Hi deu haver una Dolcesa 2; diguem-ne, dolcesa adulta, assumida com una impossibilitat, i com un esforç imprescindible. Alhora. I hi deu haver una mena de Dolcesa 1 –diguem-ne, la dolcesa primària– que és una realitat incontestable, testada per l’experiència i protegida pels arguments que aporta la inaturable capacitat de provocar retorns: el present comprensible,...
Llegeix-loNúria Perpinyà, Cels canviants, Lleonard Muntaner, 2023 Hi ha una tendència creixent a reduir el perímetre del camp literari. Ara, més que mai, el que compta és la novel·la, al costat o mig barrejada amb la confessió o l’expansió més o menys autobiogràfica. Al conte se’l tracta encara una mica com si fos el fill...
Llegeix-lo«Ciència, Crítica, Lectura, aquestes són les tres paraules que ens cal resseguir per trenar entorn de l’obra la seva corona de llenguatge». Roland Barthes I. Lectura: el pare Pirard (1830) Hi ha una novel·la d’Stendhal que duu un títol que mai no sabrem ben bé a què fa referència. És difícil d’afirmar sense...
Llegeix-lo