Supervivent d’un cant remot
Ja fa uns anys que vaig perdre de petja el meu estimat companyó Gros (conegut també com a Bacó, Cansalada o Papada Fresca, de nom de fonts Marc), central corpulent i contundent del Turó de la Peira Club Cultural Deportiu i un dels millors rondallaires que he conegut mai. Recordo perfectament una tarda memorable al … …
Escandir aigua de Vichy. Sobre Bistecs de pantera, d’Antonina Canyelles
Com que som addicta a l’aigua de Vichy escric com em rota. Antonina Canyelles Que així el sonet amb gest de proxeneta vol consonar i cobrar feina feta. Dolors Miquel Un dia que no havia d’anar a la feina em vaig asseure en un sofà amb l’Adrià Targa. Al cap de dues hores d’esgrima parlada, … …
A propòsit d’una ètica de lectura o sobre l’alteritat dels marges
«Llegia. Llegia amb una minúcia i una atenció insuperables», així narra Maurice Blanchot com Thomas, el protagonista de Thomas l’Obscur, s’acosta a la lectura. Un mètode peculiar en què l’individu es deixa assaltar i posseir pels mots que conformen cada pàgina. Ras i curt, no es tracta en cap cas d’un jo que s’apodera de … …
«El últim cop mortal que rep la tirania»: el Teatre Complet de Joan Ramis
Un gabinet de teràpies alternatives (seré diplomàtic) ocupa la saleta exterior d’una antiga casa benestant de la Raval de Maó. Esmitjada, la parcel·la se situa entre el carrer del Rector Mort i el carrer de la Comèdia. Els noms no són mai innocents, aquí tampoc. Una església propera, en primer poc més que una ermita, … …
Algunes certeses sobre la traducció d’«En hora incerta» de Primo Levi
Principalment tenia al cap un llibre meravellós, benvolgut senyor meu, que hauria revelat uns quants secrets, alleugerit dolors i pors, desfet dubtes, donat a molta gent el benefici de plorar i de riure. En trobarà l’esbós al meu calaix, al fons, entre uns quants tràmits no cursats. No he tingut temps d’acabar-lo i és una … …
Lletraferidura 1: Joan Ferraté i altres coses
Plau, i és honorable, d’escriure en premsa lliure per dir allò que surti del pap, en forma de lletraferidura, quan sigui i com sigui, sense limitacions ni traves ni escarafalls, ni esperes ni convencions ni reconvencions de cap mena, i que pugui ser expansió de dèries o necessitat indefugible d’expressió, i que a algú aprofiti. … …
Un cowboy que no és un xèrif
En rengle van, alegrement, els núvols Josep Carner1 Els núvols ja no es mouen en horitzontal, sinó en vertical Eduard Olesti2 M’agrada imaginar el cowboy crepuscular que ha escrit Eduard Olesti com una mena de transposició del Sailor que apareix a Wild at heart. Recordem-lo: després de matar un home que pretenia liquidar-lo amb un … …
Els ressons del martell
Hi ha llibres que emeten senyals en una longitud d’ona que els seus coetanis no arriben a captar. Res a veure amb la qualitat. Això pot passar i passa amb bons i fins i tot grans llibres: llibres rodons, impecables (això sí: potser rars, extrems o singulars), que llegits algunes dècades més tard mouen a … …
Informe per a 3Cat
Benvolguts/des productors/es, La tenim. Hem trobat l’obra que buscàvem, la novel·la total. Tracta tots els temes que entusiasmen el nostre públic: la violència moral i física de l’heteropatriarcat, els fills no desitjats, el bullying, els amors d’infantesa, les infidelitats, la mort perinatal, la precarietat laboral, la incomunicació familiar, els gurus d’autoajuda en format conferències de … …
Els focs ignífugs de Josep Porcar
Godall ha publicat el 2023 el darrer llibre de poemes de Josep Porcar (Castelló de la Plana, 1973), Els focs ignífugs. Enguany, 2024, fa just 30 anys que treia Vint-i-dues mans de pintura, «el primer llibre que vaig publicar de manera unitària», com escrivia al seu Preguntes. En tots aquells anys, excepte una dècada sense … …
Entre l’àliga i la serp
Aquest flamant Tiberi Cèsar té un dels moments culminants al bell mig de la novel·la («Stat sua cuique dies»), quan Octavi August, moribund, consuma la seva successió: Tiberi Claudi Neró, fill de Lívia Drusil·la, menarà el destí d’aquesta «Roma tremolosa d’equilibris», convertit en Tiberi Juli Cèsar, segon emperador entre el 14 dC i el 37 … …
Amb un ull obert
La primera persona que em va parlar de l’existència d’Enric Casasses, l’any 1986, no tenia res a veure amb el món literari. Va ser l’amic Serapi Soler (gracienc del carrer Perill) . Tots dos formàvem el Col·lectiu Altres Músiques durant l’única temporada que no va ser un col·lectiu unipersonal, ell tot sol. Veníem cassets i … …