Deu ser natural que després d’anys d’escriptores narrant-nos les angoixes i les il·lusions, els dols i els dubtes al voltant de la maternitat i la posterior criança (Solsona, Dalmau, Dedéu, Albets, Baltasar, Codony, Orriols, Ruiz, Cabré-Verdiell, Casagran… Completeu la llista, si és que és possible) ara els escriptors vulguin dir-hi la seva. Ho he pensat...

Mal bon pare (Amsterdam, 2020), la tercera novel·la de Sergi Pons Codina, es pot considerar un llibre sobre la paternitat —la d’un ganàpia, en Carles Vila, que voreja els quaranta anys i que rep la notícia inesperada que serà pare per quarta vegada. Amb tot, el mateix Pons Codina afirma que el problema del protagonista...