I. El corcó Imaginem-nos un suposat escriptor relativament jove que fins ara ha publicat quatre llibres. Un d’ells ha rebut un premi que, per un motiu o un altre, resulta que és important. Un dia, li truquen d’un número desconegut: l’han convidat a la Fira del Llibre de Guadalajara perquè Barcelona n’és la convidada d’honor...

A què s’inclina un cos, quan el seu impuls travessa la nit, cap al terreny desconegut del desig? Blanca Llum Vidal, en la seva obra No cometràs adulteri, editat per Fragmenta Editorial, ens convida a repensar l’adulteri no com una simple transgressió, sinó com un acte que desdibuixa els límits de la identitat i la...

Hi ha un amor personal i humà que es pur i que porta en ellun pressentiment i un reflex diví. Es l’amistat. Simone Weil L’amistat com un encantament. Sobtadament, ens advé un estat d’atracció envers l’estranyesa de l’altre que aconsegueix seduir-nos i descol·locar-nos en un mateix moviment d’arrossegament. L’amistat com aquest bé preuat que no...

La primera persona que em va parlar de l’existència d’Enric Casasses, l’any 1986, no tenia res a veure amb el món literari. Va ser l’amic Serapi Soler (gracienc del carrer Perill) . Tots dos formàvem el Col·lectiu Altres Músiques durant l’única temporada que no va ser un col·lectiu unipersonal, ell tot sol. Veníem cassets i...

«Segurament que no hi ha so, al món, com el de l’aigua de la font». Amb aquesta frase tan contundent però a la vegada tan evident principia Perejaume la conversa amb les «eixides naturals i localitzades d’aigua que brollen de la terra i amb les construccions de pedra, de rajola, de ferro, amb una canal,...

Que l’art ensenya i que de la poesia se’n poden treure coneixements diguem-ne vitals és sabut, notori i, sovint, exagerat. Hi ha un tipus de «coneixement poètic» que té a veure més amb una fiblada emotiva més propera a l’eslògan que no pas a cap via cognitiva específica. Podem veure com a Twitter se celebren...

En un capítol d’Els estranys, en què el narrador dialoga amb un amic sobre les vicissituds de les guerres carlines, hi apareix aquesta reflexió: La Història […[/mfn] és cosa de governants i d’intel·lectuals. La gent, els individus, no irrompien en la Història, perquè no sabien què era, o perquè els importava ben poc. La Història...