Llegir Carner, editar Carner

La història és coneguda: aquella estudiant de segon de filologia que, entre classes, ensenya als companys l’exemplar que hi havia per casa de l’edició del 57, vermell, folrat…

Carner fusional: la inestabilitat inadvertida

La qualitat lèxica, la qualitat del vers, la qualitat estròfica, la qualitat moral, la qualitat irònica, la qualitat de comprensió del món… Són algunes de les virtuts que,…

Pere Gimferrer, una rima

Quatre apunts de llibreta a partir d’«El diamant dins l’aigua» 1 Caputxes buides de botxí quan el record ens estavella1 El març del 2001, cinc anys després de…

Aquesta veu que fa camí

Qui sap on mena? Sempre m’ha semblat que l’experiència representacional del llenguatge, en bona part de la poesia de Josep Carner (o, almenys, en bona part de la…