No hi vaig pensar que un carrer és una frontera, això ho vaig pensar després, quan em vaig proposar no veure més fronteres. «Amb la idea de recosir, allò que està trencat… aquesta cullera me la va regalar una mestra quan vaig deixar l’escola d’Aiguafreda. Les feia el seu avi. El boix té un tacte...

Que l’art ensenya i que de la poesia se’n poden treure coneixements diguem-ne vitals és sabut, notori i, sovint, exagerat. Hi ha un tipus de «coneixement poètic» que té a veure més amb una fiblada emotiva més propera a l’eslògan que no pas a cap via cognitiva específica. Podem veure com a Twitter se celebren...