Hi ha una mena de llibres que semblen un miracle —exagero, però que se m’entengui—; llibres com Boques en calma, d’Adrià Targa, Cau de llunes, de Maria Mercè Marçal, Felí encès, de Jordi Cornudella, Pere Gimferrer, o El volcà, d’Anna Dodas (o el cas més extrem que conec —Rimbaud a part, esclar—, que és Don...

Rubén Luzón (1982) ha publicat Segons manera, el seu setè llibre de versos (LaBreu, 2024). I hi aplega cinquanta poesies, numerades, sense títol. I me n’ha interessat, per algun motiu que miraré d’explicar, la número 43. Sens dubte, el text permetria una certa anàlisi des de la seqüencialitat del conjunt del recull, però –imprudentment– me’n...

Ell els donà la parla, i es convertiren en ànimes La cita és d’Alfred N. Whithead. És bonica, sens dubte: l’ànima és el regal del Llenguatge (amb majúscules, evidentment). Però pensant-hi, m’ha vingut al cap Wisława Szymborksa, la poesia de la qual ofereix un mite de l’origen força diferent. Per a Wisława Szymborska, el llenguatge...

En rengle van, alegrement, els núvols Josep Carner Els núvols ja no es mouen en horitzontal, sinó en vertical Eduard Olesti M’agrada imaginar el cowboy crepuscular que ha escrit Eduard Olesti com una mena de transposició del Sailor que apareix a Wild at heart. Recordem-lo: després de matar un home que pretenia liquidar-lo amb un...

La primera persona que em va parlar de l’existència d’Enric Casasses, l’any 1986, no tenia res a veure amb el món literari. Va ser l’amic Serapi Soler (gracienc del carrer Perill) . Tots dos formàvem el Col·lectiu Altres Músiques durant l’única temporada que no va ser un col·lectiu unipersonal, ell tot sol. Veníem cassets i...

Les bèsties mudes (Fonoll, 2023), de Laia Pujol Abizanda, ha merescut el 24è Premi de Poesia Joan Duch. Aquest guardó ha estat una reconeguda plataforma de projecció durant aquest primer quart de segle per als poetes novells. De cop al bot, podríem esmentar els casos de Carles Dachs (2009) o Anna Gas (2017), entre d’altres. Una...

Núria Perpinyà, Cels canviants, Lleonard Muntaner, 2023 Hi ha una tendència creixent a reduir el perímetre del camp literari. Ara, més que mai, el que compta és la novel·la, al costat o mig barrejada amb la confessió o l’expansió més o menys autobiogràfica. Al conte se’l tracta encara una mica com si fos el fill...

Labreu ha publicat Rusc (2023), el segon llibre de poemes de Maria Isern, que havia debutat amb Sostre de carn (2017, 2n premi Francesc Garriga). Durant aquest temps l’autora ha acabat una tesi a la qual prompte tindrem accés obertament online, i la lectura de la qual potser ens ajudarà a interpretar millor aquest Rusc,...

Damià Rotger Miró (Ferreries, 1981) és tipògraf i poeta. També és vocal de l’AELC per les Illes Balears i ha exercit la docència com a professor de disseny tipogràfic a l’EDIB. Fins ara ha publicat cinc poemaris, entre els quals en destaquen Arèola (Premi Bernat Vidal i Tomàs, AdiA Edicions, 2019) i Llibre d’esvalots (Nova...

COORDENADES I Encara que de vegades pugui semblar el contrari, sovint és més complicat parlar d’una obra que t’agrada que no pas parlar d’una que no et satisfà. No tant en quant a haver-se de mullar, en el sentit de posar el dit a la ferida, sinó en el de poder dilucidar realment allò que...

Just obrint Coeficient de flotabilitat de Josep Domènech Ponsatí t’adones que et caldran alguns requisits previs, innegociables. En començar, encara que alguns epígrafs inicials o l’epíleg signat per Adrià Pujol apuntin al terme «palimpsest», entendre el títol és bàsic per capir tant l’estructura del llibre com una possible clau interpretativa. Simplificant-ho molt, el coeficient de...

Quina hauria de ser la llargària d’un llibre de poesia? És, millor que no ens enganyem, una pregunta per passar l’estona, sense gaire transcendència; diguem el que diguem aquí, seguiran publicant-se totxos en vers inacabables i quadernets de haikus plens de pàgines en blanc, d’una mida a la vora de la plaquette. La indecisió, en...

