2. On la lectora entén per fi, si no ha llegit el llibre, quines són les aventures de la Diana i quines implicacions tenen per ella Georg Simmel descriu l’«aventura» com un esdeveniment que surt de la quotidianitat, del fil narratiu de la vida del subjecte, que s’hi incorpora com un tot tancat, i l’obliga...

—Però tu, digues quina mena d’home ets i què cerques. —Soc, com veus, un cavaller que busca sense poder trobar; la meva recerca ha estat llarga i vana.   —I què t’agradaria trobar? —L’aventura, per experimentar la meva valentia i el meu coratge. Et demano, doncs, que m’indiquis, si en coneixes, alguna aventura i algun...

En el límit de les paraules en l’abisme en la profunditat de no sé què t’invoco no forcis la veu ni el sentit (Josefa Contijoch) La lectora, en minúscula, convoca tres significats evidents. D’una banda, és una referència a la revista en la qual estem escrivint. En segon lloc, a la lectora que soc jo,...

“Paradísia” és el nom comú de la paradisea liliastrum, també anomenada lliri blanc. J. M. Panareda Clopés, citat per Laia Llobera a l’inici de Paradísia, la defineix com una “herba alta, molt vistosa per les seves flors, sense fulles i lleugerament oloroses”, que creix en prats assolellats, de sega o en relleixos rocosos, sobre terres...

No Mor Fins ara, hem vist com Escriptures alçurades generava un moviment centrípet de metareferencialitat que sedimentava nivells dins del pla ficcional. Ara caldria veure com el llibre se centrifuga cap enfora mitjançant l’aparició del propi Hac Mor en tant que autor i alhora personatge. En diverses ocasions, Màrius Palmés i Annalívia Alegre —els crítics...

(Crítica-homenatge a les Escriptures alçurades de Carles Hac Mor) «Una crítica que vulgui mullar-se de veritat ha d’impregnar-se de l’estil de l’obra que estudia. Amb una mica de sort, l’acusaran de plagi.» Mar Rius Palmés «Tots els humans són iguals però alguns són més Hac Mor que d’altres.» Anna Lívia Alegre   L.: Començarem aquesta...

En un dels robayat de Vent a la mà, Carles Dachs equipara el cor amb el vent en l’acció d’ondular l’herba sense aferrar-s’hi (p. 21). Tot el llibre sembla néixer del gest de la mà que plega, «ondula» els dits –com si fossin l’herba– per tal d’abastar la matèria i el temps que mai no...

Cet instant où la beauté, après s’être longtemps fait attendre surgit des choses communes, traverse notre champ radieux, lie tout ce qui peut être lié, allume tout ce qui doit être allumé de notre gerbe de ténèbres. (René Char, «À une sérénité crispée», dins Recherche de la base et du sommet, Gallimard, 1955) Un grapat...

«Ho diré a l’inrevés […] Diré el que em fuig. No diré res de mi.» Gabriel Ferrater Funció poètica i psicoteràpia: Una lectura d’«In Memoriam» de Gabriel Ferrater neix de dues conferències de Tosquelles a l’Institut Pere Mata. Com apuntava a la primera part de l’article, el psicoterapeuta fa servir l’anàlisi del poema per explicar...

Quan va esclatar la guerra, jo tenia catorze anys i dos mesos. […] però hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne i és la que compta. La revolta? No. Així en deia aleshores.  Gabriel Ferrater, In Memoriam Quan va publicar Funció poètica i psicoteràpia: Una lectura d’«In Memoriam» de Gabriel Ferrater a...

«Aixeca’ls l’hàbit i classifica: ous, no ous» Jaume Ferrer a Unsex me! (p. 45)   Si el Humbert Humbert de Nabokov contemplés el suïcidi de Lolita —una Lolita dolça i discriminada per motius d’identitat sexual— i escrivís un llibre des de la ràbia, potser prendria la veu d’un personatge shakespearià. S’ompliria de condicionals que ofegarien...