Revista Digital de Crítica Literària
(Vic, 1994) és graduada en filologia catalana per la UAB i professora de literatura comparada en aquesta mateixa universitat, on també va cursar el Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes (2017) i el de Literatura Comparada i Estudis Culturals (2022). Es va doctorar l’any 2023 amb una tesi sobre els processos de canonització d’Ausiàs March als segles XIX i XX. Ha publicat articles sobre aquest poeta en revistes catalanes com Els Marges o Revista de Catalunya i també internacionals, com la nord-americana Caliope. És autora del volum Vós i jo entre els antics. Fonts i influències de la literatura catalana medieval (Premi València Nova d’Assaig 2020 de la Institució Alfons el Magnànim) i L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna (Premi d’Assaig Jove Pensar Més-Memorial Gabriel Ferrater 2022
(Vic, 1994) és graduada en filologia catalana per la UAB i professora de literatura comparada en aquesta mateixa universitat, on també va cursar el Màster d’Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes (2017) i el de Literatura Comparada i Estudis Culturals (2022). Es va doctorar l’any 2023 amb una tesi sobre els processos de canonització d’Ausiàs March als segles XIX i XX. Ha publicat articles sobre aquest poeta en revistes catalanes com Els Marges o Revista de Catalunya i també internacionals, com la nord-americana Caliope. És autora del volum Vós i jo entre els antics. Fonts i influències de la literatura catalana medieval (Premi València Nova d’Assaig 2020 de la Institució Alfons el Magnànim) i L’autor que mira de reüll. La tradició a la literatura moderna i postmoderna (Premi d’Assaig Jove Pensar Més-Memorial Gabriel Ferrater 2022
L’heterònim romà de Ponç Pons a «Humanum est» (Epigrames de Claudi Valeri) Sin salir de mí mismo, noto que en mi sentir vibran otros sentires, y que mi corazón canta siempre en coro, aunque su voz sea para mí la voz mejor timbrada. ANTONIO MACHADO, Los complementarios “La poesia | m’ha estat, vera...
Llegeix-loPrincipalment tenia al cap un llibre meravellós, benvolgut senyor meu, que hauria revelat uns quants secrets, alleugerit dolors i pors, desfet dubtes, donat a molta gent el benefici de plorar i de riure. En trobarà l’esbós al meu calaix, al fons, entre uns quants tràmits no cursats. No he tingut temps d’acabar-lo i és una...
Llegeix-loSobre les virtuts de l’Espill publicat per Cal Carré Amb la lucidesa que el caracteritza, Joan Fuster parlava de la necessitat de «desarqueologitzar» els nostres autors antics en aquests termes en una carta de 1971 adreçada a Germà Colón: «“Els Nostres Clàssics” són llibres per a erudits (…) i els nostres han d’adreçar-se al lector...
Llegeix-loLa reescriptura de Cavalcanti, Petrarca i Ausiàs March El segon exemple de reescriptura que proposo es fa a partir del Canzoniere de Petrarca. En aquesta obra la solitud del poeta esdevé un lloc comú: no essent correspost per Laura, rebutja qualsevol contacte amb la societat. En la vessant positiva, que correspon a l’home intel·lectual, és...
Llegeix-loLa reescriptura de Cavalcanti, Petrarca i Ausiàs March Al seu conegut assaig Tradició i talent individual publicat el 1919, el poeta i crític nord-americà T. S. Eliot escriu que, després d’ésser un valor absolutament indiscutible fins al segle xviii, la tradició va quedar substituïda unes dècades més tard pel geni individual defensat pel Romanticisme....
Llegeix-loSobre el paper de la poesia a Se questo è un uomo i L’écriture ou la vie Per la seva mateixa raó d’ésser, la literatura de la Shoah s’ha enfrontat a les dificultats que suposa explicar l’experiència extrema dels camps nazis, fer-la comunicable i comprensible per al lector. Diversos autors supervivents han reflexionat sobre la...
Llegeix-loTot evocant la tasca del romàntic italià Francesco De Sanctis, Carles Riba definia en un article publicat a La Veu de Catalunya el 1919 la tasca del crític com la del «curiós esperit que ha trobat la fórmula del conjur» per redescobrir la personalitat de l’obra, que fins aleshores romania latent. Entès d’aquesta manera, tal...
Llegeix-lo
