Semblaria que els Cants d’Abelone s’estructuren, entre altres coses, per mitja d’imatges-tema o de certs usos de l’enunciat que l’emparenten amb tota una tradició mística (o de pensament de la cosa mística) de la qual vol participar. Al text de la setmana passada vaig mirar de donar el sentit estructural dels usos que Vinyoli fa...

aprèn | a oblidar el teu inici de cantRilke Qui parla als Cants d’Abelone? Podríem dir, sense errar, que és Abelone, la tia de Malte, protagonista d’Els Quaderns de Malte de Rilke. I, per què? Doncs, com ens recorda Serrallonga citant el text llibre de Rilke, perquè «Abelone tenia una cosa bona: cantava. És a...

Joan Vinyoli deu ser, amb tota probabilitat, l’autor contemporani amb qui Serrallonga sentia més afinitats, tant des d’un punt de vista poètic com des d’un punt de vista empàtic (és a dir de ‘ser dins del sentir de l’altre’, o ‘sentir-se a dins el sentir de l’altre’). Tot i que, segons apuntava en el seu...

«Sunt lacrimae rerum» és el títol del poema de Joan Vinyoli que ocupa l’onzena posició del recull Tot és ara i res. Val la pena asssenyalar-ho perquè se situa ben bé als inicis del que podríem anomenar el gran Vinyoli: l’etapa que comença amb aquest llibre de l’any 1970, quan el poeta té cinquanta-sis anys....

Ja fa anys —i qui diu anys, diu ben bé un segle— que la poesia catalana ha establert un diàleg amb una part de la tradició que havia estat menyspreada per autors i estudiosos durant molt de temps. No cal insistir en una nova reivindicació de improcedència del concepte de «Decadència» per referir-se a la...