Joaquim Cano (La Nucia, 1995) trau el seu primer poemari gràcies al jurat del premi Francesc Garriga. Abans havia publicat a les revistes universitàries Gargots de la Universitat de València i a la seua cosina Capicua de la Universitat d’Alacant. El llibre que hui ens ocupa, Tota flor sense cossiol, té quatre parts: «Llavors» —amb...