L’estupidesa de l’absurd

Allò que en els estudis escènics s’ha convingut a anomenar «teatre de l’absurd» no és res més que un conjunt d’obres, ben diverses i eclèctiques, que ocuparen un…

Caryl Churchill o com resistir a l’apocalipsi

Aquest 7 de desembre va poder-se tornar a veure al Temporada Alta I només jo vaig escapar-ne, de la dramaturga britànica Caryl Churchill (1938), estrenada prèviament el 27…

Inventar ficcions per (sobre)viure ex-cèntricament

Els satèl·lit (2020) de Ricard Gázquez i la dramatúrgia postmoderna “The ex-centric, the off-center: ineluctably identified with the center it desires but is denied. This is the paradox…
projectecarner_pereballart_lalectora

Carner en l’escena musical: notes al voltant d’un ‘giravolt’

A la Barcelona del nou-cents, especialment en les primeres dècades, la música va tenir un paper protagonista que no s’explicaria sense l’aparició de l’Associació Música da Camera. La…

De formes anguloses i endurides

Tres apunts sobre Les cartes, de Caterina Albert plega, plega, que ni jo et vull ofendre, ni tu deus ésser cap Isabel d’Hongria per recrear-te en l’esport divinal…