Aquest estiu he llegit La gran substitució d’Albert Pijuan. N’havia llegit bones crítiques i potser per això les expectatives eren altes, però he de confessar que el llibre no m’ha acabat de funcionar del tot. En molts moments vaig tenir la sensació que hi havia un joc ocult, una mena de trampa o de codi...

La idea d’escriure la història d’una col·lecció de traduccions de clàssics grecs i llatins com la Bernat Metge podria arribar a semblar d’entrada un projecte lloable i fins i tot necessari, però d’un interès limitat i sectorial. Sembla que hagi de tenir tots els números per acabar conduint indefectiblement a una monografia eixuta i enravenada,...