Quan besis, beu, curi el veire el temor Joan Salvat-Papasseit And no one knows where the night is going And no one knows why the wine is flowing Leonard Cohen Voldria pensar que tot plegat ha estat fruit d’un atzar sostingut en el temps. O, si no ho ha estat, em faria feliç concloure que...

Per casualitats lectores, el nou llibre del mallorquí Sebastià Alzamora, Ràbia (Proa, 2022), em va arribar just quan començava a llegir Sicília sense morts de Guillem Frontera, publicat l’any 2015 per Club Editor. Fins al moment, no n’havia llegit res ni d’un ni de l’altre, malgrat conèixer la rellevància dels seus noms. Sicília se centrava...

  «—La canalla s’ho creu, i als crítics els agrada explicar la impotència.» «Recorda-ho tu també: no cal que ens enganyem perquè ens pugui mentir la poesia.» Pere Rovira   Sonet perfecte, perfecte silenci A banda, doncs, de totes les qüestions discursives que fan que el passat sigui la base sobre la qual se sustenta...

  «Si em permeten de posar-ho en imatges, el jo és una mena de superposició dels diferents vestits que hi ha dins d’allò que anomenaré el desgavell del seu guarda-roba.» Jacques Lacan «(Enfosquit com el fons d’un mirall esberlat, l’emprovador / és l’eix d’aquest poema.)» Pere Gimferrer «i els priapistes de la xerrameca.» Pere Rovira...

Com sempre, voldria començar desmarcant-me de tot allò que no m’interessa quan parlo de literatura. Si ho faig reiteradament i volgudament, fregant inclús l’autojustificació, és perquè també necessito recordar-me el sentit que té —com a mínim per a mi i per aquest mitjà que em permet dir-me— l’exercici, o l’intent d’exercici, de la crítica literària....

Un grup de joves d’un poble petit de muntanya del Pallars Jussà decideix d’anar-se a esbargir a la discoteca de la Pobla un dissabte al vespre. Tots ells tenen en comú que són els qui hauran de menar llurs respectives cases: són els qui hauran de continuar l’honorobilitat de la família a través de portar...

  A La Lectora sabem que llegir és tornar-hi infinites vegades. Aquí també pots veure què ha escrit Júlia Ojeda Caba sobre La casa de foc de Francesc Serés.   Fa uns anys, amb l’excusa d’un aniversari, vaig deixar-me convèncer per anar a fer un vol amb globus aerostàtic a la Garrotxa. Em van dir...

  A La Lectora sabem que llegir és tornar-hi infinites vegades. Aquí també pots veure què ha escrit Artur Garcia Fuster sobre La casa de foc de Francesc Serés.   Començo a escriure encara sorpresa per la quantitat de vegades que, a propòsit de la publicació La casa de foc, periodistes i no periodistes han...

Sempre és tard, recent premi Miquel de Palol 2020 i publicat a Proa, és el darrer llibre de poemes de Maria Josep Escrivà (Grau de Gandia, 1968) i al nostre parer la seua obra més reeixida al costat de Flors a casa: per l’estructura, pel domini rítmic, per la pregonesa i ambigüitat temàtica, per l’excel·lència...

«La poesia clàssica és la poesia de la revolució.» Aquesta frase, que conclou el petit assaig sobre La Paraula i la Cultura, pertany al poeta rus Óssip Mandelstam (1891-1938) i posa de manifest un cert esgotament: el del simbolisme que, arribat al final de les seves possibilitats, ha de fer allò que avui ja diem...