Escriure per repetició, com els arbres. Perquè tot allò que es repeteix, perdura. Escriure, per a Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), és això, una delectació constant envers la ciclicitat i el poder de reversió i erosió que hi amaga. «Repetir, perdurar. Compensar la fugacitat amb la repetició».  A El sol i les fogueres (Tushita...