En un dels robayat de Vent a la mà, Carles Dachs equipara el cor amb el vent en l’acció d’ondular l’herba sense aferrar-s’hi (p. 21). Tot el llibre sembla néixer del gest de la mà que plega, «ondula» els dits –com si fossin l’herba– per tal d’abastar la matèria i el temps que mai no...

L’aparició d’un llibre com Poesies reunides de Salvador Oliva (Banyoles, 1942) demostra en quina mena d’ecosistema literari vivim. Per una banda sobta l’aparició d’un volum tan ben editat, producte d’una tria i refosa i descart de tota una trajectòria literària enfront de les mandroses però “canòniques” antologies d’altres companys, generacionals i posteriors, fetes a cops...

En el moment que Guim Valls, al principi del pròleg al seu pedaç d’antologia dels poemes de joan josep camacho grau, comença a fer cabrioles captatiobenevolentesques al voltant de la idea de canonització, és probable que el lector es capfiqui i faci un glop preventiu de saliva. El volum A recer de les gosses hipodèrmiques,...

Cet instant où la beauté, après s’être longtemps fait attendre surgit des choses communes, traverse notre champ radieux, lie tout ce qui peut être lié, allume tout ce qui doit être allumé de notre gerbe de ténèbres. (René Char, «À une sérénité crispée», dins Recherche de la base et du sommet, Gallimard, 1955) Un grapat...

Com sentencià T. S. Eliot, «la tradició no s’hereta, es guanya». I és dins d’aquesta línia que fa uns anys la Fundació Jacint Verdaguer va iniciar «Univers», col·lecció de petit format amb portades de Perejaume en què es revifa l’obra de Mossèn Cinto des de criteris temàtics actuals, amb autors en voga i plantejant noves...

«El món és un relat que conta un idiota, còlera i guirigall.» Miquel Àngel Llauger «Ens calia doncs mirar de molt més a prop el com i de quina manera un es fa home, i com se’n fa amb la pràctica del llenguatge.» Francesc Tosquelles A Digues que m’estimes encara que sigui mentida, Montserrat Roig...

Quatre notes a partir d’«El Tet a Cao Lanh» I En una carta a Joan Triadú del 18 de juny de 1974, poc temps després de la publicació d’Eixarms, el seu primer llibre de poemes, Serrallonga li explicava: Inoblidable amic: L’any 1968, per convergència de diversos corrents, vaig esclatar de nou en vers. De llavors ençà,...

Safo de Lesbos és, potser, una de les autores més celebrades i menys llegides de la història de la literatura. Després de gaudir d’una enorme repercussió a l’Antiguitat —tant per aquells que l’encimbellaren dalt del panteó poètic com pels que en feren befa sagnant—, l’obra de la poeta va caure en l’oblit més absolut fins...

Una anotació de diari A «Societas Pandari» (que ve a ser la forma llatina del pander’s hall de Shakespeare), Pàndar sembla que sí que hi fa de protagonista, actuant-hi per triplicat. Els tres discursos que ocupen tot el poema (menys els dos versos de la imprecació final) responen del tot al prototiupus de «trader in...

Un dels llibres de poesia que més èxit va tenir l’any passat va ser Plastilina (Fonoll, 2021), el tercer recull de Maria Sevilla, autora de Dents de polpa (Adia Edicions, 2015), mereixedor del Premi Bernat Vidal i Tomàs, i Kalàixnikov (Món de Llibres, 2017), que va ser traduït al castellà per Caterina Riba a Godall...

(Aquest text és la primera part de la ponència «Verdaguer, Serrallonga, els poemes i les coses», que es va dir el 14 de maig passat en el plenari de la Societat Verdaguer.) De quin ésser es dedueix l’existència de la lògica, eh? S’hi arribarà, multiplicant els càlculs, a L’ésser? Vols dir a L’u? I si...

La reescriptura de Cavalcanti, Petrarca i Ausiàs March El segon exemple de reescriptura que proposo es fa a partir del Canzoniere de Petrarca. En aquesta obra la solitud del poeta esdevé un lloc comú: no essent correspost per Laura, rebutja qualsevol contacte amb la societat. En la vessant positiva, que correspon a l’home intel·lectual, és...