner (o, almenys, en bona part de la poesia que jo li conec), és una experiència eòlica. Penso, d’entrada, en…

Per a una relectura de Josep Carner, II

Vaig dedicar la primera part d’aquest article a intentar il·luminar l’obra de Carner des d’una nova perspectiva, a partir del qüestionament de tres tòpics molt comuns que en solen enfarfegar la lectura. En aquesta segona part, intentaré desmuntar tres tòpics…

Per a una relectura de Josep Carner, I

Sempre que llegim, posem en joc una sèrie de nocions adquirides no només de caràcter genèric, sinó referides específicament a l’obra concreta que tenim entre les mans, encara que sigui la primera vegada que ens hi endinsem o el primer…

Tres passatges de Nabí, III

Una planta En el capítol quart del llibre de Jonàs, el que correspon al cant VIII de Nabí, hi ha una contradicció difícil de salvar: Jonàs s’enfada perquè el Senyor s’ha apiadat dels ninivites i surt de la ciutat en…

Tres passatges de Nabí, II

Una bèstia marina Al cant IV, Jonàs és dins el ventre del gran peix i es confessa alliberat de tot el que no sigui la vivència de Déu. Però, just després d’afirmar això en dos versos memorables («Re no em…

Tres passatges de Nabí, I

Una franja de cel Acaballes d’estiu. Aquest matí, quan hem baixat a fer el passeig arran de mar, no hi havia cap núvol. Encara no eren les set. Sobre la ratlla de l’horitzó, mirant a llevant, l’avís que el sol…