Joan Ferraté es va dir gairebé sempre a través del que havien escrit altres abans que ell. Emboscat rere màscares llunyanes (gregues, xineses o babilòniques) o bé resseguint vies alambinades, derivatives, refractades i indirectes, tendia sempre a fer el rar moviment literari d’allunyar-se per arribar a ser més a prop. Com a lector, crític o...
Llegeix-loL’any 2019 l’Ajuntament de Tarragona atorgava el premi-beca Vidal Alcover de traducció al projecte “Les comèdies alades d’Aristòfanes: La pau, Núvols, Els ocells” del llavors estudiant de doctorat Eloi Creus i Sabater. Cinc anys més tard, i ja doctor, Creus ha vist el seu projecte acabat i publicat a Edicions de 1984. A la convocatòria,...
Llegeix-loPrincipalment tenia al cap un llibre meravellós, benvolgut senyor meu, que hauria revelat uns quants secrets, alleugerit dolors i pors, desfet dubtes, donat a molta gent el benefici de plorar i de riure. En trobarà l’esbós al meu calaix, al fons, entre uns quants tràmits no cursats. No he tingut temps d’acabar-lo i és una...
Llegeix-loSafo de Lesbos és, potser, una de les autores més celebrades i menys llegides de la història de la literatura. Després de gaudir d’una enorme repercussió a l’Antiguitat —tant per aquells que l’encimbellaren dalt del panteó poètic com pels que en feren befa sagnant—, l’obra de la poeta va caure en l’oblit més absolut fins...
Llegeix-loSi parlem d’autors nascuts a Txèquia, la qüestió sobre quin és el més important per a la literatura universal és senzilla de resoldre: aquest paper correspon a Franz Kafka i l’orgull que senten els txecs per aquesta figura no és difícil d’acreditar. En tenim com a testimonis una gran quantitat de museus, escultures i rutes...
Llegeix-loAmb motiu del bicentenari del naixement de Fiódor Dostoievski, hem vist aparèixer i reaparèixer tota mena de treballs que han volgut abastar diverses dimensions d’aquest creador conspicu. D’una banda, hi ha tot el que podríem interpretar com a biografies. Al llarg de les darreres dècades del segle xx i ja en el segle xxi, els...
Llegeix-loNotes sobre el Porta’m amb tu de Salze Editorial Era estrany anar parlant de traducció en general i, en particular, de la traducció poètica, i no haver fet referència encara a un projecte editorial molt recent del País valencià que es vol dedicar precisament i exclusivament a això: a traduir poesia, a fer conèixer en...
Llegeix-loAbans de Nadal, Adesiara va publicar, en traducció de Marta Pera Cucurell, i per primera vegada en català, Defensa de la poesia, de Percy Bysshe Shelley. El llibre no només recull l’assaig que va escriure el poeta el 1821, arran de la lectura de Les quatre edats de la poesia (Peacock, 1820), sinó que també...
Llegeix-loCom passa amb qüestions de llengua o de pandèmies, a l’hora d’opinar sobre la traducció (com a fenomen) o sobre una traducció en particular, tothom s’hi veu amb cor. I és bo que així sigui, suposo. Si es parla de traducció amb aquella alegria deu voler dir que, poc o molt, interessa el tema. I...
Llegeix-loEn la primera meitat de l’article, intentava posar de relleu la importància del vers en el teatre antic; una importància que contrastava, i molt, amb la poca oferta disponible en català de traduccions en vers del teatre grec antic. Aquesta migrada oferta, recordem-ho, és la que va impulsar Formosa i Casas a publicar unes versions...
Llegeix-loUna mica de context del teatre grec antic i de les traduccions catalanes Si avui s’hagués de definir per què anem a teatre, prescindint d’enfocaments antropològics i sociològics, alguns dirien que hi van per entreteniment, d’altres, per plaer, i encara d’altres afirmarien que per art o per cultura, o bé per totes aquestes coses a...
Llegeix-loSobre les noves Ilíades en català Aquí podeu llegir els articles anteriors Pau Sabaté, jove traductor, entre d’altres, de Kazantzakis, signa aquesta nova Ilíada en vers. Es tracta d’una traducció poètica, això és, una traducció, si recuperem les paraules de Carles Riba, que vol presentar el mateix contingut original que la traducció en...
Llegeix-loIlha do Desterro, 1 Llegeix «Tres poemes d’Autoretrat en un mirall convex» Parlar de «Tres poemes», en relació amb l’obra de John Ashbery (1927-2017) pot resultar malèvolament ambigu, perquè Three Poems (1972) és el títol d’un del seus llibres més experimentals, on renova el poema en prosa. Com a «Tres poemes d’Alguns arbres», van aparèixer, fa...
Llegeix-loComparar diverses traduccions de l’Epopeia de Gilgamesh és divertit i desconcertant. Com que fins i tot la versió ninivita, o estàndard, del poema, considerada la més completa, ens ha arribat en tauletes d’argila força deteriorades, cada traductor es veu obligat o bé a deixar nombrosos espais en blanc o bé a omplir els buits amb...
Llegeix-loTinc un cavall tinc un cavall. el cavall té quatre potes. tinc un gramòfon. dormo damunt del gramòfon. tinc un germà. mon germà és escultor. tinc un abric. tinc un abric per no tenir fred. tinc una planta. tinc una planta perquè hi hagi verd a l’habitació. tinc la Maruška. tinc la Maruška perquè l’estimo....
Llegeix-lo«la veritable pàtria de l’home és la seva infantesa» Rainer Maria Rilke A «El cor delator», el protagonista defensa la idea que el crim que està a punt de relatar no és producte de la bogeria, sinó d’una persona que ha tingut prou senderi per tramar amb tota la fredor possible l’assassinat d’un vell que...
Llegeix-lo«Finalment al públic en general: que no tingui recel li prego ara perquè després ja els pugui prendre el pèl.» W. H. Auden en traducció de Marcel Riera És una qüestió que ja s’ha tractat en algun altre lloc, el fet que Edicions de 1984 ha anat bastint, al llarg d’aquests trenta-cinc anys, un...
Llegeix-lo«Com, només un ritme, si el ritme ens fa d’ofici?» G. Ferrater Fins fa no gaire, en català només teníem traduït un llibre de versos de Ted Hughes, Cartes d’aniversari, i els llibres diguem-ne infantils de La dona de ferro i L’home de ferro. A part d’això, i que jo sàpiga, hi havia un poema...
Llegeix-loSabem que el principal manuscrit, provinent de Constantinoble, arriba d’alguna manera a la biblioteca dels electors del Palatinat, a Heidelberg, pel cap baix l’any 1606. Que setze anys després Maximilià de Baviera l’oferirà com a regal al papa Gregori XV, i que és a Roma on el manuscrit quedarà dividit en dos volums d’extensió desigual....
Llegeix-lo